Diccionari santapoler

f. Que té el do de la paraula, xarrameca.

f. Recipient de metall amb una ansa per a traure aigua d’un cossi.

f. 1. Petit mol·lusc que s’apega a les roques (Patella caerulea). També petxineta i xepelina. 2. Persona que insisteix molt en la companyia d’una altra, que no es desapega (No sigues lapa).

adj. cast. Persona beneita, ximple.

m. 1. Nom de diverses es­pècies de peix Austroglossus pectora­lis i del gènere Solea. També palaia. 2. Nom de la carnassa que s’utilitzava per a pescar cavalla i que consistia en restes d’aquest peix, que se salava, després es molia i es mesclava amb oli de sardina per a obtindré una pasta fina.

lenguado

v. Encisar, convèncer, fer l’enza (T’ha lenguat i faràs el que et va dir).

f. Nom de peix de diverses es­pècies (Lichia amia, Seriola dumeri­li). També palometa i serviola.

adj. cast. Jove molt inte­ressat pel seu físic i per anar a la moda.

loc. A tota marxa, ràpida­ment (Va a leva leva).

loc. Ràpidament (Ho ha fet a leva).

f. ‘Peça de vestit d’home, cenyi­da al cos, amb mànegues, amb faldons rectes que envolten completament les cuixes’.

f. Malaltia hepàtica.

adj. cast. Persona que mani­pula i enganya.

adj. cast. Persona ximple.

adv. 1. En gran quantitat (Li han donat una lingada de diners). f. 2. Penis.

f. ‘Ratlla que separa la part submergida de la part emergent d’una embarcació’.

adj. Persona que complica i fa difícils les relacions.

m. Nom de peix de diverses es­pècies (Euthynnus pelamis, Katsuwo­nus pelamis). També bonito, tasarte i alistao.

interj. Exclamació de sorpresa.

f. Nom de peix del gènere Mu­nida.

v. Agradar, atraure (Això me llama l’atenció).

m. Rellamp.

f. Cadena de llamps con­tínua durant una tempesta.

v. 1. Fer llamps o llampecs. 2. Reflex de la llum que produeixen els peixos en la mar i que permet lo­calitzar-los.

f. Taca gairebé invisi­ble que es fa en netejar els vidres.

f. Cordell que roda el rem.

adj. Estat famolenc.

f. Peix de l’espècie Petromy­zon marinus. També xuplatimons.

f. Peix de l’espècie Corypha­ena hippurus.

loc. Molestar, donar quefer.

adj. Persona insolent en les actituds, insistent.

f. Crustaci de l’espècie Pa­linurus elephas. Llangosta de terra (Scyllarides latus). També cigarra i espardenya.

m. 1. Crustaci (Melicertus ke­rathurus). 2. Llagost. ‘Insecte ortòpter de la família dels acrídids, de diferents espècies, principalment la Stauronotus maroccanus’. 3. Prim en l’expressió Està fet un llangostí.

llagostí

f. Un tipus de llapis que utilitzaven els fusters.

loc. Persona amb el ven­tre fluix.

adj. Persona alta i des­garbada.

adj. Persona prima i molt alta.

v. Posar llastre a una embar­cació.

m. Llast. Pedres o arena que porten algunes embarcacions per te­nir més estabilitat.

f. 1. ‘Peça de fusta o de ferro que va posada de babord a estribord i serveix, combinada amb les altres, per a sostenir les taules de la coberta; ve a esser un bau, però més prim que els ordinaris’. 2. ‘Trena de brins de cànem, d’espart, de palma, de jonc, etc., de forma aplanada, que serveix per a fer estores, senalles, soles d’es­pardenya, capells, etc.’.

m. Embarcació menuda que va a vela o a motor.

loc. Infant que en alguns jocs està exempt de pagar.

m. Vegeu safareig.

m. ‘Òvul fecundat i madur, part del fruit que, desenvolupant-se en condicions adequades, dona nai­xença a una planta; conjunt d’aques­tes parts del fruit’.

m. Vent fluix de llebeig.

f. Ventada de llebeig.

m. Aixada gran que utilitzen els paletes.

f. Estant.

m. Detergent fet amb la cen­dra de la sosa (Han deixat la roba en lleixiu).

m. Ou del poll del cap.

f. Vegeu lleme.

pl. Conjunt d’ous de polls de cap.

m. Vegeu lenguado.

f. Tipus d’alga.

m. Planta de l’espècie Pis­tacia lentiscus.

adj. Persona molt aduladora.

adj. Persona servil, molt aduladora. Apareix també en l’ex­pressió Nas de Petaca, llepó!

adj. Persona aduladora i llagotera en excés.

f. Porció menuda de pa o de qualsevol altra cosa.

f. Ejaculació abundosa de llet o semen.

m. ‘Porció blanquinosa que es troba dins el cos de certs peixos’.

m. Tipus d’alga.

f. Vent fort de llevant.

m. Vent suau de llevant.

v. cast. Portar, dur.

m. ‘Recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma tronco­cònica invertida, més ample que alt, i que serveix per a escurar els plats, rentar-se els peus, posar coses en re­mull’.

f. Document d’identitat del mariner on s’hi enre­gistraven les dades personals i la seua relació d’embarcaments. A més, ser­via per a aconseguir que els jóvens feren el servei militar per marina.


llibreta de la mar

m. 1. Verdet que apareix en les roques sotaiguades. 2. Tipus d’alga de l’espècie Ulva lactuca.

m. 1. Llima, fruit del llimoner. 2. Mol·lusc de l’espècie Microcosmus sulcatus.

v. cast. Netejar.

adj. 1. Net. 2. Persona amb poc judici, imprudent que ha perdut la raó (Aquell no està llímpio).

f. Corda que fa d’obridor del cop.

m. Nom de peix del gènere Scom­ber. També cavalla, viso, vísol i varat.

f. Vegeu llissa.

f. Peix de l’espècie Chelon la­brosus i Oedalechilus labeo. Nom de peix del gènere Mugil. També galua.

m. Nom de planta del gènere Sochus.


llisto

f. Mida de pes equivalent a 450 grams aproximadament.

m. Peix de l’espècie Dicen­trarchus labrax.

f. ‘Muntanya de poca alçada i de forma planera o rodonenca’.

f. Cuc esvarós i llarg utilit­zat com a esquer pels pescadors.

pl. Partidaris de la ideo­logia conservadora. També coneguts com a esvarosos.

m. Pedra grossa.

m. Tipus de foca de l’espè­cie Monachus monachus.

f. 1. Pedra gran sotaiguada. 2. Superfície gran i plana de pedra.

m. Pedra grossa.

v. cast. Plovisquejar.

f. 1. Insecte. Cuquet de llum, insecte de l’espècie Nyctophila reiche. 2. Peix de l’espècie Trigla lucerna. 3. ‘Lluentor que produeix una mola de peix’.

f. Foc de Sant Elm. Descàrrega elèctrica lluminosa que té lloc a l’atmosfera.

loc. Persona que oblida la seua responsabilitat (Fer-se el longuis).