obraf. Casa, edifici, etc., que es troba en construcció.
obra mortaf. ‘Porció del buc d’un vaixell que, quan aquest navega, està més amunt de la superfície de l’aigua, des de la línia de flotació fins a la part superior de la coberta alta’.
obra vivaf. ‘Porció del buc d’un vaixell que, quan aquest navega, està més avall de la superfície de l’aigua’.
obrerm. Paleta, que treballa en la construcció d’una obra.
ogarilm. Ocell de l’espècie
Carduelis spinus. També
llogaril.
ogaril oirv. Sentir, escoltar. Forma fossilitzada utilitzada en l’expressió Me’n vaig a oir missa.
òlibaf. Au nocturna de l’espècie Tyto alba.
oliveraf. ‘Gorgònia, mena d’alga’.
olivera bordaf. Vegeu ullastre.
olorassaf. Olor molt forta, intensa.
ombriaf. Vessant de la muntanya on no pega el sol.
onçaf. 1. ‘Pes equivalent a la dotzena part d’una lliura’ (No ha fet ni una onça de carn). cast. 2. Porció d’una tauleta de xocolate (S’ha menjat dos onces de xocolate).
ondularv. Arrissar, caragolar el cabell.
opinterj. Ràpidament, sense temps. (No va donar op).
oratgem. 1. Mal temps. 2. Brisa de la mar.
oratgetm. Vent fluix de mestral.
oratjolm. Vent suau de terra.
oravivaf. Voraviva. Peça lateral d’un teixit.
ordidorm. Aparell que utilitzaven les parelles de pesca per a ordir les cordes amb què portaven els bous.
ordirv. 1. ‘Preparar o construir una cosa valent-se de fils disposats paral·lelament’. 2. ‘Maquinar, preparar una acció contra algú amagadament’ (Sempre la té ordida).
orelladaf. 1. ‘Especialment, vora de la mar, platja’. 2. ‘Part de les coses, punta del pa’.
oremus, perdre l’loc. ‘Desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que s’ha de dir o fer’ (Està molt mal, ha perdut l’oremus).
òrguenaf. Peix de l’espècie Balaenoptera physalus.
orlaf. ‘Barana d’un vaixell o altra embarcació, o sia, la part dels costats que sobrepassa el ras de la coberta’.
ormeigm. Qualsevol enginy per a pescar.
ormejarv. Bastir una nau de tot allò que és necessari per a pescar, aparellar.
oronetaf. Peix de l’espècie
Cypselurus rondeletii.
oroneta orri qui orri llàloc. Estar contínuament en moviment.
orri, aloc. De manera despreocupada, que fa les coses de qualsevol manera, sense prestar-hi massa atenció (És un a orri, fa les coses d’aquella manera).
orseraf. ‘Cordes verticals que hi ha al tresmall’.
oscaf. Tipus de peix sense identificar.
ostraf. Mol·lusc de l’espècie Ostrea edulis. També ostió.