Diccionari santapoler

V
vaca
f. 1. Nom de diversos peixos del gènere Serranus. També serrano, ser­rà i mero. 2. ‘Ormeig de pescar que té la mateixa forma que l’artet, però amb les bandes més curtes i les coro­nes més estretes; serveix per a agafar tota mena de peix’.
vaca, a la
loc. Joc infantil on el qui paga va amb unes banyes o un bastó intentant topar els altres.
vagres
pl. Punts de referència de les quadernes que marquen les línies de la silueta de l’embarcació.
vallet
m. Obertura incompleta d’una porta o d’una finestra.
valvulina, de
loc. De franc, de bades.
vaporet
m. Persona que nada molt, que fa molt camí.
varar
v. Traure de la mar una embar­cació a terra.
varat
m. Nom de peix del gènere Scomber. També liri, vísol i cavalla.
vareta de sant Josep
f. Planta de l’es­pècie Asphodelus fistulosus. Vegeu caramuixa.
vareta, anar de
loc. Estar de diarrea.
variants
pl. Verdura conservada en vi­nagre com tomates, pebrera, cogom­brets, etc.
vedat
m. Glotis, faringe.
vedrià
m. Vegeu vidrià.
vedriada
f. Vegeu vidrià.
vedriola
f. Guardiola. També vidriola.
velam
m. Conjunt de veles d’una em­barcació.
vellania
f. Vilania, que ha faltat a la paraula.
vencill
m. 1. Lligall fet d’un manoll d’espart. 2. ‘Falzia, ocell de l’espè­cie Hirundo rustica’. També falzia.

vencill
vent
m. Aire. Els mariners en distin­geixen diferents tipus: vent de fora, també xaloc; vent de la mar, o llebeig; vent de Pasqua, també llevantolet o vent pasquero; vent de terra, vent del nord-oest, o també mestral.
ventejar
v. Expulsar gasos.
ventolera
f. Vent molt fort.
ventorrillo
m. cast. Bar o restaurant de carretera.
ventre
m. Vegeu bull.
ventussiu
m. ‘Vent fluix’.
verat
m. Vegeu varat.
verderol
m. 1. Ocell de l’espècie Cardu­elis chloris. 2. Nom de peix de diverses espècies (Ctenolabrus suillus, Seriola dumerili). També letxola i serviola. adj. 3. Persona estirada i de poc seny.
verdí
m. Molsa, llimac.
verdolaga
f. Planta de l’espècie Por­tulaca oleracea.
vereda
f. 1. Camí ramader. 2. Endre­çar, donar una ordre, un avís (Fer en­trar en vereda).
verga
f. 1. Perxa, pal on va fermada la vela. 2. Pal, vara o bastó que serveix per a pegar (Vine aquí o t’unfle a ver­ga). 3. Penis, membre viril.
veril
m. cast. Zona de la mar que té una profunditat de més de 150 braces.
versa
f. Gangli en el coll.
veta
f. 1. Nom de diversos peixos del gènere Cepola. 2. ‘Estar de mal humor, no tenir ganes de dir res’ (Estava de mala veta).
viatge redó
m. Fer una bona pesque­ra, eixint i entrant al port base sense necessitat d’entrar a un altre port.
víbora
adj. cast. Dona dolenta.
vidriada
m. Nom de diversos peixos del gènere Diplodus. També sarg, vedrià, vedriada.
vilo, en
loc. cast. En desassossec, que viu amb inquietud (Sempre està en vilo).
vinça
f. Sement de la tomata.

vinces
virar
v. ‘Girar una nau o altra embar­cació cap a un costat’.
virbar
v. Birbar. Tallar les males her­bes que creixen en un jardí o en un sembrat.
viri
adj. Infant inquiet, hiperactiu.
virulé, a la
loc. cast. Fet malbé o que està tort (Té l’ull a la virulé).
visera
f. Peça del bou situada en el cassaret i que va de la gola de plom a la gola de suro.
viso
m. Vegeu vísol.
vísol
m. Nom de peix del gènere Scomber. També liri, cavalla i varat.
vivales
adj. cast. Persona despreocu­pada, irresponsable.
vogar
v. Remar. Navegar amb rems.

vogar
voladís
m. Part d’una construcció que queda en l’aire. També volat.
volandes, en
loc. Tractar algú de for­ma afalagadora (Porta la seua dona en volandes).
volantí
m. Ormeig de pesca que cons­ta d’una corda mare d’on pengen al­tres cordes i que cadascuna té un ham.
volat
m. Part de la teulada que sobreïx del pla d’una façana.
voltereta, fer la
loc. Tombarella, vo­lantí. Tomb del cos, pegar la volta un cos sobre ell mateix. També pegar la voltereta.
vomitar
v. Vegeu gomitar.

Làmines

Contacta’ns

Nom i cognoms
Email
Missatge
El missatge ha sigut enviat amb èxit
Hi ha hagut algun error amb l’enviament del formulari. Per favor, revise els camps obligatoris