Diccionari santapoler

f. Aigua en el llenguatge infantil.

f. Boix.

mà de morter

loc. En les dues direcci­ons, a dreta i esquerra (Anava repar­tint bastonades a mà i mà).

loc. Possiblement, pot­ser, tal volta.

m. Marbre. Nom de peix de diverses espècies (Lithognathus mor­myrus, Pagellus mormyrus).

f. Nom de diferents instruments que fan de martell i que utilitzen els fusters de ribera. Hi ha la maça de madera i la maceta.

m. Objecte gruixut i pesat.

f. Macar. ‘Danyar un cos (animal o vegetal) copejant-lo o pressionant-lo violentament’ (Arbre gran, fruita macada).

pl. Excuses, coses sense importància (Això són macarrufes en vinagre). També mangarrufes.

f. Cossiol, test, recipient normalment de terrissa per a posar-hi terra i sembrar plantes.

maceta

f. 1. Tipus de bacora molt asssaonada. 2. Cosa sense valor. 3. Persona malaltosa (Fa una tempora­da que està fet una macoca).

loc. Irritat, irascible (Tinc la sang a madeixes).

adj. Persona ximple, sense empenta.

m. Mestral. Vent gelat del nord-est.

f. Vent fort de mestral.

adj. Persona que apli­ca una autoritat que no li correspon.

adj. Persona mandrosa, que no li agrada treballar.

adj. Actitud de les persones molt mandroses.

f. Estat de peresa abso­luta.

m. Malament, dolent (Ho ha passat molt magre).

v. Mantenir jocs amoro­sos.

f. Feixos d’espart.

adj. Que no es troba bé de salut (Se troba molt mal).

m. Fruit de la bresquillera. També melocotó.

adj. Persona desagrada­ble, rabiosa.

m. Peix de l’espècie Peris­tedion cataphractum.

adj. Jove sense educa­ció.

m. Ferida.

adj. Persona que no li agrada treballar.

adj. Situació d’intranquil·li­tat d’un xiquet.

f. ‘Indignació, sentiment de ràbia’.

m. Martell gros utilitzat pels fus­ters de ribera.

f. Peça de xarxa.

malla

f. Taca i rastre que deixa una pixarrada.

f. ‘Corda llarga que va ferma­da a cada cap de certs arts de pescar (bou, bolitx, artet, etc.) i que serveix per a estirar l’art des del llaüt o des de terra’.

m. Tipus de llaüt menut.

adj. Persona malal­tussa, de poca vitalitat.

adj. Persona que no té bondat.

m. Mampersà. ‘Barra o llistó de fusta que, col·locat horitzon­talment, limita i forma l’aresta de cada escaló d’una escala de pedra, la repisa del balcó, el sòl de la llar, etc.’.

f. Planta de l’espècie Malva sylvestre.

v. Incitar a fer mal.

v. ‘Voler mal; tenir malvo­lença’ (Fer-se de malvoler).

adj. Persona molt adu­ladora.

adj. Vegeu caga­mandúrrio.

m. cast. Persona estra­folària, que no té prestigi.

f. Cosa mal feta, que no val. Es tracta d’un dels mots santapolers més identificatius (Esta pel·lícula no val res, és una mamola).

adj. Persona que fa mamoles, poc destra.

f. cast. Tipus de llaüt per a pescar amb llum.

m. 1. Protector dels graons d’una escala. 2. Persona amb molta astúcia per a fer trampes.

v. Dirigir, governar, sobretot una barca.

f. Poma.

adv. 1. Abundància. f. 2. Embolic, conflicte. 3. Penis.

m. 1. Compra (Faré els man­daos del dissabte). 2. Colp (Li ha pe­gat un mandao!).

f. Peresa.

adj. Persona que té mandra.

adj. Persona que si­mula fer-se el despistat en una acció.

 f. Tromba marina.

f. 1. ‘Extrem cilíndric i prim d’un rem, per on l’agafen per a remar’. 2, ‘Cadascun dels mànecs que van fi­xats al voltant d’una roda de timó, de gigre, etc., per a esser agafats amb la mà i fer voltar la roda’.

f. Magrana, fruit del ma­graner.

adj. Dotor. Persona que s’entremet en qüestions alienes.

f. 1. Mànega. 2. Part del ves­tit que cobreix el braç.

adj. Persona que té mol­tes manies.

f. Rajola. ‘Peça d’argila o d’al­tra terra, emmotllada quan és humida formant un bloc prismàtic de poc gruix i generalment de forma rectangular, per a servir de material de construcció de parets o paviments’.

m. Conjunt de coses (És un manoll de nervis).

manoll

v. Manipular amb les mans alguna cosa de forma poc delicada.

m. Malrubí. Planta labiada de l’espècie Marrubí vulgare.

manrúbio

loc. En gran quantitat, en abundància (En tenia a mansalva).

adj. Persona tranquil·la i dòcil

f. 1. Nom de peix de diferents expècies (Gymnura altavela, Mobula mobular). També tremolosa. adv. 2. Abundància en l’expressió Necessita una manta de verga.

m. Peix semblant a la manta.

f. cast. Maneta del timó que serveix per a dirigir l’embarcació.

adj. Acció pròpia d’un manyaco.

adj. 1. Infant de poca edat. 2. Persona que fa coses pròpies dels in­fants.

adj. Que imita els infants, els manyacos.

m. Tipus de tela de cotó amb què es vestien els mariners.

m. Situació de fatiga (Està fet un maqueto).

f. ‘Estat de la dita massa d’aigua salada en relació al seu moviment i als obstacles que representa per a la navegació’. Hi ha mar blana, mar de fondo o mar de leva ‘agitació proce­dent d’alta mar i que ve a rompre a la costa’, mar picada ‘l’estat de la mar en què les ones esclaten amb força i són curtes i freqüents’, mar rissada ‘la que té petites ondulacions a la su­perfície’, etc.

m. Zona de pesca situada al nord del Marroc, en la part atlàntica (Ja ha tornar de Mar gran).

f. La corda principal d’un pa­langre o d’altres arts a partir de la qual ixen altres secundàries, anome­nades raberes, on se situen els hams.

loc. En alguns jocs, la pesona que mana o dirigeix les regles del joc.

f. 1. Període de pesca de du­ració variable que va des de l’eixida fins a l’entrada al port d’una embar­cació. 2. Moviment cíclic de pujada i baixada del nivell de la mar.

f. ‘Planta caprifoliàcia de l’espècie Lonicera implexa.

f. Matalaf o catre per als mariners, normalment fet de palla.

m. Roba mal cosida, mal tallada.

m. ‘Mosquit, insecte de cos prim, que pica molt per xuclar la sang de les persones’.

m. 1. Estat d’embriagadesa (Quin margalló que té!). 2. Planta de l’espècie Chamaerops humilis. També palmera de rabosa i palmitera. 3. Part del tronc comestible de la palmitera.

margalló

f. ‘Nus amb baga que els mariners i pescadors fan a una corda per assenyalar-hi un punt determinat, sia per a saber la llargada de la corda, sia per altre motiu’.

m. ‘Graó de terra, sovint reves­tit de pedres o de brossa, que separa dues feixes situades a diferent nivell o que serveix per a aturar les esllavissa­des de terra’.

adj. Insult, normal­ment de caràcter carinyós.

f. Insecte de l’espècies Coc­cinella septempunctata.

v. Xafardejar.

f. cast. ‘Llumet format d’un petit disc de suro o de llauna, que en un forat central porta un ble o candeleta molt prima, i serveix per a il·luminar tènuement’.

v. ‘Parlar malament d’al­gú o queixar-se’n en veu baixa’.

f. Corda molt grossa. Apa­reix en l’expressió Tira més un pèl de figa que una maroma.

adj. 1. Persona ximple (És un maromo). 2. Pretendent, nuvi.

f. 1. ‘Agitació de la mar’ (Hui fa mala maror). 2. Per extensió, situ­ació conflictiva.

f. Tipus d’engronxadora.

m. Nom de peix de diferents espècies (Cetorhinus maximus, Gale­orhinus galeus, Lamna cornubica) i del gènere Isurus. També mussola. Mar­raix gegant (Cetorhinus maximus).

f. ‘Recipient de terrissa o de metall, de forma aproximadament cilíndrica amb dos brocs i una ansa a la part superior, que serveix per a tenir aigua fresca’.


marraixa

v. Menjar coses inapro­piades i que sacien l’apetit inoportu­nament.

adj. 1. Xiquet propens a menjar molt. m. 2. Insecte de l’espè­cie Armadillium vulgare. 3. Peix de l’espècie Oxynotus paradoxes.

pl. L’espart quan es queda a remulla abans de començar a treba­llar-lo.

loc. Engany, que fa tram­pes, o que no assisteix a un compromís.

adj. Persona que ma­quina malèvolament contra altres.

m. Desordre, esdeveniment mal organitzat.

m. Eina de percussió formada per un ferro i un mànec de fusta clavada per un ull i que forma creu. Els calafats hi distingeixen el martell de bola ‘el que té un dels caps del ferro amb superfície convexa’, el martell de penya, per una part és plana i per l’altra acaba en punta, i el martell d’ungla, que serveix per a traure claus.

m. cast. Ocell de l’espècie Alcedo atthis hispida.

f. Estratègies, estratage­mes utilitzades en una situació con­flictiva.

m. Martiri, que fa patir (Este xiquet és un marturi).

f. Peix de l’espècie Molva dypterygia. També furó.

loc. Joc de sal­tar sobre el llom d’un altre i córrer per a no ser atrapat.

adv. Abundància, gran quan­titat (Hui en tenim una mascada).

f. ‘Polsim negre, especial­ment de carbó, de què es cobreixen les xemeneies, els sòls dels atuells de cuina, etc.; taca produïda amb el dit polsim’.

adj. Persona inactiva, que fa poques coses.

v. Dir coses a mitges, par­lar entre dents.

f. Vegeu llentiscle.

f. Planta d’interior de l’espècie Plectranthus nummula­rius.

mata dels diners

loc. De poc valor, de poca qualitat (Eixe joguet és de mata­cagada).

m. Nom que rep també la visera, la part del bou que passa el peix per a entrar a la corona i d’on ja no pot eixir.

f. Nafra, malet.

f. Planta de l’espècie Pimpinella anisum, utilitzada sobre­tot per a fer fogassetes.

m. 1. Infant molt entre­maliat. 2. Acció que comporta un gran esforç i perill.

loc. Joc. En un rectangle di­vidit en dos, un per a cada equip, es llança una pilota a l’equip contrari i, si pega a un dels components, el mata i passa a situar-se darrere de l’equip contrari. Guanya el qui aconsegueix matar tots els membres de l’altre equip.

loc. Joc de saltar a la cor­da on es canta la cançó en castellà ‘Donde estan las llaves matarile, rile, rile, etc.’.

m. Nom de peix del gè­nere Maena i Spicara. També sucla i gerret.

adj. Ple de ferides (Va tot matat).

f. Coses inservibles, inútils, que no tenen valor (Això és una ma­traca).

loc. Donar quefer, molestar, importunar (Sempre està donant la matraca).

adv. Insistentment.

m. Crustaci de l’espècie Maja squinado. També cabreta.

adj. cast. 1. Persona d’edat adulta. 2. Cosa gran i forta.

f. ‘Qui usa d’artifici per a en­ganyar, qui fingeix estar malalt o es­ser curt d’enteniment’.

m. Miol. ‘Crit del gat’.

f. 1. Malla, taca. 2. Detall (No te perds mealla).

m. Madís. ‘Peça que forma la base de cada costella d’un buc’.

v. ‘Créixer, adquirir tota la formació’.

m. Persona que està rela­cionada amb el diable.

f. ‘Bena amb què es res­guarda el melic dels infants acabats de néixer’.

meliquera

loc. cast. ‘Impressió, efec­te produït per un avís, una desgràcia, un consell, etc.’.

f. cast. Mareig, estat som­nolent.

loc. Actuar de forma len­ta, tranquil·la.

adj. Persona que té mel­sa, que actua amb total tranquil·litat i lentitud.

f. Nom de diversos peixos dels gèneres Auxis i Euthynnus. També bacoreta.

f. 1. Xica de bon físic (Té una nòvia que és una melveta). 2. Persona o cosa de bona qualitat.

v. 1. Fer voltar la corda per a saltar-la. 2. Fer girar la roda els fila­dors per a treballar el cànem.

v. Moure, traslladar.

loc. Expressió per a assenyalar una persona indetermina­da. També menguis potenguis.

f. Àpat, menjar abundós.

v. Menjar malament, in­gerir coses inadequades.

f. Menjar copiós.

adj. Persona que diu mentides.

f. Coses sense importàn­cia, menudes.

m. cast. Persona moles­ta, inútil.

f. Berenar de celebració.

f. Ocell de l’espècie Turdus merula.

f. ‘Lluç gran’.

m. cast. Arbust de la família de les ramnàcies.

m. ‘Cataplasma de farina o d’herbes, que s’aplica al ventre per reblanir-lo’.

m. Vent del sud.

f. 1. Cefalàlgia, dolor in­tens de cap. 2. Ganes de badallar.

m. Nom de peix del gènere Dasyatis i Myliobatis i també de l’es­pècie Pteromylaeus bovinus. També milana, tòtina i xutxo.

f. Vegeu milà.

f. cast. Romanços, enganyi­fes. (No me contes més milongues).

f. Tipus de catxirulo. També anguilotxa.

milotxa

adj. Persona que rep afa­lacs, atencions, que és tractada amb excessiva tendresa o condescendència.

adj. cast. Persona que mima, que afalaga els altres.

v. Omplir, emplenar alguna cosa (El camí estava minat de formigons)

m. Tipus de bou.

pl. ‘Disminució del nivell or­dinari de la mar i temps bonancenc que sol fer en el mes de gener’.

m. Que pateix una malaltia greu i dolorosa.

f. 1. Insectes que es mengen les plantes. 2. Sense valor, residual.

adj. Persona refinada, delicada. També misques.

loc. Que pateix de fatiga i de molts dolors.

f. Paret que separa les cases.

adj. Persona ximple, sense caràcter (És un mitjafiga).

f. Zona de la mar situada entre 60 i 150 braces.

m. ‘Tentacle del polp’.

f. ‘Ous del calamar’.

m. Quantitat de morralla que cabia en un mocador i que el ma­riner s’emportava com a part també del seu salari. També arreglo.

f. Que té molts mocs.

adj. Infant de poca edat.

f. Somnolència, situació de peresa extrema.

adj. cast. Persona trista, disgustada, mancada d’alegria.

f. Dona valenta i descarada.

f. Saladura de peix, sobre­tot de bonítol o de tonyina.

m. Peix de l’espècie Atherina presbyter.

m. Persona trista, capficada.

m. Peix de l’espècie Atheri­na hepsetus.

f. Conjunt d’ocells o peixos que formen grups en els seus despla­çaments.

pl. Llavors, sements vola­dores, borrissol d’algunes plantes. També canterellets.

molinets

m. Nom de peix del gènere Mullus. Moll blanch (Mullus barba­tus). Moll de fang (Mullus barbatus). Moll encarnat (Mullus surmuletus). Moll de roca (Mullus surmuletus).

f. 1. Part interior d’alguna cosa, sobretot del pa. 2. Part blana d’algun aliment que es menja.

f. Cervell en l’expressió Ser dur de mollera.

f. La zona del pubis.

f. Vulva, sexe femení en llen­guatge infantil.

f. Fogasseta més menuda amb un o més ous.

mona

m. Vegeu monesillo.

m. cast. Panxa d’una per­sona obesa.

f. Farcidura. Bola de carn picada que es mescla amb altres ingredients. També terongeta menu­deta.

m. Escolà, xiquet que aju­da el capellà a fer missa i altres ser­veis eclesiàstics.

f. Monedeta. Antiga moneda de cinc cèntims.

pl. Diners.

adj. Persona ximple, poc espavilat.

f. Acció de repetir els ma­teixos discursos de forma monòtona. Molestar (No me dones més la mon­serga).

f. Que té molt cabell en el cap.

f. 1. Canyell del braç. 2. Nina.

f. Vegeu monyica.

m. 1. Pèl, cabell en general. 2. Pentinat en forma de coca.

monyo

f. Moc de la gallina.

m. Blaüra, hematoma.

f. ‘Ous del cala­mar’. També moca de calamar.

m. Rat-penat. ‘Mamífer volador de diferents espècies, princi­palment el Vespertilio pipistrellus’. També moceguillo.

f. Nom de peix del gènere Murex.

m. ‘Nansa de forma gairebé cilíndrica i que es cala en posició ver­tical, i serveix principalment per a pes­car morenes i congres’.

morenell

m. 1. Tipus de caragol (Helix aspersa). 2. Peix de l’espècie Chro­mis chromis.

adj. Persona que és molt múrria, trista, capficada.

f. 1. Peix de poca qualitat que s’utilitza per a fer caldo. 2. Per extensió, cosa de poca qualitat (Estos jugadors són morralla).

v. Quan en una enfilació dos punts (o morros) de terra es to­quen, coincideixen.

m. 1. Llavi. 2. Porció de terra que sobreïx d’un barranc.

adj. Cosa o acció extraordinària, ben feta.

f. Peix de l’espècie Charax puntazzo. També morrut i trompuda.

m. Peix de l’espècie Diplodus puntazzo, Liza saliens. També morruda.

adv. Gran quantitat (L’han soltat una bona morterada de diners).

m. Albat. Infant mort.

adj. Fantasma. Persona que fa por.

f. Ormeig de pesca, paregut a l’almadrava però de dimensions molt més reduïdes.

f. Mosca gran.

m. 1. Mosca gran. 2. Jove pretenent que és molt insistent.

adj. Apegalós, sobretot referit a les mosques.

m. cast. Taulell dels co­merços o dels bars i restaurants.

m. cast. Persona ignorant, de poques llums, de poc trellat.

m. 1. Recipient buit on s’intro­dueix una pasta perquè prenga la seua forma. 2. Fusta petita que servia als remendadors i xarcieres per a fer di­ferents tipus de xarxa. Hi ha el motle pla i el motle redó.

motles

m. Mariner responsable del motor del vaixell.

m. Infant de poca edat.

adj. cast. Boig en l’expres­sió Aquell està motxales.

f. Peix de l’espècie Etmopterus spinax. També mussola i gatamoixa.

adj. Persona mancada de vitalitat (Aquell vell està ja motxo).

v. ‘Donar principi a una cosa’ (D’allí movia el carrer Caritat).

v. Entre els mariners, co­mençar a bufar el vent (S’ha mogut llevantolet).

f. Roba neta.

adj. cast. Persona avorri­da i de poca vitalitat,

f. Peix de l’espècie Galeus melastomus. També pintarroja.

m. Peix de l’espècie Mugil cephalus, Oedalechilus labeo. També llissa, galua i pardet.

f. Porció reduïda de menjar (Només he preparat una mulladeta).

m. Fantasma, ésser fantàstic que fa por als xiquets

m. cast. Bagul de tapa plana, normalment de fusta, que utilitzaven els mariners per a guardar-hi la roba.

adv. Munt de coses, abun­dància (Té una muntonada de cartes).

loc. Joc. Distri­buir en diferents muntonets una pila de cartes, estampetes, etc., que estan numerades. S’aposta per un muntonet i guanya qui trau el número més alt.

m. Monyó. ‘Part que resta d’un membre amputat o d’una branca tallada’.

f. ‘Amura, part del costat d’un buc per on aquest s’estreny cap a la proa’.

loc. Molestar, fotre per mitjà d’un soroll repetitiu (No do­nes més la murga).

f. ‘Acció i efecte de murmurar, especialment en el sentit de parlar dient mal d’algú’.

m. Mol·lusc de l’espècie My­tilus galloprovincialis. També meji­lló. Mot que va desapareixent de les noves generacions.

m. 1. Urçol que ix al costat de la parpella. 2. Vegeu mussola.

f. Nom de peix de diverses espècies (Centrophofus granulosus, Etmopterus spinax, Galeorhinus ga­leus, Hexanchus griseus, Mustelus mustelus, Prionace glauca). També marraix, ullao i passadora.

adj. cast. 1. Persona de poc ànim, de poca vitalitat, malaltós. 2. Plantes amb fulles seques i caigudes.

m. 1. Mussol. Au nocturna de l’espècie Athene nocturna. 2. Persona fluixa i de poca vitalitat.

mutxol