Diccionari santapoler

m. Ocell del gènere Saxicola. També bitxac. Xaco safranero (Erit­hacus rubecula). Xaco de cantarets (Saxicola torquata).

m. Ocell de l’espècie Passer montanus.

v. Trepitjar. Esclafar amb els peus alguna cosa.

v. Participar en converses per a poder parlar malèvolament de la vida d’altres.

adj. Persona que xafar­deja.

pl. Manifasser a qui agra­da intervenir en assumptes d’altres

v. 1. Embrutar, posar-hi fang. 2. Maniobrar perquè un negoci isca malament.

m. 1. Ple de fang i aigua. 2. Mal negoci (No saps en quin xafungo t’has clavat!).

f. Pet sense soroll.

m. Vent del sud-est. També vent de fora.

f. Vegeu sama.

f. Foc, flamerada.

m. Gelat que es posa entre dues galetes de neula. També corte.

m. cast. Persona que ana­va amb un carret pels carrers venent gelats i xambis.

f. 1. Olor d’alguna cosa socarrada. 2. Conflicte, disputa.

f. cast. Cosa dita per a fer riure o per a burlar-se.

m. Peix de l’espècie Aphia minuta. També boqueró.

m. Vegeu xanclete.

loc. Joc infantil que consis­tia a llançar una moneda a la paret per a comprovar després qui s’hi apropa­va més.

loc. Caradura, descarat que va de franc

m. cast. Pluja forta i curta, xàfec.

adj. En sentit figurat, reves­tit. (Estar xapat a l’antiga).

interj. Expressió que es fa als gats per aüixar-los.

loc. Joc per a elegir mem­bres d’un grup. Es canta Xapí-xapó en mi casa mando yo mentre es cami­na a peus junts, un enfront de l’altre. Tria el qui compta l’últim peu.

m. Parlar mesclat de diver­ses llengües.

v. Xampurrar ‘Parlar un llenguatge barrejat de dues o més llengües’.

f. 1. Dolçaina. adj. 2. Per­sona sense massa seny (Estàs fet un xaramita).

xaramita

f. Arreu de pesca que forma un teixit de fils de cànem o de plàstic que van nugats i que fan malles de distinta grandària, segons el tipus de pesca o la part del bou. N’hi ha de diversos tipus: atunària, lenguaera, sipiera, bonito­lera, espetonera, llangostinera, plas­tiquera (feta amb fil de plàstic), etc.

m. cast. Bassa, toll. També xàr­col. Apareix també en l’expressió Sal­ta cego, que ve un xarco.

f. Conversa amigable (Hui ja hem fet la xarradeta).

adj. Que parla de manera imprudent, bocaimoll.

adj. Persona que xarra molt, xarrador.

m. Ocell, gavina menuda de l’espècie Sterna sandvicensis.

xarranc

v. Parlar en general.

m. cast. Cosa ordinària, de mal gust (Això s’ha quedat xarro).

f. cast. Cosa de poca qualitat, que no té valor (Tot això és xasca).

m. cast. Anècdota o xer­rameca indiscreta i sense importància.

m. cast. Decepció (Quin xasco s’ha portat).

f. Apel·latiu afectiu cap a l’esposa.

m. Ocell del gènere Fringilla. Xau comú (Fringilla coelebs). Xau real (Fringilla mntigringilla).

loc. Persona sense seny, xim­ple.

m. Pegar en el cul un colp vio­lent amb els dits índex i cor.

f. Tipus d’art de pesca al bo­lig. ‘Art de pescar que consisteix en un bolig molt gran, amb cóp i moltes de cordes (deu, vint, trenta, cinquanta o més), que es cala amb barques en­mig de la mar i després el salpen d’en terra estant’.

v. Malbaratar, gastar els diners en coses innecessàries (Li va tocar a loteria i ja s’ho ha xavejat tot).

m. Moneda antiga de cinc cèn­tims. S’utilitza durant el bateig en la cançó: Compare xavet, me tire un anisset.

f. cast. 1. Clàvia que utilitzen els fusters de ribera i que es posa en un forat perquè dues peces cegues queden unides. 2. Xapeta. Seny, co­neixement (Està mal de la xaveta).

m. 1. Peix de l’espècie Capros aper, Hyperoglyphe perciformis. 2. Diner (No té ni un xavo)

interj. Expressió de sor­presa o d’indignació davant d’un fet desagradable.

interj. Locució per a expres­sar satisfacció o decepció per alguna cosa (D’a xavo el peix que ha matat, D’a xavo el disgust que té).

interj. Expressió per a cridar l’aten­ció o mostrar sorpresa.

interj. Vegeu xe.

f. Mol·lusc de l’espècie Pa­tella caerulea. També lapa i petxineta.

f. Nom de peix de diverses espè­cies (Plectorhinchus mediterraneus, Polyprion americanus). També dot, gerna i pàmpol rascat.

f. 1. Vegeu xerla. adj. 2. Per­sona obesa.

m. Corder, bou, animal que cri­da molt (Berrejava com un xerro).

adj. Jove gran.

adj. Xica amb trets masculins.

adj. Adolescent amb models poc refinats.

adv. Gran quantitat d’alguna cosa (Tinc una xicotada d’estampetes).

m. cast. Punta o extrem d’un cap, d’una corda.

loc. cast. De pun­ta a punta d’un lloc. (He caminat de xicote a xicote).

f. ‘Màquina instal·lada a la co­berta d’una barca de bou’.

f. Poca cosa, demanar co­ses sense importància.

v. Cridar.

loc. ‘Plugeta fina’.

m. Demanar una cosa insistent­ment (No me pegues més el ximascle).

f. 1. Pedreta menudeta i fina. 2. Per extensió, joc infantil. Apareix en l’expressió Li ha tocat la xina.

m. Porc.

loc. Joc, normalment de xiquets. El que fa de mare es colo­ca d’esquenes a la paret i l’equip que paga se situa acatxat de llom. L’equip contrari va saltant i es queda damunt del llom. Al final, l’últim pronuncia saltaria més que la burra de la tia Xo­netes mentre assenyala el braç, el col­ze o l’avantbraç. Si els altres encerten, es canvien els papers.

loc. De qualitat mitjana (Era un restaurant xipo-xapo).

f. Mena de peix de brou me­nut que no hem sabut identificar.

m. i f. 1. Jove, adolescent. 2. Apel·latiu afectuós de jove.

adj. Menut, petit.

adj. Persona sense re­putació.

m. i f. Jove, adolescent.

loc. cast. Per sort, de casu­alitat. (T’ha eixit de xiripa).

f. Mol·lusc de diverses espècies (Chamelea gallina, Donax trunculus i Ruditapes decussatus).

f. cast. Tros de fusta que es posa per a substituir un altre perquè es queda curt o està defectuós.

m. Persona delicada, pun­tillosa.

pl. Tipus de botes de bona qualitat.

v. Caure una pluja molt fina.

f. 1. Calma completa de la mar (Tenim calma xitxa). 2. Sense substàn­cia en l’expressió Ni xitxa ni llimonada.

adj. cast. Persona gra­ciosa, que manté una conversa engi­nyosa.

f. Insecte del gènere Cicadi­dae, que produeix un so monòton du­rant l’estiu en fregar dues membranes.

m. Carn en llenguatge infantil.

m. 1. Expressió per aüixar el gos (Marxa, xitxo!). 2. Baralla en l’expres­sió Sempre estan xitxo a la grenya.

f. cast. Gorro d’infants per a evitar els cops en el cap.

v. cast. Desvelar, destapar un se­cret.

adj. Persona que es xiva.

f. Desordenat, mal fet (L’habita­ció sembla una xoça).

m. Mol·lusc de l’espècie Sepia orbignyana. També sipionet, si­pió i sipieta de la punxa.

adj. Dona tranquil·la, figa blana.

f. Període de temps (Li queda una xollada).

v. 1. Tallar-se els pèls, pe­lar-se. 2. Pegar en l’expressió Vine aquí que te xolle.

f. cast. Coses sense impor­tància, estúpides (Això que ha dit són xominades).

m. 1. Espelma de poca quali­tat. 2. Vulva, sexe femení.

f. Tipus de caragol, Cepaea hortensis, no massa gran i que es posa en l’arròs i llentilles.

loc. 1. Cansat, molt fatigat, que no pot més. 2. Que li ha arribat l’última hora, que s’ha mort.

f. Peix de l’espècie Spondylio­soma cantharus.

v. Banyar-se, mullar-se.

m. Gamba roja gran de l’es­pècie Aristaeomorpha foliacea.

m. cast. 1. Ocell de l’espècie Burrhinus oedicnemus. adj. 2. Per­sona obstinada, de poc trellat (Tens un cap de xorlito).

f. Penis.

f. 1. Cosa de poca impor­tància, absurda. 2. Eixida de coses successives (S’ha tirat una xorrada de pets).

pl. Coses il·lògiques, sen­se importància (Això que han dit són xorrades).

v. 1. Salpar les xarxes i, per extensió, acabar una feina. 2. Mu­llar, banyar.

adv. Abundància (Això costa un xorro de diners).

adj. Persona estúpida, sense seny (Estàs com una xota).

f. Part del ventre de la cavalla que és bla i que té molta bava.

m. Vulva, sexe femení.

adj. Persona indiferent davant de problemes i qüestions so­cials.

f. ‘Xàfec continuat i es­pecialment fort’.

m. cast. Pluja forta, xafe­gada.

f. 1. Ventositat. 2. Nyescla, colp. interj. 3. Exclamació de rebuig en l’expressió I una xufa!

m. cast. Xumet, xupló.

v. Xuclar, succionar el líquid d’un recipient.

adj. Persona d’aspecte prim.

m. Peix de l’espècie Petromyzon marinus. També llam­prea.

m. Xuclada. Cadascuna de les aspiracions que es fan en xuclar.

m. Marca en la pell després de fer-hi un xuplit.

f. Positura, manera de fer una cosa.

m. Casa en alguns jocs, estar exempt de pagar, salvat.

f. Encertar, tenir sort (Quina xurra ha tingut).

loc. Joc infantil. També a xinximenetes.

f. Massa caldosa d’ex­crements.

f. Cridòria dels infants, la canalla.

m. cast. Tros o barra de pa.

f. Gent roïna, de categoria bai­xa.

m. cast. 1. Gos. 2. Nom de peix que s’ha perdut en les noves generacions. (Myliobatis aquila). També milana, tòtina i milà. 3. Cor­da que uneix els extrems de la coro­na amb la gola del suro.

xutxo

adj. 1. Persona sense vitalitat, malaltosa. 2. Objecte inútil.