vacaf. 1. Nom de diversos peixos del gènere Serranus. També serrano, serrà i mero. 2. ‘Ormeig de pescar que té la mateixa forma que l’artet, però amb les bandes més curtes i les corones més estretes; serveix per a agafar tota mena de peix’.
vaca, a laloc. Joc infantil on el qui paga va amb unes banyes o un bastó intentant topar els altres.
vagrespl. Punts de referència de les quadernes que marquen les línies de la silueta de l’embarcació.
valletm. Obertura incompleta d’una porta o d’una finestra.
valvulina, deloc. De franc, de bades.
vaporetm. Persona que nada molt, que fa molt camí.
vararv. Traure de la mar una embarcació a terra.
varatm. Nom de peix del gènere Scomber. També liri, vísol i cavalla.
vareta de sant Josepf. Planta de l’espècie Asphodelus fistulosus. Vegeu caramuixa.
vareta, anar deloc. Estar de diarrea.
variantspl. Verdura conservada en vinagre com tomates, pebrera, cogombrets, etc.
vedriolaf. Guardiola. També vidriola.
velamm. Conjunt de veles d’una embarcació.
vellaniaf. Vilania, que ha faltat a la paraula.
vencillm. 1. Lligall fet d’un manoll d’espart. 2. ‘Falzia, ocell de l’espècie
Hirundo rustica’. També
falzia.
vencill ventm. Aire. Els mariners en distingeixen diferents tipus: vent de fora, també xaloc; vent de la mar, o llebeig; vent de Pasqua, també llevantolet o vent pasquero; vent de terra, vent del nord-oest, o també mestral.
ventejarv. Expulsar gasos.
ventoleraf. Vent molt fort.
ventorrillom. cast. Bar o restaurant de carretera.
ventussium. ‘Vent fluix’.
verderolm. 1. Ocell de l’espècie Carduelis chloris. 2. Nom de peix de diverses espècies (Ctenolabrus suillus, Seriola dumerili). També letxola i serviola. adj. 3. Persona estirada i de poc seny.
verdolagaf. Planta de l’espècie Portulaca oleracea.
veredaf. 1. Camí ramader. 2. Endreçar, donar una ordre, un avís (Fer entrar en vereda).
vergaf. 1. Perxa, pal on va fermada la vela. 2. Pal, vara o bastó que serveix per a pegar (Vine aquí o t’unfle a verga). 3. Penis, membre viril.
verilm. cast. Zona de la mar que té una profunditat de més de 150 braces.
versaf. Gangli en el coll.
vetaf. 1. Nom de diversos peixos del gènere Cepola. 2. ‘Estar de mal humor, no tenir ganes de dir res’ (Estava de mala veta).
viatge redóm. Fer una bona pesquera, eixint i entrant al port base sense necessitat d’entrar a un altre port.
víboraadj. cast. Dona dolenta.
vidriadam. Nom de diversos peixos del gènere Diplodus. També sarg, vedrià, vedriada.
vilo, enloc. cast. En desassossec, que viu amb inquietud (Sempre està en vilo).
vinçaf. Sement de la tomata.
vinces virarv. ‘Girar una nau o altra embarcació cap a un costat’.
virbarv. Birbar. Tallar les males herbes que creixen en un jardí o en un sembrat.
viriadj. Infant inquiet, hiperactiu.
virulé, a laloc. cast. Fet malbé o que està tort (Té l’ull a la virulé).
viseraf. Peça del bou situada en el cassaret i que va de la gola de plom a la gola de suro.
vísolm. Nom de peix del gènere Scomber. També liri, cavalla i varat.
vivalesadj. cast. Persona despreocupada, irresponsable.
vogarv. Remar. Navegar amb rems.
vogar voladísm. Part d’una construcció que queda en l’aire. També volat.
volandes, enloc. Tractar algú de forma afalagadora (Porta la seua dona en volandes).
volantím. Ormeig de pesca que consta d’una corda mare d’on pengen altres cordes i que cadascuna té un ham.
volatm. Part de la teulada que sobreïx del pla d’una façana.
voltereta, fer laloc. Tombarella, volantí. Tomb del cos, pegar la volta un cos sobre ell mateix. També pegar la voltereta.