Diccionari – noves paraules

m. Ocell de l’espècie Tadorna tadorna.

loc. Broma pesada en­tre els jóvens que normalment consis­tia a deixar-lo nu i omplir-li el sexe de fang.

m. Ocell de l’espècie Serinus serinus.

gafarró

loc. Porció irregular, trian­gular o trapezial amb angles no rec­tes. (Aquesta habitació fa gaia).

f. Bastó que ajuda a caminar.

loc. De costat, que no va paral·lel (Ha entrat de gaidó).

adj. Persona alegre, de bon hu­mor.

loc. De bades.

f. Mol·lusc de l’espècie Squi­lla mantis.

m. Dofí. Nom de tots els mamí­fers del gènere Dolphinus.

m. cast. Campaneta del paladar.

loc. Beure a gallet.

pl. ‘Embolic, confusió, sia en el llenguatge, sia en la disposició de les coses materials o d’altre orde’.

m. cast. Tipus de blac o qui­trà que utilitzen els calafats per al tractament de la fusta.

m. 1. Peix de l’espècie Zeus fa­ber. També peix de Sant Pere. 2. Suro gros que serveix per a senyalitzar on es cala un ormeig.

m. 1. Piloteta d’algues. També bo­nyigo. 2. ‘Tallada, galló d’una fruita’.

loc. Beure sense que la boca toque el recipient.

f. Galeta. ‘Peça rodona apla­nada que va col·locada a l’extrem su­perior d’un pal de nau o barca’.

f. Peix de l’espècie Helicole­nus dactylopterus. També panagal i panegol.

f. Nom de peix del gènere Scorpaena. També rascassa i escorpa.

loc. Joc infantil d’amagar-se.

m. 1. Part en què es pot dividir una fruita, normalment la teronja. 2. Vulva, en la cançó que diu se li clava una sípia en el galló.

galló

loc. A gallet, ‘beure engolint un raig prim de líquid sense tocar amb els llavis el recipient que el con­té’ (Has de beure a gallo).

f. Planta medicinal de l’espè­cie Arctostaphylos uva-ursi.

f. Peix de l’espècie Liza aurata. També galtiroig.

f. Cadascuna de les peces late­rals que formen l’aparellet i que uneix les roldanes.

f. Part baixa de les natges.

m. Peix de l’espècie Liza aurata. També galta-roja. Galtiroig morrut (Mugil saliens).

f. Peix de l’espècie Chelon la­brosus. També llissa.

f. Decaïment d’una persona, peresa en els moviment.

f. Nom de mol·lusc de diverses espècies. Gamba roja (Aristeus antenna­tus). També gamba encarnada, caravine­ro. Gamba encarnada (Plesiopenaeus edwardsianus). Gamba de pescar (Cran­gon crangon, Palaemon serratus). També quisquilla. Gamba blanca (Palaemon serratus, Parapenaeus longirostris). També gambeta.

loc. Persona de poca capacitat intel·lectual.

f. Mol·lusc del gènere Hi-ppolyte i Leander.

m. Diferent tipus de gamba de l’ordre Macrura.

m. Gambuix. ‘Cobricap de tela fina que portaven les dones i els infants de mamella, aquelles per sub­jectar-se els cabells, i aquests per tenir el cap dret’ (El xiquet porta caroteta i gamboixet).

m. 1. En general gambeta menuda. 2. Tipus de gamba de l’es­pècie Solenocera membranacea i del gènere Crangon i Pandalus.

m. Gamba menuda, qua­si transparent i utilitzada, en moles ocasions, com a esquer.

f. Peça de ferro o de fusta corbada, calada en espina, que junta­ment amb les altres formen el quadre de popa d’una embarcació.

f. cast. Guany.

adj. ‘Malfeiner; que no vol treballar’.

adj. Persona que parla amb dificultats, que quequeja.

m. 1. Ormeig per a pescar gamba i peixos menuts. 2. Tipus d’em­barcació per a transportar materials. 3. Persona alta, prima i desgarbada.

loc. Engany, astúcia, tram­pa, utilitzat quan es juga al bilis.

f. Que fa gansa.

loc. De manera torta (Les cames li feen ganxo).

f. Brànquies del peix.

m. Aleta pectoral dels peixos.

 loc. cast. 1. Beure al ga­llet. 2. De franc (Hem begut i menjat i tot al ganyote).

m. Peu de roda, part exterior d’una embarcació. Hi ha gaó de popa i gaó de proa.

m. Garatge.

f. Feix menut. Apareix en l’ex­pressió Zigui-zaga garba.

m. 1. Utensili amb forats que serveix per a separar elements de di­ferent grandària. 2. Manoll.

m. Desguàs, albelló.

m. Alguer. ‘Mata d’algues o d’altre vegetal submarí que està poc arrapada al fons i que fàcilment pot arrencar-se’.

m. cast. ‘Esveltesa de figura i gràcia de moviments’.

m. Vegeu búfano.

m. ‘Salivada espessa barreja­da amb mucositats de la gola o dels bronquis’.

m. Gargamella, gola.

f. Aixeta, forat per on ix l’aigua d’un depòsit.

m. 1. Pegar amb els dits. 2. Mort súbita (Es trobava bé i l’ha pe­gat un garguilot).

f. ‘Eina de fuster, semblant de forma i d’ús a un ribot, però molt més grossa i amb una ansa o agafador per a la mà’.

garlopa

m. ‘Eina de fuster, molt sem­blant a la garlopa, però més petita, encara que és prou més grossa que el ribot’.

m. 1. Peix de l’espècie Trigla lyra. També rubio, juliola. 2. Infant, nadó.

f. Recipient gran de vidre per a contenir-hi líquid. Marraixa.

adj. Persona molt menuda.

m. Part de la cama que enllaça amb el taló.

adj. Mala persona, as­tuta.

f. Saladura feta amb la fresa i l’ou de la tonyina.

adj. ‘Tort de les cames, que en caminar es topa amb els gar­rons’.

f. ‘Nom de diferents espècies d’aus aquàtiques, principalment del gènere Ardea’.

f. ‘Au aquàtica de l’espè­cie Herodias garzetta, més petita que la cigonya, amb el plomatge blanc, el bec negre i les potes verdoses, i un plomall damunt el cap; viu a la vora dels rius i estanys’.

f. 1. ‘Cercle o llaç que es fa al cap d’una corda per enganxar-lo o en­capellar-lo en algun lloc, com la gassa d’encapelladura d’un obenc, d’un botó o quadernal, d’un guardacap, etc.’. Hi ha gassa de mans i gassa de mans doble. 2. ‘Espècie de nus que es fa, general­ment amb caràcter provisional, als dos extrems corresponents de dues cordes per lligar-les una amb altra i ajuntar-les’.

m. Gat de ‘l’espècie Felis lynx, que és més gran que el gat fer, té el pelatge rogenc amb taques pardes, les orelles amb pinzell i la cua rela­tivament curta, robusta i negra en la part posterior’.

loc. Joc infantil d’amagar-se.

f. Desengany (Dur-se una ga­tada)

f. Persona astuta, dòcil, que enganya pel seu caràcter.

f. Peix de l’espècie Et­mopterus spinax. També mussola i motxilla.

loc. A gatameu, a quatre gra­pes.

m. Nom de peix del gènere Scyliorhinus. També gatvaire.


gatet

m. Nom de peix del gènere Scyliorhinus. També gatet.

f. Dinar que consistia a fer unes farinetes en una paella amb fa­rina, aigua, oli i sal, i es va remenant fins aconseguir una massa uniforme.

pl. 1. Menjar bla quasi líquid fet amb farina. 2. Pasta feta amb ai­gua i farina que s’utilitza com a pega­ment per a armar els catxirulos.

loc. 1. No es­tar bé de l’enteniment. 2. Estar desga­vellat des del punt de vista físic.

f. Llibrell de plàstic o metall de forma cilíndrica per a contenir-hi aigua.

gaveta

adj. Persona astuta, presumida.

m. Ocell de l’espècie Larus ridibundus.

m. 1. Tipus de gavina de l’es­pècie Larus cachinnans. 2. Cria de la gavina.

m. Caràcter peculiar (Fotre, quin geni que té).

loc. Anar, caminar amb els genolls en terra.

f. Despectiu, grup de perso­nes de condició social baixa.

m. Tipus de ge­rani.

m. cast. Persona que manté un càrrec important.

f. Peix de l’espècie Polyprion americanus. També dot, xerna, pàm­pol rascat i algerna.

f. 1. Recipient de terrissa de boca ampla que serveix per a conte­nir-hi líquids. 2. Got gran que té una ansa.

gerra

m. Nom de peix del gènere Maena i Spicara. També sucla. Gerret encarnat (Centracanthus cirrus).

f. cast. Prostituta.

m. Flor dels gesmí o llessamí.

m. Planta del gesmí (Jas­minum officiale).

m. ‘Torn per a arrossegar la bar­ca’.

f. ‘Mamífer carnisser de la fa­mília dels vivèrrids, de l’espècie Ge­netta genetta’.

m. 1. Fruit del ginjoler. adj. 2. No estar bé de l’enteniment (Està com un gínjol).

v. Moure vent (S’ha girat un llevantolet fresquest).

m. Giragonsa, sinuositat.

m. Gir violent.

f. Gir imprevist.

f. Tipus de gerani.

gitana

f. Glopada més o menys violenta.

loc. ‘Agradar, esser desitja­ble; esser bonic, agradable de veure, de contemplar’.

v. Gaudir, disfrutar.

f. Peça del bou que fa d’obertu­ra. Hi ha una gola de suro, la que va dalt, i una altra gola de plom, la que va baix.

m. ‘Peça de xarxa gruixada, de malla estreta, que va col·locada a les goles de l’art de bou’.

loc. Fer enveja (Si te’n vas de viatge, no me faces goleta).

m. Grumoll.

m. Vegeu golfàs

m. Peix de l’espècie Pomato­mus saltator. També sargana i golfar.

m. cast. Inflamació de les glàndules sudorípades de l’axila.

m. Persona a qui agraden molt els dolços i les llepolies.

v. Menjar aliments dol­ços o llepolies.

adj. Golondro.

loc. Menjar amb desig, de manera desesperada.

adj. ‘Que té gòmia; co­bejós, insaciable’.

v. Boçar, vomitar.

adv. Multitud, conjunt de per­sones (Havia un gorbí de gent).

m. Acumulació de tela en un teixit que forma una protuberància.

loc. Cant fúnebre sobre la mort (L’han cantat el gori-gori).

loc. Anar de franc, ‘a despeses d’altri’.

f. ‘Granellada que surt a la pell, principalment dels infants, en temps de molta calor’.

loc. cast. Menjar molt, amb excés.

m. Persona detestable, que no li agrada treballar (Més gos que Amaro).

m. Gandul, persona que no li agrada treballar.

f. Peresa.

loc. Gent de condició social baixa.

v. Ploure suaument.

v. Alimentar, mantenir (El visten bé i està ben governat).

f. Ocell de l’espècie Corvus monedula.

graja

m. Mol·lusc de l’espècie Nephrops norvegicus. També cigala.

m. cast. Instrument que ser­veix per a traçar línies paral·leles so­bre la vorera d’una peça quadrada.

loc. Molt bé, excel·lent (Ho hem passat en grandola).

m. Calamarsa. Grans de gel de certa grandària que cauen dels nú­vols.

loc. En abundància (Les agarràvem a grapallades).

m. Tipus de coralls, segura­ment de l’espècie Coralium rubrum.

m. Home de sac que fa por als xiquets.

f. ‘Floc de cabells desorde­nats’.

loc. Baralla, con­flicte (Sempre estan a la grenya).

f. ‘Escotadura llarga que corre pels costats i al llarg de la quilla, con­tinuant per les rodes de proa i popa fins a la cinta’.

f. Baralla (Li agrada molt la gresca).

m. Brot d’un tubercle o un bulb, normalment de la creïlla.

grill

m. Tipus de raspall però molt més estret que serveix per a fer canals sobre la fusta.

v. Quan comença a germinar una planta.

loc. Persona que perd l’enteniment.

m. Peça de ferro en forma d’anella que serveix per a subjectar algun cap o cable.

grillet

f. Peix de l’espècie Labrus merula. També tordo, sabonero.

adj. Persona que es troba en estat de xoc (S’ha quedat grogui).

pl. cast. Grumolls en la llet, o en qualsevol líquid o crema.

adj. Persona que gruny i es queixa contínuament.

v. Queixar-se insistentment.

m. Cau, forat fet en terra per a jugar al gua.

loc. Joc on s’havia d’introduir les boletes en un forat fet a terra.

v. ‘Vigilar, observar per evi­tar una sorpresa o per descobrir algú’.

adj. Persona tunant, caradura.

adj. Persona que fa osten­tació de la seua bellesa.

m. cast. Guardacap.‘Ane-lla de ferro o de fusta, acanalada per fora, enrevoltada per una gassa a la qual serveix de defensa contra els efec­tes del fregadís de la corda, ganxo o argolla que hi juga i passa per dintre’.

m. ‘Construcció de plan­xes de ferro o d’altre material, que serveix de resguard contra els corrents d’aire, especialment a una cambra de calderes, per impedir el contacte mas­sa brusc de l’aire fred amb les calde­res’. També tambutxo del motor.

v. ‘Posar a un aparell o a un arbre de vaixell les barres o caps que li pertanyen; passar la corda pels ulls dels botons o quadernals’.

adj. Persona que cuida poc la higiene. També guarrin­dongo.

f. cast. Burla.

adj. cast. Persona que utilitza molt la guasa per als seus diàlegs.

m. Ocell de l’espècie Alectriu rufa.

f. Puntacorrent amb tall semicir­cular utilitzat pels calafats i que servia per a treballar superfícies corbes.

m. Part de la maquinilla d’una embarcació que serveix per a guiar per on ha de pujar el bou a coberta.

f. Conjunt de corrioles situades en el pal i que formen part de l’aparell d’hissar l’antena d’un llaüt de vela llatina.

guindaressa

f. ‘Planxa triangular for­mada per tres taules empernades pels extrems i amb un forat a cada vèrtex, pels quals passen unes cordes que porten lligat l’andarivell, amb el qual s’hissa i s’arria per a rebre les càrre­gues i altres usos’.

f. Canvi sobtós de direcció en estar en moviment.

v. 1. Esquivar. 2. Clucar l’ull. (L’han guinyat l’ull).

m. Ocell que dins d’una mateixa espècie és de major volum i serveix de guia per als altres quan inicien un desplaçament.

v. Veure, observar, descobrir in fraganti.

m. ‘Confusió de molts que parlen o criden alhora’.

m. cast. 1. Tipus de dinar. 2. Situació confusa (S’ha clavat en un bon guisado).

f. Guisat dessubstanciat.

m. Guisat abundant i sense gust.

f. Nom de peix de l’espècie Molva molva i del gènere Rhinobatos.

guitarra

m. 1. ‘Persona que xerra insistentment, però d’idees buides o desbaratades’. 2. Nom propi en la lle­tra de la cançó Que caiga un xaparro de mon tio Guitarró.

interj. Exclamació de ràbia, d’indignació. Mot en desús.

loc. Contrariar algú.

m. 1. Un tipus de fesol. 2. Algeps.

loc. Persona amb poca higiene i de baixa condició social.

loc. Persona que pertany a un nivell social baix.