Diccionari – noves paraules

f. 1. Donar quefer, mo­lestar. 2. Mantenir una conversa llarga i pesada.

m. cast. Refredat intens amb molta tos.

loc. Llanda, con­versa llarga i enutjosa (No me dones més la tabarra).

m. Paret d’una casa que és més fina que la mitgera.

m. cast. Persona que s’en­carregava d’escriure les dades de la subhasta de peix en un full que man­tenia en una tauleta.

adj. 1. Fruita, sobretot la figa, que ha madurat de forma artificial i no conserva el sabor. 2. Trenc (S’ha fet un bon taboll en el cap).

m. Tamboret. ‘Cadascun dels taulons grossos de figura rodona que es posen al cap d’avall de l’arbre d’un vaixell’.

loc. Sense interrupció (Ho ha redactat d’una tacada).

adj. cast. Agarrat, avar.

m. 1. Nom d’un peix que no hem sabut identificar. 2. Mot que apareix en l’expressió Més burro que Tacó. cast. 3. Taló (No sé com pot caminar en sabates de tacó).

f. Colp fort, puntada a la pi­lota (Ha pegat una tafarrada al baló).

f. Puntada forta a la pilota.

f. Mesura agrària equivalent aproximadament a mil metres quadrats.

adj. Tal·lara, persona que ha perdut el seny (Està tal·lala).

v. Tacar-se, sobretot amb brutícia o amb excrements.

m. Penya-segat.

m. Tall en una pel·lícula, en la llum, etc.

f. 1. Pluja excessiva i violenta. 2. Colp violent. adv. 3. En abundància, en gran quantitat (Té una tamborinada de diners).

m. 1. Recipient, normal­ment cilíndric, per a guardar-hi roba o detergent. 2. ‘Construcció de petites dimensions que es posa damunt una obertura feta a la coberta, a la qual serveix de protecció contra l’aigua de pluja’. Tambutxo del motor, vegeu guardacalor.

tambutxo

f. Conjunt d’excrements hu­mans.

adj. Persona obstinada.

loc. Molt tard (Ha tornat de la festa a les tantes).

loc. Estar al corrent, avisat.

f. Peces de fusta que cobreixen la regala.

f. 1. Tàpera menuda. 2. Perso­na ximple.

m. 1. Tàpera més gran. adj. 2. Persona ximple i curta d’enteniment.

f. Paret fina i alta d’un corral. També apareix en l’expressió Està més sord que una tàpia.

v. Encerclar un terreny amb una tanca.

m. Atapeït, compacte.

m. Peça de fusta que serveix per a tapar el quarter d’una embarcació. Hi ha el tapo de nevera, el tapó bo­uera, etc.

f. Potada forta a una pilota.

adj. Persona de poca alçada.

adj. Persona que actua sense seny.

adv. Tard (Va vindre tardet).

m. cast. Tartamut.

f. Cotxe de cavalls.

m. 1. Peça de fusta que servia per a tancar o obrir el pestell. adj. 2. Persona poc destra, ximple.

adj. Persona que no té tre­llat (Diu unes coses. Està tarumba).

m. Peix de l’espècie Katsuwo­nus pelamis. També listado i bonito.

adj. Manifasser (No ho pot evitar, és un tastaguisado).

m. Pare en el llenguatge dels ma­riners. Mot en desús.

f. Vegeu taulell.

m. Post que utilitzen els for­ners per a dur les fogassetes a les ca­ses durant la Setmana Santa.

m. ‘Peça de fusta cairejada, recta, relativament molt llarga, usada princi­palment com a element de construcció de paviments i cobertes d’edifici’.

m. Peça de fusta que va empernada a la clau i a la coberta de l’embarcació.

m. Nom de peix de diverses espècies (Carcharodon carcharias i Heptranchias perlo).

m. Insecte del gènere Tabanus.

m. ‘Rosàcia de l’espècie Al-chemilla alpina, de troncs peluts, fu­lles radicals orbicular-reniformes pal­matisectes, flors groguenques en cimes de glomèruls compactes’.

te de roca

f. ‘Estella o tros de fusta resinosa usat per a fer claror o per a encen­dre foc’. Apareix en l’expressió Que salta tea.

f. Problemes, malalties, etc. (Té massa tecles).

m. cast. Clec. Botó que només té un forat.

adj. Que pateix moltes malalties (Últimament està molt teclós).

interj. Exclamació de sorpresa.

m. cast. Embolic, as­sumptes poc clars que hom fa per a aconseguir alguna cosa.

f. Xarxa per a enviscar.

f. Acció de tancar les teles de l’envisc per a atrapar els ocells.

m. Malaltia sobtada amb símp­tomes que moltes vegades no es po­den identificar (Li ha pegat un telele).

f. Mol·lusc de l’espècie Donax trunculus. També almeja i xirla.

m. 1. Pedra més o menys plana, rectangular i que s’usava per a jugar al tranco. 2. Embriaguesa (Portava un bon tello).

adj. De textura més o menys dura.

adj. Persona atractiva, ben formada (De jove era una xica templada).

f. Botiga.

v. ‘Atesar, posar tibant’ (Estàs tensant molt la corda).

loc. Anar amb els ulls tancats.

m. Lloc on els tintorers te­nyien les xarxes a partir de bullir l’es­corfa de la magrana.

loc. Ple, de gom a gom. (El bar està a teque).

v. Intervindre en un conflicte per a resoldre’l.

f. Vegeu senyoreta.

m. Farcidura de carn que es posa en el putxero per a dinars des­tacats com el dia de Nadal o el dia de Lorito.

terongeta

f. Vegeu terraira.

f. Franja de mar més pròxi­ma a terra i que té una profunditat de menys de 60 braces.

m. Persona que exerceix el seu ofici en terra a diferència dels mariners.

m. Teulada. Coberta plana d’un edifici, que pot tenir diferents usos.

f. Areneta, pols de roca calcà­ria que s’utilitzava per a netejar coses greixoses com la vaixella.

m. Tros petit de terra seca i com­pacta.

f. Terraina. ‘Terra pobra que no val la pena d’esser sembrada’.

f. Extrem d’una biga o tauló d’una embarcació.

adj. Germà i germana o també cosí i cosina que tenen més edat.

adj. cast. Xic robust i gran.

loc. Ple, de gom a gom (Vaig anar al cine i estava a tibó).

m. cast. Peix del gènere Alopias spp.

m. cast. Mena de carbó (Esta més negre que un tiçó).

loc. Provocar, crear mal am­bient (Estan tot el temps tico i taco).

m. 1. Peça plana de fusta o de metall que va articulada verticalment a l’extrem de popa d’una embarcació i que, girant a dreta o a esquerra, ser­veix per a governar-la. 2. Roda que porta un mecanisme que serveix per a canviar el rumb d’una embarcació. També roda del timó. 3. Vegeu tomi­llo. Timó cabut (Teucrium carolipaui).

m. Peça de fusta quadrada situ­ada en la coberta d’una embarcació on se col·loca qualsevol pal de l’arbre, a fi de mantenir-lo vertical, i que serveix per a lligar-hi les veles, caps, etc.

f. Peix de l’espècie Priona­ce glauca. També mussola.

tintorera

m. 1. Oncle. 2. En el llenguatge ma­riner, nom que rep un company que té més edat.

loc. cast. Persona molt delicada.

m. 1. ‘Tirada o llargària d’una cosa, sobretot d’una peça de roba’ 2. Tipus de pesquera al tresmall.

m. cast. Pern metàl·lic gros de caragol i amb la cabota cairada que serveix per a fixar peces de fusta o de metall.

f. Sensació desagradable, abor­ronament, dentera.

m. Conjunt d’esdeveniments ne­gatius (Aguanta molt bé el tiró).

loc. Tot seguit, sense descans (S’ho ha llegit d’un tiró).

f. ‘Forta mania contra algú o alguna cosa’.

f. Insecte de l’espècie Forfi­cula auricularia i que té pinces. Tam­bé estisoretes.

f. Veu amb què es criden les ga­llines.

adj. Persona de poca reputació i fàcilment manipulable.

m. 1. Gall d’indi. 2. Persona irri­tada en l’expressió Estava més encés que un titot.

loc. cast. Pagar imme­diatament, al comptat (S’ho he pagat a toca-teja).

loc. Pagar immediatament.

m. Contrarietat (Això té un tocat).

adj. Que no s’ha recuperat completament (S’ha quedat tocat).

m. Colp en el cap.

loc. cast. Portar un ritme de vida accelerat.

f. cast. ‘Sostre, generalment amb volta, que alguns vaixells tenen a popa i que cobreix camarots o cambra’.

v. ‘Fer donar mitja volta o part d’una volta; posar de l’altre cos­tat; inclinar’ (Un colp de mar va tom­bar la barca).

loc. Caminar sense rit­me i amb moviments bruscos (Anava a tombollons).

m. Timó, farigola. Planta de l’espècie Thymus vulgaris. També to­mello.

loc. ‘Persona molt grassa’.

f. Estat de somnolència (Tinc una tonya que no puc més).

f. ‘Torbació, confusió’.

adj. Persona que té alte­rada la serenitat.

adj. cast. Persona molt viva i inquieta.

v. Netejar la pols amb un drap.

m. Ocell de l’espècie Columba palumbus.

loc. Pèl enrotllat, emboli­cat (Té el pèl a torçudes).

m. 1. Nom de peix de diverses espècies (Crenilabrus ocellatus) i del gènere Labrus. També tordo, sabone­ro. 2. Ocell del gènere Starnus. Tord pintat (Starnus vulgaris). Tord negre (Starnus unicolor). També tordo.

tord negre

f. Ocell del gènere Turdus. Guió de tordenxa (Turdus viscivorus).

v. Burlar, enganyar (Estic fart que me torege).

m. Bony en el cap fet amb un colp (Damunt de bony, torondo).

adj. Persona de poques habilitats.

adj. Persona imper­tinent, que diu coses per a provocar.

adj. 1. Que dorm profun­dament. 2. Cremat, socarrat.

f. Ocell de l’espècie Alauda arvenses.

f. Ocell de l’espècie Strepto­pelia decaocto. Guió de tórtola (Ori­olus oriolus).

m. La part posterior del cap i supe­rior del clatell.

loc. Caure d’esquena i pegant el cap en terra en les expressions Això feia una olor que tirava de tos i El van estibar i va caure de tos.

f. ‘Tos forta i insistent’.

v. Molt torrat, quasi cremat, fregit amb excés.

m. Boletes de farina que es formen en fer gatxamigues.

f. Nom de peix que s’ha perdut en les noves generacions (Myliobatis aquila). També milana i xutxo.

f. 1. Planta de l’espart. 2. Ac­timia (Actinia equina). També soca.

f. ‘Habilitat, bona disposició per a fer alguna cosa’.

loc. Fer alguna cosa sen­se descans, ràpidament.

f. Menjar copiós, abun­dant.

v. Tolerar una persona (No el pot tragar).

f. Malifeta.

f. ‘Mena de pesquera feta a l’encesa’.

f. Colp fort, normalment a una pilota.

v. Fer trampes.

adj. Persona que fa tram­pes.

pl. Conjunt de trampes (Eixe fa moltes tramposies en el joc).

m. Fruit de la planta llegumi­nosa de l’espècie Lupinus albus.

m. Urçol. Gra que ix al cos­tat de la parpella.

m. ‘Peça molt forta que, po­sada de popa a proa sobre les testes dels baus i empernada amb aquests i els costats del vaixell, els lliga i impe­deix la filtració de l’aigua de la cober­ta a la bodega’.

m. Joc infantil paregut al sam­bori. A partir d’un rectangle dibuixat en terra, aquest es dividia en diverses caselles numerades, normalment 8 o 10. Primer es llança el tello per ordre en cada casella mentre fas el recorregut a peu coix. En una segona fase i anant també a peu coix es trasllada el tello amb la punta del peu d’una casella a l’altra evitant que toque sempre les ratlles. Guanya qui fa abans el recorregut complet.

tranco

m. 1. ‘Moviment de l’aigua de la mar, mar moguda’. Apareix en l’ex­pressió He passat un mal tràngol!

adj. Persona que coor­dina poc els seus moviments. També tropolotrop.

m. 1. ‘Onetes d’escuma que es formen quan la mar comença a reboli­car-se’. 2. Que porta molts assumptes alhora (Quin trapig que porta!).

f. cast. Rebolica, avalot, conjunt de coses o persones en desordre.

m. ‘Trapig menut, ones cur­tes i seguides’.

v. Tenir negocis poc se­gurs, tripijocs.

v. Cridar a la porta, fer colps a la porta amb la mà.

m. Tresmall. ‘Ormeig de pesca format per una xarxa de malla petita al mig i dues altres de malla molt més ampla a cada cantó, consti­tuint un conjunt de tres peces unides per llurs vores; es cala en ziga-zaga per agafar el peix més fàcilment’.

adj. Persona que ha rebut un desengany, contrariada (Se n’ha anat trasquilat).

m. 1. ‘Espai buit sota la coberta on es guarden les xarxes’. 2. ‘Espai entre dues xarxes calades’.

v. Traginar un aparell amb intenció de fer-lo funcionar.

adj. cast. Xiquet entremaliat (Este xiquet no para, és un trasto).

m. 1. Trenc, ferida al cap. 2. Fo­rat en la roba per on passa un botó.

m. Seny, judici.

f. Tragella. ‘Recollidor o caixó obert per un costat, que, arrossegat per una o dues bísties, serveix per a llevar les desigualtats d’un terreny fluix’.

pl. Calfreds, esgarrifances.

pl. Calfreds.

f. Nom de peix de l’espècie Gymnura altavela i del gènere Torpe­do. També manta.

m. Ferida, tall, normalment al cap.

m. Infant molt inquiet que necessita majors atencions i, per tant, cal fer un major esforç físic per a atendre’l.

f. Acció per la qual es trenquen una multitud de coses.

m. Vegeu trincafia.

f. Trena. Floc de cabells que s’entreteixen

m. Peixet menut per a fer brou, amb les dents molt fortes i que no hem sabut identificar.

m. ‘Coberta de la casa rústica, feta de joncs, senill o canyes’ (Aquella casa tenia un tetxo de trespol).

f. Corda grossa que manté l’art del bou. Hi ha la tressa de plom, que va baix, i la tressa de suro, la de dalt.

m. cast. Triangle. Peça de ferro de forma triangular que uneix els calons de l’art de bou amb les malletes.

f. ‘Situació de desordre, d’avalot, de cosa disbaratada’.

m. cast. Ocell de l’espècie Emberiza calandra.

v. Irritar-se (Està que trina).

loc. Nou, sense estrenar (Este abric és de trinca).

f. ‘Trinca lleugera o conjunt de lligadures que tenen les voltes se­parades i subjectes cadascuna amb mig nus’.

f. Part de l’art d’arrossegament que conté boles de cristall o de plàstic i que serveix per a evitar els colps.

m. cast. Colp dur i fort (Ana­va conduint i s’ha pegat un triumfo).

m. Colp.

m. cast. Composició poètica que utilitzaven els enversadors. Cons­ta d’una quarteta i quatre quintets, l’últim vers dels quals era, per ordre, el vers corresponent de la quarteta. Aquestes composicions eren impro­visades i l’enversador les cantava acompanyat d’una guitarra.

f. Mentida.

adj. cast. Mentider.

adj. Persona que diu tro­les, mentides .

f. Baldufa. Joguet de fusta en forma de pera, amb un clau en la pun­ta, que es fa giravoltar amb la força d’una corda enrotllada.

f. Persona delicada, primmirada en l’expressió Aquell té la trompa fina.

loc. cast. Fer les coses acceleradament.

f. Colp molt fort.

m. Peix de l’espècie Cre­nilabrus meditierraneus i Macroram­phosus scolopax. També sabonero i trompetero.

f. Trompera. ‘Planta efe­dràcia de l’espècie Ephedra distac­hya, de tiges primes, fulles molt menu­des i escasses, i llavors subglobuloses vermelles’.


trompetera

loc. cast. Que troba obstacles per a caminar, que entro­pessa contínuament (Va caminant a trompicons).

f. Vegeu morruda.

f. Segurament pedra dura en l’expressió Té el cap de trona.

f. Successió de llamps i trons en una tempesta.

f. Vegeu tronadera.

adj. Persona adolorida per haver rebut algun colp fort.

v. cast. Doblar, trencar (S’ha tronxat de rissa).

m. cast. 1. Tronc comestible d’algunes verdures. adj. 2. Persona innocent, bona (De tan bo com és pa­reix un tronxo).

v. Entropessar, ensopegar. ‘Topar involuntàriament amb el peu contra un obstacle’.

adj. Persona atrotinada, de poques habilitats per a caminar.

f. ‘Corda folrada de cuiro i do­blegada formant com una anella, que manté unida amb l’arbre l’antena de la vela llatina’.

v. Fer una cosa en trossos.

m. pl. Soroll que fan les sabates de taló.

loc. cast. Per tots els costats, per totes les bandes (Anava pegant verga a trotxe i motxe).

m. Grup, conjunt de persones (Una trupe ve per ahí).

m. Acte, esdeveniment.

m. cast. Tuf, que desprèn un olor desagradable.

loc. cast. Anar d’un lloc cap a l’altre sense direcció certa (Ha estat tota la nit pegant tumbos).

m. 1. Joc de cartes. 2. Realitzar molta activitat, aqueferat (Quin tute que porta).

loc. ‘A dojo, en abundància’.