Diccionari – noves paraules

m. Carpó humà, i també d’al­guns animals.

f. Corda que ix de la corda mare i que porta l’ham en els palan­gres o altres arts.

m. Planta de l’espècie Stachys hirta.

f. 1. Peix de l’espècie Alopi­as vulpinus. 2. Guineu. ‘Mamífer de la família dels cànids, espècie Canis vulpes’.

f. Plor insistent d’un infant (No para de plorar, ha agarrat una bona rabosera).

f. Peix de l’espècie Gobius niger. També cabot.

adj. Persona de caràcter bel·ligerant.

pl. cast. Els radis que formen un timó.

adv. Pròxim, al costat, quasi tocant (la pilota li ha passat raent).

m. Nom de peix de diverses es­pècies (Eutrigla gurnardus i Trigla lyra).

m. Arrel.

m. Planta de l’espècie Sedum sediforme.

m. Raïm.

m. Llamp.

f. Nom de diversos peixos del gènere Raja. També caputxó.

m. 1. Ormeig de pescar consistent en una xarxa de forma circular amb ploms i una corda enmig que quan es llança i es tanca atrapa els peixos. 2. ‘Raig de llum’.

rall

f. 1. Ruixat intens. 2. Ram­pell o actitud violenta d’una persona que ha perdut el coneixement (Li ha pegat una ramalada i ho ha desfet tot).

m. Ram on es troben els dàtils.

f. 1. ‘Paràlisi dolorosa i transi­tòria de certs músculs, principalment de la cama o del braç, per defecte cir­culatori’ 2. Costera.

pl. Mena de corall de l’espècie Corallins officinalis.

f. ‘Conjunt de fils entreteixits formant puntes, destinat principal­ment a adornar vores de vestit o d’al­tres peces de roba’.

v. Persona que camina com si estiguera coixa (Qui va en un coix, si no coixeja, ranqueja). També renquejar.

loc. Que voreja una cosa, que passa molt pròxima.

v. Fregar, passar molt a prop (La vaca li ha passat ranxant).

m. cast. 1. Per als mariners, ra­ció de peix que es reparteixen com a complement del sou. També mocador o jarea. 2. ‘Cambra situada general­ment a proa d’un vaixell i destinada a dormitori de la tripulació. Com si se trobàs en el rancho de proa’. Segons la situació hi ha ranxo de proa i ranxo de popa.

m. cast. Retret violent.

loc. Fer trampes.

m. Persona prima (Més prim que rascallut).

f. 1. Nom de peix del gènere Scorpaena. També gallineta i escor­pa. adj. 2. Infant molt espavilat.

rascassa

adj. Infant molt viu (Està fet una raspa).

m. Peix de l’espècie Diplo­dus annularis.

raspalló

loc. Efecte lluminós en reflectir el sol per mitjà d’un espill o altre objecte relluent.

m. Joc infantil, normal­ment de xiquets, on un va saltant so­bre el llom d’un altre i fan una filera.

f. Ormeig per a pescar rates.

loc. Estar en una successió d’esdeveniment de bona sort (Ara està en ratxa).

f. Ratxa forta de vent.

loc. cast. Abundantment, moltíssim.

f. Dona que actua amb for­mes molt vulgars.

m. Besavi -àvia.

f. Aigua estancada en un lloc.

v. Anar cap arrere.

adj. Cansat, molt fati­gat (Està rebentat de tant de treballar).

v. 1. ‘Condemnar un pou’. 2. Doblar un clau.

m. 1. Acció de rebolcar-se. 2. Retret.

f. Desordre de les coses, nor­malment d’una casa.

v. Desordenar, desempare­llar.

v. Bellugar-se, sacse­jar-se la mar.

m. Enrenou, aldarull.

adj. Molt bonic.

adj. Persona rebel, desobedient, enfadat.

m. 1. Recaiguda d’una malal­tia. 2. Brot nou d’una planta.

m. El fill més menut, l’últim.

v. 1. Arribar un vaixell a port després de molt temps. 2. Tornar, arri­bar a un lloc (No recales molt tard).

f. ‘Mena de pesca d’arrosse­gament’.

interj. Exclamació d’enuig.

interj. Exclamació d’enuig.

v. ‘Irritar, posar en gran ir­ritació’.

v. ‘Fer retret a algú de les seves males accions’.

interj. Exclamació d’enuig.

interj. Exclamació d’enuig.

adj. Complet, satisfactòriament (El negoci ha eixit redó).

m. ‘Estora petita i rodona’.

loc. Al voltant de (Viu per al redor del castell).

loc. Aixopluc, protegit del vent. Generalment en diminutiu (Està al redoset del vent).

m. ‘Faldetes de colors variats, que les dones porten sota la falda i da­munt les enagües’.

v. Cantar o fer refilets els par­dals.

loc. De gaidó.

m. ‘Lloc on se situa el peix, prop de la superfície, on produeix un moviment de l’aigua’.

refoll

f. Acció de refollar.

v. Produir-se un moviment d’aigua causat pels peixos que serveix per a poder localitzar-los.

interj. Exclamació d’enuig.

interj. Exclamació d’enuig.

v. cast. ‘Rondinar, par­lar confusament expressant malcon­tentament’.

f. Fusta que cobreix les qua­dernes d’una embarcació.

pl. Part de fora d’una em­barcació.

m. Lloc en una muntanya per on passa l’aigua de la pluja.

m. Actitud d’una persona que té necessitat d’afalacs.

adj. Persona que plora i es queixa molt.

adj. Persona que fàcil­ment s’adapta als diferents contextos o grups socials. També regolaís.

v. Caure d’un lloc inclinat pe­gant voltes.

v. Regirar un vent quan al­gun obstacle canvia el seu rumb.

m. cast. Mala consciència.

adj. Molt guapo.

m. Peix de l’espècie Argyroso­mus regius.

reig

f. ‘Corrent marítim que es­penta cap a l’interior de la mar’.

loc. Ploure intensament (Es­tava plovent a rèjols).

v. Omplir les juntes de les peces de l’embarcació que abans ple­naven de massilla i després de ciment i seu. Vegeu arrejuntar.

m. cast. Humitat de la nit.

m. Llamp.

v. Rellampegar, ha­ver-hi llamps durant una tempesta.

m. Tipus d’ormeig per a pes­car.

m. Nom de diversos peixos del gènere Hoplosternum.

loc. Finalment. També a la remat. (A la remat sí que ha vingut).

pl. ‘Bromera que produeix l’hèlix d’una barca’.

v. ‘Produir-se remels’.

v. cast. Cosir o reparar una xarxa.

v. Remenar.

m. cast. Reparació d’una ca-sa per obra menor o reparació d’una xarxa.

m. Nom de peix del gènere Scophthalmus. També rodaballo.

m. Moviment en espiral del vent o de l’aigua.

loc. Fugir de la fae­na i del compromís.

f. ‘Soroll, i especialment el que és confús, poc definit, com el d’una multitud, el de la mar, de les fulles mo­gudes pel vent, etc.’.

loc. Deixar la roba en lleixiu.

loc. Deixar alguna cosa en aigua.

m. Compliments, afalacs (Li han fet el gran rendibú).

adj. Cansat, molt fatigat (Està rendida i morta).

v. Renyar, bonegar.

m. Acció de renyar, de bonegar.

m. 1. Mena de gripau, segura­ment del gènere Budonidae. 2. Vegeu arrinoc.

m. Mariner encarregat d’avi­sar els altres mariners per eixir a la mar, d’armar i reparar les xarxes i de vendre el peix.

v. Aclarir la vaixella o la roba amb aigua.

f. cast. Que manté una actitud hostil, desagradable (Quina vida més repajolera).

v. 1. No adonar-se’n. 2. Re­cuperar la salut una persona (Ara està més reparadet).

v. Acció de cantar d’alguns ocells.

m. Acció de repassar.

loc. A contrapel.

v. Recollir el menjar que que­da en un recipient (S’ho ha menjat tot, ha repelat el plat).

m. ‘Estirada de cabells’.

loc. Agarrar dels pèls i traslladar una persona de forma vio­lenta.

m. cast. Repugnància per al­guna cosa.

loc. Sobtadament (S’ha mort de repent).

loc. De gan valor (Este regal és de repica-me el colze).

f. ‘Peça anàloga a la cartela, de la qual es distingeix per tenir més llar­gada que sortida respecte de la paret’.

m. Replà.

m. Utensili per a arreple­gar les deixalles en passar la granera.

v. Arreplegar. Recollir una cosa.

interj. Exclamació d’enuig.

v. Recuperar

f. Moviment de la mar.


ressaca

m. Sentiment de dis­gust, d’irritació, de desengany.

m. Zona on pega el sol de for­ma indirecta.

v. cast. Respirar fortament.

m. La menjada que es fa des­prés de sopar.

v. Refregar.

m. Acció de refregar (M’he estampat contra la paret i m’he fet un restregó).

v. Esvarar.

f. Acció d’esvarar.

adj. Que parla ben clar.

f. cast. Planta de l’espècie Retama monosperma. Ginesta (Això està més amarg que la retama).


retama

adj. Socarrat.

 adj. 1. De mal caràcter. (Hui té el morro retorçut). 2. Tipus de pessic (Li ha pegat un pessic retorçut).

m. cast. Dolor de panxa.

loc. cast. Portar, arrosse­gar algú de mala manera (Mos porta a tots a retrotero).

loc. cast. Portar, ar­rossegar una persona amb presses, amb desesperació.

adj. Cosa molt vella, referit sobretot a aliments ja caducats.

loc. ‘De cua d’ull’ (La mira­va de reüll).

f. Esquinç, torsió d’al­guna articulació.

v. Girar-se alguna articu­lació.

f. Passar ràpidament per un lloc (Faré una revolada a casa dels meus pares).

loc. cast. Passar les embar­cacions en fila índia, unes darreres d’altres (Els llaüts venien en riata).

loc. Que no té sentit (Això no té ni ric ni roc).

m. 1. Disposar en abundància de recursos econòmics (Tenir el rinyó cobert). 2. Cosa de gran valor (Això costa un rinyó o un ull de la cara).

adj. cast. Persona sense mira­ments, que fa malifetes.

adj. Infant viu i indòmit.

pl. Part que es plega de la vela.

m. Posar rivet a la roba.

v. Rivetar. Guarnir de rivet una tela.

m. Vegeu rodaballo.

m. ‘Peça corbada, de fusta o de ferro, posada com a prolongació de la quilla, des de la qual s’alça per for­mar la peça principal de la proa i de la popa d’una embarcació’. Hi ha la roda de proa i la roda de popa.

loc. ‘Estar fondejat un vai­xell amb una o més àncores de vira, presentant sempre la proa a la part d’on ve el vent’.

m. Nom de peix del gènere Scophthalmus. També rémol.

m. 1. Zona dels voltants (Viu prop, en el rodalet). 2. Partida de terra ben extensa. 3. Taca en forma rodona sobretot en teles (Tens un rodal en la camisa).

m. Part superior de la roda que sobrepassa la coberta. Hi ha un rodament de popa i un rodament de proa.

f. ‘Cadascun dels trossos en forma de disc en què es divideix un cos llarg més o menys redó fent-hi talls transversals’.

v. Girar el vent.

f. ‘Planta de les espècies Ru­bia peregrina i Rubia tinctorum ’.

m. 1. Zona d’enviscar. 2. ‘Halo lluminós al voltant de la lluna que sol ser indicador de pluja’.

m. Soroll.

adj. 1. Ros (Està xica té els cavells rojos). 2. Encarnat en alguns contextos (Té la cara roja, ha com­prat gamba roja o encarnada).

m. Roig mal pèl. Xiquet inquiet, entremaliat.

adj. 1. Persona propensa a fer mal (Aquell és molt roín). 2. Men­jar que no està en condicions (Això està roín).

m. ‘Gotes que porta el trapig de la mar’.

m. cast. Rosada en el llenguat­ge dels mariners.

m. ‘Llibre o conjunt de documen­tació que es porta a bord d’un vaixell, legalitzada per l’autoritat de Marina i signada pel capità, en la qual es fa constar la llista detallada de la tripu­lació, les característiques del vaixell, etc.’.

v. cast. Canviar de direcció el vent.

f. cast. En l’aparell, rodet per on passa la corda faixa.

f. 1. Rajada, peixos del gènere Dasybatis. 2. Apareix també en l’expressió Tindre un buig com una romaguera.

m. cast. Romer. Planta de l’es­pècie Rosmarinus officinalis. Romer blanc (Helianthemum syriacum).

m. 1. Colp d’ones. 2. Repe­tició d’una asseveració (Quin rompent tenen).

v. Trencar, espatllar.

m. Peix de l’espècie Poma­dasys incisus.

m. Rondinador, murmu­rador.

loc. ‘Diversos sistemes de pesca amb parany’.

loc. Adular algú per a convèncer-lo.

f. Brutícia, especialment en la pell.

adj. 1. Escanyapobre, avar. 2. Brut, ple de ronya.

f. Peix de l’espècie Diplo­dus cervinus i Pagrus auriga. També sarg.

m. cast. Fill els progenitors del qual tenen ja una edat avançada.

f. Que gaudeix de bona salut (Està com una rosa).

m. Que repeteix molt les coses, insistent.

f. Acció insistent de rondinar, remugar, etc.

v. 1. Menjar fent soroll. 2. Parlar molt, molestar, remugar.

m. Tros de pa dur.

pl. Grans de dacsa que s’obren en flor en rostir-los. També palometes.

m. So, xiulet del pit en haver-hi una infecció de les vies respiratòries.

m. Dolç fet amb farina, oli i altres ingredients de forma redona i amb un forat enmig. Hi enregistrem els rotllets de bambos, fets amb fari­na i massa mare, pareguts al pa i que s’utilitzen per a mullar en la llet; els rotllets de barca, pa en forma de rotllo sense massa molla i amb tres coccions perquè duraren una llarga temporada, ja que els mariners els portaven com a subministrament en les marees ben prolongades; rotllets de vi, a la pasta li afigen vi dolcet; rotllets d’anís, rot­llets sequets, etc.

adj. Ple de rovell, me­tall oxidat.

m. La zona central d’alguna cosa (Viu en el rovellet de l’ou).

m. Peix de l’espècie Chelido­nichthys lastoviza, Trigla lyra. També juliola, garneu, paula i bovo.

f. Planta medicinal de l’espècie Ruta graveolens.

f. cast. Planta de l’es­pècie Cymbalaria muralis.

ruïna de Roma

v. Escampar aigua amb la pal­ma de la mà. També arruixar.

m. ‘Rutló o pedra cilíndrica que serveix per a batre a l’era’.

adj. cast. Persona gra­ciosa i alegre

f. Bugada, que fa neteja de la roba.