Diccionari – noves paraules

Adj. Persona despistada

m. Bacallà. D’ús només en la gent gran, les noves generacions l’han reemplaçat per bacallar.

adj. cast. Persona de poques llums

adj. Terreny amb un desnivell més o menys pronunciat que es pot dividir en bancals marcats amb pedra seca.


abancalat (Foia Roja)

m. Ocell de l’espècie Merops apiaster.

adj. cast. Persona rara, d’origen estrany.

adj. Persona ximple, que reacciona sense lògica

adj. 1. Ximple, que fa coses il·lògiques i incoherents. També abigirugo. 2. Ocell. Vegeu abellaruc.

adj. Mala persona i poc faenera.

v. Llançar, buidar algun recipient.

v. Sufocar-se, traure-li els color de cara a algú (S’ha abojonat com una rosa).

v. Donar forma redona, convexa.

adj. Cosa que pren forma convexa, quan una cosa, sobretot la fusta, s’unfla.

v. ‘Asserenar-se i fer-se més bo el temps o l’estat de la mar’

v. 1. Pagar un deute, donar els diners. 2. Buidar.

adj. Persona sense criteri, sense personalitat i que accepta les opinions dels altres.

adj. Persona unflada, que pateix alguna inflamació.

v. 1. Que està banyat per l’aigua dolça. 2. Sufocat

adj. Assedegat, que té molta set.

v. Excedir la confiança d’algú.

loc. Situació de molt descontrol (Això és l’acabose).

v. Vegeu cabussar.

m. cast. Tallat, penya-segat.


acantilat (Pas del Cavall)

adj. Persona ximple, nècia.

adj. Pèl rutllat.

v. Portar, dur, transportar.

v. Pegar-li carxots a una persona.

v. Ajupir, inclinar el cos, doblegar-lo.

m. Canvi de salut d’una persona cap a un deteriorament (Últimament ha pegat un acatxó).

adj. Persona ximple, de poc seny.

f. Fer per aclarir assumptes.

v. Llevar el detergent, llevar el sabó a una vaixella.

v. Clavar-li por a una persona.

v. 1. Iniciar. 2. Afanyar-se (Acomença a dinar que se te fa tard).

v. ‘Acovardir, fer perdre el coratge’.

v. 1. Deixar sense res, gastar tots els diners (Els fills l’han deixat acorat). 2. Morir.

v. Ajupir-se.

v. Crivellar.

loc. Joc que consisteix a apropar-se ajupit o acatxat al qui està cara a la paret sense que siga vist.

loc. Joc d’amagar-se.

f. Endevinalla.

f. Fer una becada, quedar-se adormit.

v. Advertir-se, quedar-se mig adormit.

pl. 1. Libèl·lula. Insecte de diverses espècies (Crocothemis erythraea, Aeshna cyanea). També helicòptero. 2. Rascar-li el cap a una persona.


afaitagossos

v. Furtar.

v. Atipar amb excés, menjar de més fins quedar-se satisfet.

v. Atrapar, sostenir.

v. 1. Llançar. 2. Passar una eina per una pedra o mola per a aprimar el tall o la punta d’aquesta. També amolar.

v. Pagar, lliurar (Vinga, afluixa el mos).

v. Enfonsar-se, anar al fons.

pl. cast. 1. Brànquies del peix. 2. Tenir valentia, coratge (Va tindre agalles de fer això).

v. Agafar, prendre.

adj. Ronyós, avar, persona preocupada per replegar i guardar diners.

adj. Persona tesa, rígida, de poca mobilitat.

v. Recollir i tirar endavant amb una granera la brutícia que queda en terra.

m. Planta de l’espècie Oxalis pes-caprae.

v. Esperar (Aguarda un poc que ja venen).

adj. Persona que sembla vella i malaltosa.

m. Au rapaç del gènere Ciraetus. Àguila pescadera (Circus aeruginosus), àguila serpera (Ciraetus gallicus).

m. Tipus de cometa simple fet de paper i sense estructura. També anguilotxa.

m. cast. Estrenes, regals en diners que es donaven per Nadal.

f. 1. Peix de l’espècie Scomberesox saurus. També peix agulla i saltó. 2. Utensili per a fer xarxa. Agulla de fer xarxa, utensili de fusta, normalment de faig, amb una boca en cada extrem. Agulla de remendar, utensili, normalment de plàstic amb una boca en un extrem i acabat en punta a l’altre que serveix per a remendar.


agulles

f. Peix de l’espècie Belone belone. També agulla palada.

m. cast. Generalment beguda sense gust, desllavassada, aigualida (Este cafè és aigua-xirli).

m. Beguda que conté una porció elevada d’aigua. Aigualit.

f. Lleixiu.

f. ‘Eina de fuster, composta d’una fulla de ferro acerada i tallant (amb tall de 10 o 12 cm. d’ample) unida amb un mànec de fusta en tal manera que, posant el mànec vertical, el tall queda horitzontal’. Hi ha aixa d’una mà i de dos mans.

m. Conjunt de roba que la dona aporta al matrimoni.

v. Fer una aposta sobre un joc o una altra cosa (Que t’ajues a que no fa lo que ha dit).

m. Entre els calafats, l’aprenent que comença en l’ofici.

v. 1. Unir. 2. Establir una relació d’amistat (Ja no t’ajunte).

v. Encollir, inclinar el cos. També apunxonar-se.

f. cast. Armari amb portes de fusta o de vidres que sol estar en el menjador, per tenir-hi exposada la vaixella.

m. Peix de l’espècie Engraulis encrasicholus. Paraula que està desapareixent a favor del mot boqueró.

m. Planta de l’espècie Carthamus tinctorius que proporciona una mena de safrà però de pitjor qualitat.

m. Nom de peix molt semblant a la sardina de l’espècie Sardinella aurita.

pl. Xarxa per a pescar alatxes.

f. Eixida del sol.

m. Nadó mort.

m. Conducte per on passa les aigües sobreres, brutes o les pluvials d’un terrat o d’un corral.

adj. 1. Ximple, babau. m. 2. Fruita de l’albercoquer.

adj. Persona amb poc seny, irreflexiva. També abercocat.

v. 1. Guardar (Vols alçar els llençols en l’armari?). 2. Fer més alt, pujar (Ja estant alçant a Déu).

v. Llevar-se del llit.

m. Au aquàtica de la família de les palmípedes i de l’espècie Morus bassanus.

alcatràs

m. Cambra petita i poc ventilada.

f. Malifeta (Està-te quiet i no faces més aldaracades).

m. ‘Mòssa angular que es fa pel llarg de la quilla, roda o codastre per assentar-hi les testes de les taules de forro’.

adj. cast. Persona simple, babaua.

v. 1. Moure el vent. 2. Respirar.

m. 1. Aleta dels peixos. 2. Element arquitectònic que sobreïx de la façana.

f. 1. Òrgan en diferents parts dels peixos que els permet nadar. 2. ‘Dues peces de fusta amb curvatura que segueix la línia dels lligassons, però són molt més curtes. Van col·locades una a cada costat de la popa, empernades a les gambotes raconeres i fixades amb un apanyat o mossa al dragant dret. Atracats a les aletes van els dos primers lligassons (quadernes revirades)’ Hi ha les aletes de babord i les aletes d’estribor.

f. Planta de l’espècie Ocimum basilicum.

m. 1. Cogombre, fruit de la planta de l’espècie Cucumis flexuosus. adj. 2. Persona nècia, baina (Està fet un alficòs). 3. Persona prima i alta (Està alt com un alficòs).

v. Imaginar-se o crear-se una fantasia o visió (S’ha alforjat que ve demà).

v. Estalviar.

f. Cridadissa, desordre, caos

f. Peix de l’espècie Cerna sicana. També gerna.

m. Zona sotaiguada plena d’algues, normalment de posidònia.


alguer

f. Icterícia. ‘Malaltia caracteritzada per la presència de la matèria colorant de la bilis en la sang, amb forta grogor de la pell i dels ulls’.

f. Animal perillós que en moltes ocasions és perseguida per a exterminar-la.

m. Peix. Vegeu listao.

v. Beneficiar-se, alleugerir-se.

m. 1. Pou. 2. Construcció que emmagatzema les aigües pluvials.


aljub del Manyo

loc. Joc infantil que consistia a llançar-li amb força una piloteta amb la intenció de pegar-li i fer-li mal.

v. Anar-se’n.

v. Donar lliçó d’algun parany o estratagema.

v. Pegar, donar colps a una persona (Mira que t’allumbre!).

f. Art per a pescar tonyines.

f. Almangra, ‘Peròxid de ferro aluminós; mescla natural d’alúmina i terra amb òxid vermell de ferro’. Servia per a banyar un fil amb aquest producte i amb un colp sobre una superfície aquest marcava les línies que traçava el disseny de l’embarcació.

f. cast. Clòtxina de diverses espècies (Chamelea gallina, Donax trunculus, Glycymeris violacenscens) i gèneres (Tapes, Venus). Almeja fina (Amigdala decussata, Tapes decussatus), almeja grixera (Haliotis lamellosa), almeja de carril (Ruditapes decussatus), etc.

f. 1. Dolç de forma de rotllo i banyat amb almívar. adj. 2. Persona de poc seny (Està fet una almorjàvena).


almorjàvena

m. cast. Escaiola. Planta de l’espècie Phalatis canariensis que serveix per a menjar dels ocells.

m. Asfaltat (El carrer no estava encara alquitranat).

m. Aldarull, baralla.

m. Joc infantil de persecució, quan s’alcançava a algú havia de quedar-se immòbil.

loc. Que fa una cosa en secret, d’amagat.

m. cast. Intent dissimulat d’algun fet.

v. cast. Amanéixer. Trenc del dia, començar el dia.

adj. Home que té maneres de dona.

adj. Cosa fàcil de manipular i d’usar.

f. cast. Rosella. Flor de la planta Papaver rhoeas.

f. 1. Fred molt intens (Fa una amargor que pela). 2. Qualitat d’amarg.

pl. Corda o cadena que serveix per amarrar i mantenir subjecta l’embarcació al norai d’un port.

m. Forat de desaigüe de la coberta d’una barca.

m. Lloc on s’amerava l’espart abans de fer filet.

v. 1. Banyar, mullar.

v. Banyar-se, xopar-se.

m. Banyar-se amb l’aigua de la pluja.

f. Vegeu ameró.

adj. cast. Amic en registre col·loquial.

v. Reduir la marxa, la velocitat.

f. Esmoladora. Instrument de pedra en forma de roda que servia per a esmolar eines de tall. Hi havia amoladora d’aigua i amoladora d’oli.

v. Esmolar. Fregar un utensili per una pedra o mola per a disminuir-li el canto i fer-lo tallant. També afilar.

v. 1. Donar diners. 2. Soltar algun objecte (Amolla la corda).

v. Ficar-se una embarcació en l’arena de la platja.

v. 1. Beure a morro en una botella. 2. Besar-se.

f. Ocell de l’espècie Puffinus yelkouan.

ampla

m. cast. Bastida que utilitzen els obrers o els calafats per als seus treballs.

f. Muntó de peix o de caixes de peix.

m. Mena de nansa.

f. Planta de l’espècie Typha latifolia.

m. 1. Apel·latiu carinyós per a la parella. 2. Peix de l’espècie Torpedo marmorata. També tremolosa.

m. Peix de l’espècie Squatina squatina. També escat.

f. Enguinya 1. Lligada de corda del car i la pena. 2. Per extensió, qualsevol lligadura.

f. Peix de l’espècie Anguilla anguilla.

f. 1. Cria de l’anguila. 2. Vegeu catxirulo.

f. Joc on hi ha un rotgle doble de participants, el qui paga va amb un mocador amb un nus en la punta i va fent voltes al rotgle per a pegar en el cul a qui decideix canviar de lloc.

f. Tipus de catxirulo construït de forma més simple.

f. cast. Angoixa, malestar físic amb dolors estomacals.

adj. Nom despectiu que se li diu a les persones de comportament extrem.

m. Boleta de caramel fet de sucre i anís, típic d’Alcoi, i que s’utilitzava per a les celebracions com el bateig. Forma part de la cançoneta: Compare, xavé, me tire un anisset.


anissets

m. 1. Nou, fruit de la noguera. 2. Prominència del coll.


anou

m. Peix de l’espècie Aphia minuta.

adv. Abans.

f. Verga que sosté la vela llatina. Va fixada a l’arbre de la nau i es col·loca de manera obliqua.

f. Entina, zona d’arena plena d’algues, normalment de posidònia (Platja de l’Antina, carrer de l’Antina).

pl. Ulleres. Mot en desús.

adj. Antic-iga

v. Tenir un desig vehement i sobtat sense cap raó lògica, es pot atribuir a un capritx (Se m’ha antoixat un gelat).

v. Figuradament adormir-se, tenir son.

v. 1. Acumular diners en abundància (S’ha fet ric i els diners els apaleja). 2. Pegar amb un pal (Damunt de quernut, apalejat).

adj. Derivat de panarra, persona curta d’enteniment.

v. 1. Arreglar, posar en funcionament algun utensili espatllat (Apanya la televisió que no se veu). 2. En sentit figurat pegar (Ja t’apanyaré jo!).

v. Viure amb els elements suficients (M’apanye en poc menjar).

adj. Persona interessada a aconseguir algun benefici en algun negoci.

m. 1. Conéixer el funcionament d’una cosa (L’ha agarrat l’apanyo i tot ho soluciona). 2. Solució provisional (Li ha fet un apanyo).

m. Moble del menjador on es guardava la vaixella i altres elements de la casa.

v. Comprovar amb un regle a fi d’igualar el forro i les cintes d’un vaixell.

m. cast. Aparell que té més de tres roldanes.

m. ‘Combinació de dues o més corrioles posades de manera que una mateixa corda passa per totes, augmentant-ne així la força per alçar grans pesos o vèncer fortes resistències’.

v. En el llenguatge dels calafatats arreglar una part rompuda de l’embarcació.

adj. Persona que de manera indirecta forma part d’un nucli familiar.

adj. Persona fatigada, dèbil, inactiva.

v. Arribar a un lloc programat.

adj. cast. Persona que esdevé poderosa, que puja de rang.

adj. Persona que té por.

v. Fer-se mal, nafrar-se (Ha caigut un bac i s’ha aporrejat).

v. Apretar, comprimir alguna cosa.

adj. Persona que li agrada provocar els altres.

v. Abaixar el cul cap a terra de manera que les cames queden recollides.

v. Acabar, consumir tot el temps disponible

adj. Persona que sent por per creure que no pot vèncer un perill o dificultat.

f. Ocell de l’espècie Upupa epops. Alguns en diuen també ampurput.


apurput

adj. Persona molt ocupada.

f. Nom de peix del gènere Trachinus. Aranya negra (Trachinus araneus). Aranya blanca (Trachinus draco).

v. Posar a una embarcació els arbres que han de mantenir les veles.

m. Persona de poc seny i un poc boja.

m. cast. Conjunt d’arbres.

v. Eixir una barca de l’aigua a l’arena de la platja.

f. Conjunt de partícules de pedra calcària que s’utilitzava com a detergent.

m. Peix de diverses espècies, una de les quals és la Clupea harengus.

areng

m. cast. Argolla de l’àncora.

v. Eriçar. Posar els pèls de punta.

m. 1. Propietari d’una barca de pesca. 2. Rentador que sap armar els bous.

v. 1. Combinar les diferents peces de xarxa per a construir-hi un bou. 2. Organitzar, preparar (Hem d’armar les festes d’enguany). 3. Fer, produir (Ha armat una escandalera de por).

f. Ametla.

adj. Cosa plena d’arnes.

f. Nom de diferents plantes del gènere Arnica que s’usa com a infusió.

f. Tipus de tela amb què es fan els sacs.

f. Adorn normalment de metall que es posa en les orelles. Mot en desús.


arracades

m. Capità de l’almadrava.

v. Agafar totes les coses possibles amb un impuls violent.

v. Preparar la barca amb tota la ferramenta necessària.

v. Acostar una nau a la costa o apropar-la al moll.

v. Ferir amb les ungles.

m. Arrapada. Ferida feta amb alguna cosa.

loc. Fet de poca consistència.

v. Ferir algú amb les ungles.

m. Acció d’arrapar. Que fereix bruscament amb les ungles.

v. Arrossegar, portar d’un lloc a altre.

adj. Teixit o cabell encrespat (Té el pèl arratat).

v. 1. Pegar (Arrea-li un calbot). 2. Menjar-se (S’ha arreat un bon plat). 3. Expulsar algú en l’expressió Arrea i vola!

v. Engrunsar (Arrea-me en el columpio).

adv. Falta de temps, precipitadament (Està fent-ho molt arrebatat).

m. cast. Escull.

v. 1. Apanyar, posar en funcionament un utensili. 2. Mudar, vestir-se amb roba neta. 3. Buscar una solució (Ja mos arreglarem per al dinar). 4. Restablir un acord (Els germans s’han arreglat).

adj. 1. Mudat, ben vestit. 2. Posar en funcionament de nou.

m. 1. Repartiment diari de peix de poca qualitat que feien les barques entre els mariners. També ranxo. 2. Situació conflictiva que no té solució (No tenen arreglo).

v. 1. Tornar a unir-se. 2. Fer parella fora del matrimoni.

v. Acabar, finalitzar una faena.

v. Posar en remull la roba bruta.

v. Replegar o recollir les coses escampades.

v. 1. Ajuntar, reunir coses perquè càpien en un lloc. 2. Ser precipitat, que falta temps (No puc fer-ho, ho tinc molt arrepretat).

v. Soltar, deixar caure, sobretot les veles d’una embarcació (Què fem? Arriar les veles i anar a rem).

adj. Persona sense coneixement, inconscient.

m. cast. Persona que es dedica a comprar i vendre peix.

v. 1. Aproximar, acostar (Arrima les cadires a la taula). 2. Participar, organitzar algun fet (Tens que arrimar més el muscle).

v. 1. Acostar-se, posar una persona o cosa prop d’una altra. 2. Buscar relacions de nuviatge (Se li ha arrimat el fill del metge).

adj. Parent, familiar molt pròxim.

adj. 1. Persona que actua amb desgana i equivocadament. m. 2. Gripau, capgrós.


arrinoc

adj. Persona desperta, àgil, treballadora.

adj. cast. Despectivament, persona inútil.

v. Boçar, vomitar.

v. 1. Alçar-se les mànigues per a començar una faena. 2. Preparar-se per a rebre una notícia.

v. 1. Fer-li la ronsa 2. Contraure, encollir els muscles.

m. Dolç fet amb carabassa i meló i bullit amb vi i sucre.

adj. Persona encollida pel fred.

v. Esguitar el terra amb aigua. També ruixar.

m. ‘Cant fosc i monòton amb què els coloms i tórtores s’enamoren’.

pl. cast. Demostració de fets afectius.

v. Arraconar, abandonar una cosa per inútil o per vella.

m. Xarxa que s’utilitza per a la pesca d’arrossegament.

m. ‘Ormeig de xarxa, de la mateixa forma del bou, però molt més petit, que és estirat des d’una barca i serveix per agafar peix petit’.

v. Pegar fortament, fer ascles (Te pegue una punyada que t’ascle).

m. Camí rural estret per on passava el bestiar.


assagador del Camí del Far

adj. Persona ximple, que no raona bé.

adj. 1. Persona amb sobrepès. 2. De textura molt densa.

m. Séquia, canal ample on van les aigües que estan per davall del nivell freàtic. També assarbeta.


assarb del Fondo

v. 1. Agarrar una cosa amb força. 2. Agafar el peix dins de la xarxa. 3. Apretar, estrènyer fortament una corda.

v. cast. Abocar-se, mirar per una finestra o balcó.

m. cast. Bocabadat, sorprès (No isc de l’assombro).

loc. cast. De cap manera, sense alternativa (Això no ho fa ni per assomo).

adj. Enfebrat, que no té forces, que no es pot moure. Derivat de sorra, i relacionat amb el llast de les barques.

adj. De taboll. Es diu de la fruita o la verdura entreverada, ni dura ni madura.

adj. Persona nerviosa i molt afaenada (Està atacat en la faena que té).

adj. Persona impressionada per algun colp o accident.

v. Veure des de lluny, intuir.

adj. Persona o alguna part de la persona que està més aïna grassa, com un teixó (Té la cama ateixonada).

v. Pegar colps a una persona (T’atente una pinya).

v. 1. Iniciar un recorregut (Atessa a córrer). 2. Posar tes, atibar (Atessa bé les orelles).

v. Menjar molt d’un determinat aliment.

adj. Persona que acompleix els cànons físics que segueix l’estètica.

adj. Persona arreglada, ben vestida.

m. cast. Muda de roba neta.

f. Rajola prima que es posa en les terrasses.

v. Torbar l’enteniment d’una persona per una forta impressió.

adj. Persona amb poc seny.

adj. cast. Persona ximple, beneita.

adj. Persona ximple, nècia.

v. ‘Atordir, confondre per timidesa o vergonya’

v. Molestar, assetjar insistentment.

v. Acostar-se una embarcació al port i quedar-s’hi fixa per les amarres al norai.

atracar

v. Passar part de l’aliment per l’esòfag.

f. Menjar molta quantitat i de manera ràpida.

adj. Tindre algú avorrit (No el puc vore, el tinc atravessat).

adj. Persona que actua acceleradament, sense coordinació en els moviments.

m. Tipus de tonyina (Thunnus alalunga).

v. Parar, descansar (No me deixes aturar, no se m’atura).

v. Actuar de manera nerviosa, sense coordinació.

adj. Persona que pateix moltes malalties alhora.

v. cast. Traure l’aigua d’un lloc, generalment d’una embarcació.

v. cast. Rendir-se en un joc, acovardir-se.

adj. Persona que desisteix de seguir participant en un joc.

adj. De forma allargada (Té els ulls atxinats).

v. Calfar, cremar (Fa un sol que atxitxarra).

adj. Persona cansada, asseguda o que no manté la compostura (Sempre està atxoflat en el sofà).

adj. Espatarrat.

v. Espantar els animals, especialment les mosques.

loc. De perill, ser de fil d’a vint (Esta gent és d’aüpa)

v. Alçar a algú.

adv. Certament, que és veritat (Ausades que és vitat això).

loc. ‘¡ausaes causaes! (Elx), com a expressió confirmativa, equivalent a «¡ja ho crec!»‘.

v. Alçar, elevar, pujar.

m. Elevació que apareix en alguna tela o cosa.

f. Problema mecànic, especialment a bord d’una embarcació.

m. cast. Recipient, normalment de la cuina.

v. Avesar, aprendre (Ja s’ha aveat la llició).

v. Acordar, posar algunes persones d’acord en pensaments o en sentiments.

m. Ventador. Instrument normalment d’espart amb un mànec que servia per a avivar el foc d’una cuina.

aventador

v. 1. Llançar una cosa a certa distància. 2. Fer vent per a avivar el foc.

v. Resoldre, esbrinar.

adj. cast. Persona amb les necessitats resoltes.

v. Ordenar, deixar en disposició i en ordre una casa o també un vaixell (Ja he aviat la casa).

m. Faena, ocupació (Ara no pot, té massa avio).


avió

adj. Persona a qui se li té odi (M’ha fet una mala passada, el tinc avorrit).