Diccionari – noves paraules

f. Nom de diferents peixos del gènere Alopias.

m. Nom de peix de diversos gèneres Crenilabrus i Labrus. També trompeter i tordo.

m. Nom de peix del gènere Le­pidopus. També serra.

v. Traure.

m. ‘Mena de serp (Coluber sca­laris segons Boscà Fauna Val. 511), a la qual, entre els llauradors valenci­ans, s’atribueix mossegada molt forta i verinosa’.

f. Llibrella. ‘Recipient de terrissa, de metall o de vidre, en forma de plat de vores relativament altes i més am­ple de dalt que de baix, destinat princi­palment a posar-hi l’aigua de rentar-se les mans i la cara’. També platera.

f. 1. Pastanaga, fruit de la planta de l’espècie Daucus carota. adj. 2. Persona beneita, curta d’ente­niment.

m. Llavador. ‘Dipòsit qua­drangular, fet de parets d’obra, dins el qual es posa l’aigua per a rentar la roba’.

adj. cast. Persona sense ente­niment, poc responsable.

interj. Exclamació de sorpresa.

f. ‘Planta labiada de l’espè­cie Satureia hortensis, anual, herbà­cia, de fulles linears i blanes, flors blanques o rosades de calze acampa­nat; és molt olorosa i s’empra per a aromatitzar sopes, olives i altres ali­ments’.

f. Casa de vila, ajuntament.

m. ‘Instrument de pescar, con­sistent en una bossa de xarxa posada a l’extrem d’un pal o canya’.

salabre

m. Zona de terra salobrenca.

f. Salat, peix conservat en sal per a menjar.

adj. cast. Persona d’actituds falses.

f. Aigua mig dolça i mig sa­lada.

f. Aigua que conté una dis­solució ben alta de sal i que s’utilitza per a la conservació d’alguns aliments com els envinagrats.

f. Peix de l’espècie Sarpa salpa.

v. 1. Eixir a la mar. 2. ‘Trau­re qualsevol art o ormeig de l’aigua’. 3. Anar-se’n, acomiadar algú (Salpa d’aquí).

loc. Joc infantil on els xiquets salten per damunt d’un dels jugadors que es posa acatxat. Vegeu jugar a saltar.

loc. Nom de diversos jocs de saltar la corda mentre altres la menen. Vegeu també jugar a la corda.

m. cast. Zona elevada de la coberta de la part de popa per a poder maniobrar millor el bou.

m. Peix de l’espècie Scomberesox saurus. També agulla i peix d’agulla.

saltó

f. Estrop. ‘Tros de corda entollat pels seus dos caps, a manera d’anella, que serveix per a enganxar un aparell, una àncora o un altre ob­jecte qualsevol’.

f. Peix de l’espècie Dentex gib­bosus. També xama.

adj. Captaire, persona de poca higiene i ple de polls.

m. 1. Peix de l’espècie Va­lencia hispanica. 2. Cagalló.

f. En alguns jocs, fer un tir amb la pilota amb molta potència.

adj. Persona innocent, xim­ple.

adj. Eixamorat. Quan la roba encara no està completament eixugada.

f. cast. Passa llarga.

adj. cast. Persona que té les cames llargues.

adj. cast. Persona que té molta gràcia i actituds aduladores.

adj. cast. Persona sense esperit, ximple, que li agrada poc el treball.

adj. cast. Persona d’as­pecte jove que actua de manera infantil.

adj. cast. Jove en edat de treballar que no té ofici ni benefici.

f. Sangonera. ‘Cuc de l’es­pècie Hirudo medicinalis’.

adj. Persona sense ga­nes de treballar, malfaener.

f. cast. Solc, séquia.

interj. Exclamació d’enuig per a indicar el final d’una conversa.

m. Persona plena de feri­des (Va caure un bac i s’ha fet un sant­llàtzer).

m. Sanllàtzer.

adj. Persona ximple.

f. Sabata. ‘Peça de fusta que es posa a la part superior de la roda de proa d’una barca de pesca’.

m. cast. Peix de l’espècie Ga­bius cabitis.

f. Nom de diversos peixos del gènere Brama. També japuta.

m. cast. Acció de menjar i beu­re copiosament (Té un bon saque).

pl. Pantalons amples i curts que utilitzaven antigament els hòmens i actualment en els vestits tradicionals.

m. Xarampió, pallola. ‘Ma­laltia febril contagiosa que es mani­festa amb símptomes catarrals seguits de l’aparició de taquetes vermelles’.

m. cast. Rebombori, festa (Ha armat un sarao de por).

pl. ‘Xarxa de forma especi­al, usada per a pescar sardines’.

f. Cria de sardina.

m. Nom de peix del gènere Di­plodus i Pagrus. Sarg real. Peix de l’espècie Diplodus cervinus. També roquera.

f. Peix de l’espècie Pomato­mus saltator. També golfàs.

f. 1. Infant molt viu. 2. Rèptil menudet de l’espècie Podarcis hispanica.

f. Sàrria. Recipient d’espart en forma de bossa que hom posa a al­guns animals perquè puga transportar diverses coses.

f. Tipus de jaqueta.

f. Ronya. ‘Malaltia cutània con­tagiosa, comuna a l’home i a diferents animals (sobretot quadrúpedes), ca­racteritzada per la formació de petites vesícules que fan molta picor, i causa­da per l’insecte Sarcoptes scabie’.

m. Bossa d’espart per a por­tar-hi el peix.

adj. Persona ximple.

adj. Persona mal vestida, descuidada en la vestimenta.

f. Xàrcia.

sàrsia

f. Dona que es dedicava a fer xarxa en sa casa.

f. ‘Recipient semblant a un cullerot per a traure l’aigua de la bar­ca’.

m. Mol·lusc de l’espècie Ho­marus gammarus. També bogavant i bogamàntol.

f. 1. Embolic, disposició caò­tica de les coses en una casa. 2. Con­flicte, hostilitat (Quina saürda tenen els germans!).

m. Lloc sotaiguat de poca profun­ditat.

m. El planeta Venus o l’estel Bover, que és utilitzat pels ma­riners com a element de predicció del temps.

m. cast. Terreny molt sec.

m. Pell del forment molt que es mescla amb aigua i es dona com a aliment a alguns animals, com les gallines.

loc. Cosa de poc valor (Eixos focs són de segó).

m. Mariner que té la segona autoritat dins de l’embarcació, després del patró.

m. Vegeu segon d’a bordo.

m. Ajudant del mo­torista en una embarcació.

adj. cast. Igual, paregut.

m. Cadascun dels fils que for­men una cordeta de cànem.

pl. Bandera que portaven moltes embarcacions quan anaven a pescar a la zona del Marroc.

m. Endemà.

pl. Aigua reblanida des­prés d’estar a la serena.

f. ‘Màquina per a elevar aigua subterrània’.

loc. Tot d’una, inin­terrompudament (S’ho ha menjat d’una sentada).

m. Santllàtzer. ‘Estat molt lamentable, sobretot ple de ferides o contusions’.

f. 1. Senyal per mitjà de pedres que els rentadors deixaven a la fines­tra per a avisar el sereno a quina hora l’havia de despertar. Les pedres situ­ades de manera contínua significaven hores, mentre que si es deixaven una damunt de l’altra volia dir i mitja. 2. Referència que usen els mariners per a enfilar dos o més punts a fi de conèixer el lloc exacte on es troba un vaixell. Hi ha les senyes i les senyes mestres.

f. ‘Pregadéu, insecte de l’espècie Mantis religiosa’.

senyoreta

f. Senyoreta en to irònic i burlesc, que li agrada que la servis­quen.

m. Séquia estreta.

loc. cast. Seriosament (Li ho ha dit molt en sèrio).

m. Disgust (Ha pres un serote de por).

f. 1. Peix de l’espècie Ophisurus serpens. 2. Serpent, bitxa.

serp

f. Nom de peix del gènere Lepi­dopus. També sable.

m. Peix de l’espècie Para­centropristis hepatus.

m. Vegeu serrà.

f. ‘Barra de fusta que va clava­da horitzontalment a l’orla d’un llaüt i serveix per a amarrar-hi les cordes de la vela’.

m. cast. Serradures o partícules molt menudes que es formen en tallar o polir una fusta. Apareix en l’expres­sió Tens el cap ple de serrín.

v. ‘Governar el vaixell’.

f. Nom de peix de diverses espècies (Lichia amia i Seriola dume­rili). També palometa, letxola, verde­rol i serviola.

serviola

f. Sesta llarga i beneficiosa.

m. Planta de l’espècie Scrophu­laria aquatica.

m. Recipient per a posar-hi l’oli o el vinagre.

m. Greix fos dels animals que ser­via per a tapar les juntes de les taules que conformaven el vaixell.

m. ‘Instrument consistent en un sector circular de seixanta graus proveït d’una ullera i dos miralls, l’un fix i l’altre movible, que serveix per a mesurar distàncies angulars i per a observar altituds’.

m. Espai que hi ha enmig dels pits (Portava els diners al si).

m. cast. ‘Planta de di­verses espècies del gènere Helichry­sum, en què les bràctees involucrals conserven molt de temps llur color groc daurat’.

loc. De seguida, ràpida­ment.

f. Forat vertical que trobem en la serra on s’amaguen els animals.

f. Sement, llavor.

m. Sanglot.

f. 1. Nom de mol·lusc del gènere Sepia. També sipieta. adj. 2. Persona efeminada.

f. m. Mol·lusc de l’espècie Sepia orbignyana. També sipionet, sipió, xoco picudo i sípia de la punxa.

m. Mol·lusc de l’espècie Sepia orbignyana. També sipionet, xoco pi­cudo, sipieta de la punxa.

f. Dona atractiva i seductora.

f. Planta de l’espècie Phragmi­tes communis. Apareix en l’expressió I una poca sisca.

loc. Joc de cartes. A partir del sis es col·loquen per dalt o per davall les cartes amb el número correlatiu sempre del mateix pal.

m. Lloc o solar.

f. Depòsit per al cereal en el to­pònim la Sitja.

m. Sidral. Llepolia efervescent amb essències de llimona o de teronja.

m. cast. Fusta que reforça el dorment.

f. ‘Peça de fusta que va damunt la quilla agafant-ne tota l’ex­tensió, i sobre la qual descansen les quadernes’.

m. Taulons que refor­cen l’estructura del vaixell.

f. 1. Actinia, anemone, de l’espè­cie Actinia equina. També totxera. 2. Base de l’arbre, la part baixa del tronc.

soca

m. cast. Sòcol. ‘Membre arqui­tectònic sortint, situat al peu d’una pa­ret o pilar, sota la base d’una columna, d’una estàtua o d’altre element’.

m. Vegeu socarrim.

m. ‘Senyal de cosa cremada superficialment’.

f. cast. Sufocació.

f. Lloc on pega el sol. Vessant est de la muntanya.

f. Que pega el sol de manera intensa.

m. cast. 1. Màxima intensi­tat del sol. 2. Insolació.

loc. De bona qualitat (Aquell té un vestit de solera).

f. 1. Persones o coses escam­pades per terra. 2. ‘Enderroc; caiguda de paret, de terra, d’un edifici’.

v. cast. Sargir. Arreglar una peça de roba amb l’agulla i el fil reproduint la trama del teixit original.

loc. Estar fluix de ventre.

m. Artefacte que serveix per a fer ombra.

m. Albelló. Canal per a de­saiguar.

adj. Persona de poques ha­bilitats.

adj. Persona amb proble­mes mentals.

 f. Utensili o aparell que serveix per a mesurar la profunditat de l’aigua.

v. cast. Aconseguir infor­mació, conèixer els secrets d’altri.

f. Son. Acció i ganes de dormir.

f. Notícia d’una des­gràcia. (Xe, quina sopaensalada).

m. cast. Galtada, bufetada (Li ha arreat un sopapo).

m. Sopar abundós.

loc. cast. De sobte, de se­guida.

m. cast. Desmai, pèrdua momentània dels sentits.

m. Nom de diversos peixos del gènere Trachurus. Sorell blau (Trac­hurus trachurus). Sorell blanc (Trac­hurus mediterraneus).

sorell

f. Peix de l’espècie Caranx rhonchus.

m. Peix de l’espècie Dac­tylopterus volitans. També peix vola­dor i joriola.

m. Peix de l’espècie Austro­glossus pectoralis.

m. cast. Excrement humà, ca­galló.

f. Barrella, planta de l’espècie Salicornia europea. La cendra de la barrella es mescla amb oli i se n’obté sabó.

f. Sotrac organitzat per les trabucades durant les festes de moros i cristians.

m. El terra o la brutícia que queda al sòl.

loc. ‘Costat oposat a aquell d’on ve el vent’.

m. Persona que soterra els morts.

f. 1. Suor intensa. 2. Olor des­agradable.

m. Líquid que resta de la descom­posició d’alguns aliments.

f. Nom de peix del gènere Ma­ena i Spicara. També gerret i mata­soldat.

v. ‘Irritar-se molt, enco­lerir-se’.

v. Sollar, embrutar.

v. Xumar, entrar o eixir un lí­quid pels porus o trencs molt prims d’un cos.

v. cast. Pegar, donar un colp (Vine aquí o te sumbe).

m. cast. Front (Funcir el sunyo).

cast. Sediment que queda d’algunes begudes (cafè, vi, etc.).

m. Repetició insistent d’un fet, com una lletania.

f. Substància que s’apega a les parets d’una cuina o del forn per la combustió.