Diccionari santapoler

loc. De poca qualitat, que no te valor.

loc. cast. Sense mèrit, que no té valor.

m. Pell que queda alçada al costat de l’ungla.

m. Peix de l’espècie Pagellus erythrinus.

m. Nom de peix del gènere Pa­grus.

m. ‘Nau de dos o tres pals, i fins de quatre o cinc, que porta l’apa­rell de goleta, però sense gàbies’.

m. Lloc on es feia el filet. A Santa Pola se situava a l’avinguda Almirall Antequera, enfront d’on estava la fà­brica de fils de Marcos Lloret.

f. ‘La part més ampla i prima del rem’.

f. cast. La part on se situa l’hèlice.

loc. Procedir igual que un altre, actuar coordinadament (Aquells dos sempre van a la pala).

f. 1. Nom de peix de l’espè­cie Citharus linguatula i del gènere Solea. També peluda. 2. En la cons­trucció de vaixells, les taules que van després de les pantoques i al costat de la roda.

f. ‘Gibrella per a rentar les mans’.

m. 1. Mena d’ormeig per a pescar que consta d’una corda de la qual en pengen d’altres de més curtes amb un ham cadascuna. 2. Embolic, en l’expressió Liar el palangre.

m. ‘Palangre petit’.

f. Figuera de pala (Opuntia fi­cus-indica).


palera

f. 1. Pal de fusta per a jugar a l’escampilla. 2. ‘Regle de fusta amb què certs mestres d’escola peguen da­munt la mà dels nois per castigar-los’.

m. Joc que consistia a pe­gar-li a un pal petit i després demanar, segons la distància, el nombre de ve­gades que es repetia el pal gran. Si no hi havia acord, el jugador podia mesu­rar la distància. També a escampilla.

m. Parell (Havia un pall de me­tros).

m. ‘Pells o fulles que cobreixen una panolla’.

palloc

m. ‘Cadascun dels comparti­ments d’una barca’.

f. Xarampió. Malaltia infec­ciosa.

v. Morir (La va palmar molt jove).

f. Vegeu margalló.

loc. Fer mamballe­tes, colps donats amb les mans planes per a aplaudir.

f. Nom que reben els dife­rents tipus de margallons.

m. Vegeu margalló.

f. Acció de pegar amb la palma de la mà.

f. 1. Papallona. 2. f. Peix de les espècies Lichia amia i Trachinotus ovatus. També sorell, palomina, ser­viola i letxola. 3. Beguda refrescant mesclant anís i aigua fresca. També nugolet.

pl. Roses, crispetes. Grans de panís que en torrar-se s’obrin en flor.

f. Peix de l’espècie Trachi­notus glaucus.

m. Restes o taca que dei­xen els excrements en la roba interior.

m. Pal mitjà. En les embar­cacions de vela llatina, el pal principal.

adj. Persona que li agrada palpar i tocar els altres.

f. Afalagar falsament o ex­cuses poc consistents.

adj. Persona propensa a fer moltes pamplines.

m. 1. Nom de peix de diverses espècies (Naucrates doctor, Stroma­teus fiatola). Pàmpol rascat (Polyprion americanus). També dot, gerna i xerna. pl. 2. Orelles. pl. 3. Fulles de la figuera o del cep.

loc. Actuar lentament i examinant detalladament les coses.

f. Palissa, derrota o pèrdua en un joc (Atxicon, panadera!).

m. Peix de l’espècie Helico­lenus dactylopterus. També gallineta i panegol.

panagal

adj. Persona beneïta, curta d’enteniment.

m. cast. Cul.

adj. Persona tranquil·la, que actua de manera lenta.

m. Vegeu panagal.

f. ‘Insecte de de l’espè­cie Blatta orientalis’. Escarabat.

m. Acabat, final, en l’expressió ‘Mort i panet’ en el joc del bilis.

m. Dolç fet amb figues premsades i ametlles.

adj. cast. Persona molt tran­quil·la, sense vitalitat.

m. Dacsa, blat de moro.

f. ‘Boia formada per un tros de suro’.

f. Ormeig de pesca que con­sistia en un suro redó del qual penja­va un fil amb un ham en la punta.

adj. Persona baina, ximple.

f. 1. Panolla del panís. 2. Ser un panotxa, ser un panoli. 3. Sexe fe­mení (Ves i toca-te la panotxa!).

adj. Persona o cosa plena d’arrugues, vella, gastada.

m. Dificultat per a respirar.

f. cast. Tipus de xarxa.

m. cast. Pantoc. ‘Part cor­bada de l’obra viva d’un vaixell, com­presa entre la carena i el costat’.

f. ‘Sabata sense taló, que s’usa per a estar per casa’.

adv. 1. Abundant (S’ha pe­gat una bona panxada). f. 2. Colp del cos contra l’aigua quan es tira de ca­bussó.

adj. Persona despreocupada (S’ho han dit i s’ha quedat tan panxo).

f. Panxa gran.

adj. Persona obesa, que té molta panxa.

m. 1. Tros o porció de xarxa (El tresmall té tres panys). 2. Parts de la peça de la tela que forma la vela.

f. Menjar en llenguatge infantil.

adj. ‘Persona molt xerrado­ra’.

pl. Parotiditis. ‘Tumor que es produeix en el coll i galtes’.

f. Menjar de poca qualitat.

f. ‘Conjunt d’objectes expo­sats per a la venda a l’aire lliure’.

m. 1. Moble. 2. Entrada ac­cessòria per a entrar en una casa.

m. Cadascun dels travessers de fusta damunt els quals rellisca una barca per a varar-la.

loc. cast. Complicar-se un assumpte conflictiu (Ja s’ha liat la parda). També liar-se la parva.

m. 1. Penis. 2. Personatge im­portant, un peix gros.

m. Peix de l’espècie Mugil cephalus. També llissa, galua i mújol.

pardet

f. ‘Pescar amb dues barques que tiren de l’art’.

f. ‘Parell d’estreles situades al nord’.

m. Tipus d’embarcació. Pai­lebot.

f. Joc de pegar a una piloteta amb la mà perquè rebote en la paret.

m. cast. Fingir una situació.

v. Relacionar-se, mantenir una relació de nuviatge.

m. ‘Mascle del teuladí’.

m. Parpella.

adj. Persona amb les cames obertes i tortes.

loc. cast. ‘Gresca, diver­sió nocturna’ (Se n’ha anat de parran­da).

m. Vulva, sexe femení.

loc. Cadascuna de les parts en què es divideix la suma de vendes setmanal d’un vaixell. Al total se li resten les despeses de manutenció, i després es reparteix el 50% per a l’amo de la barca i l’altre 50% per a pagar als mariners. En una altra època, era 40% per a l’amo i el 60% per als mariners. I d’aquest 50%, es fan les diferents parts que cobren els mariners. Segons l’acord del mariner amb l’amo, aquest pot cobrar més d’una part (El patró guany cinc parts) o fraccions d’una part en meitat, part i mitja, o en quartons (Jo ara guanye una part i tres quartons).

m. 1. Andes amb una imatge reli­giosa (Els marinos han sacat el pas de la Mare de Déu). 2. ‘Lloc o endret per on cal passar o es pot passar’. Apareix en el topònim el pas del Cavall.

m. Joc infantil que consistia a posar-se en rogle mentre cantaven una cançó en castellà.

adj. Persona insensible, inexpressiva.

m. Esglai, sorpresa.

f. Peix de l’espècie Mustelus mustelus. També mussola i mussol.

m. Mol·lusc de les espè­cies Illex coindetii i Ommastrephes sagittatus. També pota.

passamar

m. Passerell. Ocell de l’es­pècie Acanthis cannabina.

passarell

pl. Les diferents estacions del viacrucis que hi ha al Calvari.

f. ‘Espècie de bossell que en una de les galteres té una obertura transversal per a fer-hi entrar una cor­da sense haver-hi de fer passar abans el cap de la dita corda, com ocorre amb els botons i quadernals’.

f. Tipus de bot sense quilla i de fons pla.

f. Conjunt d’excrements.

f. Puntelló, colp pegat amb el peu.

f. Irritació, ràbia (Ha agar­rat una pataleta de mil dimonis).

m. Corda grossa que utilit­zen els mariners.

f. Cama que en caminar no respon a moviments rítmics.

m. Joc a partir de les ta­pes que es retallaven de les caixetes de mistos i que contenien diverses imatges.

m. Tipus de cranc que no hem sabut identificar.

v. 1. Trepitjar. 2. Recórrer (Hem patejat tot el centre del poble).

f. Pintura anticorrosiva de co­lor roig que s’aplica a l’embarcació perquè els organismes marins no pu­guen adherir-se al casc.

m. 1. Maldestre en caminar. 2. Gargall. 3. Gamba del gènere Panda­lus. També gambosí i carabinero.

adv. Abundància de pa­pers: documents, bitllets, cromos, etc.

m. Mariner encarregat de diri­gir la barca i els mariners. Hi ha el pa­tró de cabotatge, l’encarregat de diri­gir l’embarcació, i el patró de pesca, el qui mana en les qüestions de pesca.

v. Fer de patró, dirigir una barca.

m. Peix de l’espècie Pagellus centrodontus. També breca i besuc.

adj. Persona tranquil·la, que actua molt lentament.

f. Peix de l’espècie Chelidonic­hthys lastoviza.

paula

m. i f. cast. 1. Gall dindi, ti­tot. 2. Malnom que utilitzen els san­tapolers per a denominar els elxans. adj. 3. Ximple, babau.

adj. Que fa por.

f. 1. ‘Peça damunt la qual va muntada una cosa, a la qual aquella fa ofici de peu o sosteniment’. adj. 2. Per­sona o cosa que no té cap valor ni qua­litat (Eixa pel·lícula és una peanya).

f. 1. ‘Costella de l’estructura d’una barca’. adj. 2. Persona de poc fiar (Quina peça està fet).

f. Persona dolenta, malvada (Aquell és una mala pécora).

adj. Persona que té pigues.

m. ‘Cosa que serveix de remei provisional a una malura o deficièn­cia sense arribar a guarir-la o corre­gir-la completament’.

m. ‘Pedra amarrada que serveix per a mantenir subjecte o submergit el tremall o altres ormejos’.

m. Zona de moltes pedres.

m. cast. Pedra gran.

f. Acció de pegar, palissa (Sa mare li ha fet una pegada!).

adj. Persona pesada, in­sistent.

v. 1. Fer (Pegar una volta, pe­gar un passeig, pegar un mos, etc.). 2. Colpejar (L’ha pegat una bufetada).

m. Qualsevol afegit a alguna cosa amb la qual no guarda bona relació.

m. Peix d’agulla (Scomberesox saurus). També agulla i saltó. Peix d’espasa (Xiphias gladius). També peix d’agulla i emperador. Peix de baix. Peix de la galta roja (Chelidonichthys lucerna). També juliola. Peix de Sant Pere (Zeus faber). També gall. Peix de trompeta (Macroramphosus scolopax). També trompeter. Peix sapo (Haloba­trachus didactylus). També rap. Peix sorro (Alopias vulpinus). Peix volador (Dactylopterus volitans). També joriola i soriguell.

m. Insecte de l’espècie Lepisma saccharina.

m. Peix de l’espècie Ar­gentina sphyraena. També peixet de plata.

m. Aplicat a les olors desa­gradables, normalment de peix.

f. Peix de l’espècie Citharus linguatula.

f. cast. Abundància de pèl.

f. Dona de mala reputa­ció, prostituta.

f. cast. Dona que té molts vicis, prostituta.

v. 1. Fer-se una nafra, llevar-se la pell. 2. Tallar-se el pèl.

adj. Persona que s’ha que­dat sense diners (No pot pagar perquè està pelat).

pl. Conflictes, baralles, dis­cussions (Sempre té peleones amb son pare).

f. Ventositat sense soroll i que fa olor molt fètida

f. Pell d’alguns fruits.

adj. Persona molesta i desa­gradable.

adj. Persona a qui no l’ha crescut el pèl o que el té molt curt.

f. Persona o cosa sense va­lor, sense moral.

f. Diverses denominacions de peix del gènere Amoglossus. Peluda de terra (Amoglossus imperialis) Pe­luda de randa (Arnoglossus laterna, Lepidorhombus boscii). Peluda fina (Citharus linguatula). També palaia.

m. Manta de cotó.

pelús

loc. Persona que pa­teix de gelosia.

f. ‘Perxa llarga que forma la part superior de l’antena de la vela llatina’.

f. Crosta d’una ferida.

adj. cast. Persona de vida irre­gular i desordenada.

loc. cast. Persona va­lenta, atrevida (Fa por, és de pénjamo).

m. 1. Rotllo de massapà que es penjava del coll de les criatures en determinades celebracions (aniversa­ris, Nadal, etc.). 2. Roba que penja per fora dels pantalons. 3. Dona de mala reputació.

loc. Donar pena, fastiguejar.

f. Persona asocial, de difícil relació.

m. Ajudant del paleta.

m. Tipus de cogombre.

f. Sement, llavor.

m. cast. Assumpte conflictiu (D’a xavo, el percal!).

m. Accident, (Ha tingut un percance).

m. Mol·lusc de l’espècie Po-llicipes pollicipes.

m. Segurament perdiu de l’espècie pullus perdicinus, en l’ex­pressió S’ha posat més encarnat que un perdigó.

pl. ‘Home fanfarró, que es glorieja de valent’.

v. Verb que substituïx a ofegar o naufragar, considerats pels mariners com a tabú.

m. Tipus de poma, allargada i de color verd i groc.

f. Tipus de bombeta de llum.

pereta

f. Pera menuda que madura normalment a finals de juny.

v. Insistir.

v. Vegeu emperifollar-se.

f. cast. Dona de mala re­putació.

f. Apel·latiu molt afectiu, nor­malment dirigit als infants.

m. Entre els mestres d’aixa, ‘peça on es pot collar una femella que pot emprar-se per a unir peces o que serveix d’eix’.

pl. Infant molt entremaliat.

m. Tipus de poma, paregut al co­dony.

m. 1. Utensili de la cuina, olla, normalment recipient de terrissa. 2. Cap en l’expressió No estar bé del perol.

f. 1. Olla. 2. Cap (No estar bé de la perola).

m. Cucurutxo de gelat, però més petit.

f. ‘Pal amb què s’empeny i diri­geix una barca en treure-la de la mar o en allunyar-se de la platja, o pitjant en el sol dels canals i llacs de poc fons’.

v. ‘Fer anar una embarcació fent una pressió al fons de l’aigua amb la perxa’.

m. cast. Gran disgust.

v. Capturar qualsevol classe d’animal marí. Pescar al dia, eixir a pescar per a fer una marea que dura sol un dia. Pescar a la badia, vegeu pescar al dia. Pescar a la peceta ‘Ca­dascun dels arts o aparells de xarxa per a pescar’. Pescar al rall, vegeu rall. Pescar al bou, vegeu bou. Pes­car a l’arrastre. etc.

m. Persona que ven peix. Vegeu arriero.

f. 1. Quantitat de captures d’una marea. 2. Modalitat de pesca.

m. Representació amb fi­gures del naixement de Jesús. També betlem.

m. Mol·lusc de l’espècie Cala­ppa granulata.


pessic

m. Forrellat (Tanca la porta i passa el pestell).

f. Mala olor.

m. 1. Situació d’embriaguesa (Aga-rrar un pet). 2. Ventositat.

m. cast. Conjunt de roba que porta el mariner (Agarra el petate i ves-te-ne).

loc. cast. Desviar un discurs per a no pronunciar-se’n.

m. Tipus de caragol, segurament de l’espècie Pseudotachea splendida. També peteret.

m. Vestit de pantaló que té unida una peça per a cobrir el pit.

m. 1. Pet amb soroll. 2. Estat d’embriac (Has agarrat un bon pe­torro).

f. Vegeu petxina. Mot en desús.

f. 1. Mol·lusc de diverses es­pècies (Cardium edule i Cerastoder­ma edule). Petxina blanca (Pecten ja­cobaeus). Petxina d’abanico (Pecten jacobaeus). 2. Ventosa del polp. Ve­geu petxines de polp. 3. Sexe femení.

f. 1. Trets característics dels padrins que apareixen en els fillols (Quina petxinada t’han deixat). 2. Seny, cordura (Li falta una petxinada).

pl. ‘Ventoses del polp’.

f. Mol·lusc de l’espècie Pa­tella caerulea. També lapa i xepelina.

petxineta o lapa

m. Mol·lusc de l’espècie Pollicipes cornucopia. També percebe.

m. Mitjó de llana per a calfar els peus.

m. Ocell de l’espècie Galli­nula chloropus.

peuverd

f. Arma semblant a una llança. (És més alt que una pica).

m. Planta de l’espècie Ur­tica urens.

f. Aparetiu. També vermut.

m. Ocell de l’espècie Picus vi­ridis.

picapí

v. Menjar alguna cosa, sobretot en l’aperitiu.

m. 1. ‘Peça d’arboradura, forma­da per una perxa afuada d’un cap, po­sada normalment en el pla diametral del vaixell i en direcció inclinada; va conexionada per sa cara de proa a un arbre o masteler’. 2. Ferramenta per a picar.

f. Ferramenta menuda que serveix per a picar.

adj. Persona major que en­cara està fadrina.

loc. cast. Constant. Acció per a desfer i destruir alguna cosa.

f. Tipus de cirera.

m. Ocell de l’espècie Laxia curvirostra.

f. ‘Malaltia infecciosa carac­teritzada per febre i per l’erupció de pústules a la pell i a les mucoses, que en esclatar-se i caure la crostera solen deixar petites cavitats inesborrables’.

f. Lloc on es fa la bugada.

pila

f. En llenguatge infantil, penis, òrgan sexual masculí.

pl. Inconvenients, difi­cultats que no ajuden a resoldre un as­sumpte (Este tema té massa pilindan­gues).

m. cast. 1. Trampós, en llenguat­ge infantil (Este xiquet és un pillo). 2. Infant espavilat, despert.

f. Persona o cosa sense valor.

f. Zona de pins.

f. Fulles de pi.

f. Cap (Anar-se’n de la pinça)

m. Muntó, pila de coses amb una base poc sòlida.

loc. Cosa agradable, apetitosa.

adj. Persona o cosa mal pintada.

adj. Pintat de qual­sevol manera, sobretot referit a les dones quan es maquillen.

f. cast. Vegeu muixona.

m. Pinta, batidor.

f. Colp amb el puny (Pegar una pinya).

f. Polze que xuplen els nadons.

m. Fadrí, jove pretendent.

m. Vegeu pipiol.

adj. Persona molt arre­glada, molt ben vestida.

loc. cast. Destruir, desfer (La casa, l’han tirat a pique).

f. cast. Persona descarada 2. Penis.

m. Aplec de cabells en la part central del cap i que queden de forma vertical. Usat en els pentinats de les xiquetes.

m. 1. Habitacle. 2. Sostre (Vols agranar el pis?).

m. Ocell mascle que és uti­litzat per a copular amb diverses fe­melles.

v. cast. Xafar, trepitjar.

m. En llenguatge mariner, el llit marí.

m. cast. Xafar amb el peu.

m. Joc infantil on es canta una cançó que comença amb aquests mots.

adj. 1. Dona amb bon físic. 2. Me­tafòricament, conflicte en l’expressió Saltar el pistó.

f. Membre viril, penis.

m. Home amb un membre viril desmesurat.

m. Vegeu xaco.


pit-roig

f. 1. Vegeu pitera. 2. Tipus de gallineta. 2. Fils de la pitera utilitzats per a fer ormeigs de pesca.

f. Atzavara. Planta de l’espècie Agave americana.

m. 1. Boca del botijó. 2. Òr­gan sexual masculí.

m. cast. Aldarull, confusió (Ha muntat un bon pitote).

f. Pitram, dona que té els pits molt grans.

m. Gerra.

m. i f. Cria del colom.

adj. Persona desgarbada, vestida de qualsevol manera.

f. Micció llarga i abundosa.

adj. 1. Persona que pixa molt. 2. Infant que no controla els es­fínters per la nit i continua posant-se bolquers.

m. 1. Cadascun dels orificis per on ix l’aigua en un cànter. 2. Penis.

m. La part inferior i plana de l’es­tructura d’una embarcació.

loc. Comprar, fer la compra setmanal, anar al mercat.

v. ‘Omplir d’una cosa nociva’ (Estava plagat de mosques).

f. ‘Elevació extensa i plana del fons de la mar’.

f. Planura.

f. Planura, normalment en la mar.

loc. Joc de velocitat on el ju­gador atrapa un altre en un lloc tancat.

loc. Estar dempeus (Va es­tar dos hores de plantó).

f. Temps en què està dre­ta una persona.

pl. cast. Les dones que rebien uns diners perquè ploraren en els soterrars.

adj. Persona d’actitud pesada.

f. Safa. Plat gran i fondo de metall per a posar-hi el menjar o tam­bé l’aigua per a llavar-se.

v. 1. Aplegar. 2. ‘Enrotllar una vela sobre ella mateixa fent-ne un ci­lindre, quan està fora de l’embarcació’.

f. Trena d’espart a partir de la qual després pots fer cabaços, estores, etc.

pleita

f. Acció de plorar.

adj. Persona que plora amb facilitat o que plora molt.

v. Ploure suaument. També plovitejar.

f. Pluja amb intensitat i curta.

v. Traure aigua d’un pou, pouar (Aquell vol arribar i poar).

f. Quantitat econòmica que atorgava la Confraria de Pescador als mariners jubilats per a complementar la seua paga.

loc. cast. Ric, amb diners (Aquella és gent de poderio).

v. Malbaratar, gastar (S’ha polit tota l’herència).

m. Estructura que, amarrada a la cintura, es posaven les dones per sota de la falda perquè aquesta esti­guera estufada.

adj. Persona o cosa gran i robusta.

f. Entre pescadors, corriola.

adj. Jove, fadrí de bona vida, que li agrada arreglar-se.

adj. Persona que no cuida la higiene i va malvestida.

m. 1. Nom de mol·lusc del gène­re Eledone. Polp blanc (Eledone cir­rhosa). També bolsicó. Polp mesquer (Eledone moschata). També polp misqués. Polp ver (Octopus vulga­ris). Polp de roca (Octopus vulgaris). 2. Nom general de diversos cactus.

polp

f. Tipus de polp més gran i de poc valor de l’espècie Octopus macropus.

f. 1. Quan el vent alça molta pols (Quina polseguera que ha alçat). 2. Conflicte, enrenou.

adv. Quantitat mínima de qual­sevol cosa (Posa-li un polsim de sal).

f. Càrrec d’importància (No vol deixar la poltrona).

f. Vulva, sexe femení.

adj. Cosa amb molt de luxe i sumptuosa.

m. Vent fluix de ponent.

m. 1. Plataforma d’una barca on es troben el patró i tots els aparells per al comandament. 2. Part del timó on se situa l’hèlice.

loc. ‘Anar molt ben ves­tit, en vestit de cerimònia’.

f. 1. Part de darrere d’una embar­cació. N’hi ha de diversos tipus: popa caldera o popa redona, per la forma que pren; popa quadrada, popa plana o popa d’espill, de forma recta, o popa mona ‘la que té completament llisa la seva part exterior’. També hi ha la popa de pavo real, i una popa amb una plataforma en la part superior, popa rampera, per a no pujar el bou de cos­tat, sinó per darrere, dret a la maquini­lla. 2. Cul, en general part posterior de qualsevol cosa.

loc. Quan acaba la vesprada i comença la nit.

adj. cast. Persona de poca higiene i de mal vestir.

adj. Persona que té por.

adj. Vegeu poriga.

f. Puput. Ocell de l’espècie Upupa epops.

interj. Exclamació d’enuig.

loc. Exclamació d’enuig per a desfer-se d’algú.

loc. Entre els mariners, no agarrar cap peix.

loc. cast. En abundància.

m. Canya curta que utilitza­ven els mariners per a pescar cavalla.

m. Escaló per a accedir a una casa.

pl. Taules que van davant dels calons i que serveixen per a mantin­dre obertes les bandes del bou.

portes

m. Ciment.

m. Porta gran o mitja porta. També porta que té una part de vidre o reixa.

f. Porxe que tenen les cases de camp o els xalets.

m. Institució formada pels ma­riners per a administrar totes les ges­tions que sorgeixen al voltant del món de la pesca.

loc. Deliberadament, inten­cionadament, a propòsit (Això no t’ix ni fent-ho a posta).

pl. Castanyoles.

loc. Capvespre, al ponent del sol.

f. Nom de mol·lusc de l’espècie Illex coindetii i també Ommastrephes sagittatus. També passamar.

f. cast. Pedra gran amb un forat enmig que funcionava com una ànco­ra per a fondejar una embarcació.

pl. Arc quadrat situat en la popa d’una embarcació que serveix per a pujar el bou a la coberta.

f. ‘Conjunt d’hams units en forma redona que serveix per a pes­car polps, calamars, etc.’. N’hi ha de diversos tipus: potera de calamar, potera de currican, potera de plom, per a pescar letxola, etc.

pl. Partidaris de la ideologia liberal, representats pels Bonmatí i que eren contraris dels esvarosos o llombrisos.

pl. Cremes de tractament facial.

adv. Gran quantitat de diners (Això costa un potosí).

f. 1. Bolquers. 2. Sort en l’ex­pressió Sempre tens molta potra.

adj. Infant inquiet i plo­rós, que té molèsties.

v. Agafar amb la cullera.

v. Insistir constantment.

adj. Persona que sempre va amb pressa.

v. Provenir, tenir origen.

f. La primera llum de la nit en el cel.

m. En llenguatge dels mariners, persona que té, més o menys, la matei­xa edat. També cosí.

m. Brutícia líquida o engan­xosa (Mira tot el pringue que has fet en la cuina).

m. Penelló. Inflor de la pell a causa del fred. També prunyó.

adj. Que mostra alegria, satisfacció (Esta privat en el xiquet).

f. Part de davant d’una embarca­ció. Hi ha de proa més llançada i de proa menys llançada.

f. Processó.

professó

m. Penelló. ‘Irritació de la pell, amb inflor i envermelliment, acompanyada d’ardència i picor i a vegades d’ulceració, produïda pel fred, principalment a les mans, als peus i a les orelles’.

adj. Persona desagradable, irri­table.

f. 1. Caràcter, geni (Tenir males puces). adv. 2. Poca quantitat (No fer una puça de carn).

m. cast. Part inferior d’una vela.

f. Entre els mariners, mena d’entolladura.

v. Malbaratar, gastar (S’ha pulit tota l’herència).

loc. Joc infantil.

loc. Que es troba en el punt just de maduració o cocció.

loc. Abundant (En van sacar a punta i pala).

loc. Traure profit (No puc sacar punta d’ell).

m. Colp de peu.

adj. Persona delicada i primmirada.

adj. Persona desagradable, poc social.

m. 1. Puny de proa és l’angle de la vela que va a la part de proa. Puny d’escota és l’angle de vela situat a l’extrem de la botavara. 2. Maneta del rem.

loc. Fastiguejar, in­cordiar, molestar.

adj. cast. Persona desa­gradable, que molesta.

m. 1. Vegeu Xuplatimons. adv. 2. Res (No fer un pus).

pl. Gemecs d’un nadó.

m. 1. Persona que gemega i plora. 2. Menjar, normalment de diu­menge, fet amb diferents carns, més verdura, cigrons, etc.

putxero