Diccionari santapoler

f. Navalla, ganivet de fulla ampla.

faca

m. 1. Solter. 2. Jove, ado­lescent. 3. Peix de l’espècie Talasso­ma pavo.

m. Adolescent corpulent i que té actituds infantils.

f. Faltriquera. Butxaca, bossa de tela per a guardar-hi diners.

f. Gandul, que no li agrada treballar.

f. Treball llarg i dificultós.

adj. Persona treballadora, voluntariosa.

f. Terreny en el camp on es pot practicar el cultiu i on alguns te­nen una segona residència.

loc. Llançar les bole­tes amb els dits índex i polze. També de faite.

f. ‘Reforç de lona que es posa a una vela, en sentit horitzontal gene­ralment en les veles quadres’.

pl. Anar mal vestit per a l’ocasió (Anar a pegar faldonades).

pl. La camisa o samarreta que ix per fora dels pantalons.

m. Cosa amb defectes, que no funciona com cal.

pl. Falòrnies. Coses sense im­portància (Tot això són falòries). Tam­bé falàries.

adj. Persona d’actituds falses, poc fiable.

m. ‘Embarcació petita, gene­ralment d’un sol pal molt inclinat cap a proa, i una llarga vela llatina’.

falutxo

f. Ocell de l’espècie Apus apus.

adj. Persona que li agra­da vanagloriar-se de les seues possessi­ons o característiques.

v. Dir afalacs d’ell ma­teix.

loc. Fracassar en un negoci o en un objectiu.

m. cast. Personatge gro­tesc, que vesteix de forma estrafolària (Aquell és un fantotxe).

m. ‘Cadascuna de les roques petites que sobreïxen del nivell del mar’.

v. Presumir, ostentar.

m. 1. Llangardaix de l’es­pècie Lucerta lepida. adj. 2. Persona malèvola, que desperta poca confian­ça.

fardatxo

m. cast. Embolic de roba o de compromisos (S’ha armat un fardo de mil dimonis).

f. Farbalà. ‘Banda de roba cosida per la part superior i solta per la inferior, que serveix d’ornament a una falda, cortina, campana de xe­meneia, etc.’. Apareix en la cançó “la randa més fina / pa un farfalà”.

adj. Tartamut, que que­queja.

m. cast. ‘Hipòcrita refinat, que fingeix una santedat o perfecció moral que no té’.

m. Persona que sempre està de festa, que mai no és a sa casa.

adj. cast. Insolent, fanfar­ró (S’ha posat com un farruco).

adj. Cansat, molest per algun assumpte desagradable (Estic fart de la faena).

m. ‘Peix de l’espècie Lebias ibe­ra’.

fartet

adv. Excés, abundància, sobretot de menjar (S’ha fet una far­tonada de gambes).

v. Fastiguejar, molestar, ac­tuar malèvolament i sense escrúpols contra altres.

m. Espècie de bengala que uti­litzaven els mariners, que estava for­mada per un mànec de ferro i un tros de cotó amb petroli a la punta.

f. 1. Gra en la pell. 2. Persona nècia, ximple. 3. Gland.

loc. Molestar, donar quefer. (No dones més febra!).

m. 1. Lloc on es tira el fem. 2. Lloc ple de brutícia (Este quarto és un femer).

adj. Persona o cosa lletja, de poca estètica.

m. Infant entremaliat, hiperactiu, que fa malifetes.

m. Persona que es dedicava a clavar ferradures a les peülles dels animals.

f. 1. Conjunt de ferra­mentes. 2. Dona ben feta i atractiva.

f. Serradures de ferro.

m. ‘Nom genèric de diferents eines, usades en diversos oficis’. En l’ofici de calafat tenim ferro d’obrir ‘escarpra petita amb què s’obre l’es­coment’, ferro de calafatejar ‘espècie d’escarpra amb què acaba de ficar-se i entatxonar-se l’estopa dins les es­cletxes de les taules d’una embarca­ció’, ferro de canal ‘barreta de ferro, semblant a una escarpra, amb un poc de canal a la paleta, que serveix per a ficar l’estopa dins l’escoment’, ferro de dos canals.

ferros

m. Bola de ferro, molt apreciada pels xiquets quan jugaven a boletes.

f. Fes menuda. ‘Aixada escar­pellera, o sia, eina per a cavar que té el ferro amb punta o boca estreta per un cap i amb escarpell o tallant per l’altre’.

fesseta

v. Mantenir relacions de nu­viatge.

f. cast. Malifeta.

loc. Mètode que utilitzaven moltes famílies de pescadors quan aquests s’absentaven durant mesos i havien de pagar els queviures en tor­nar de la mar i cobrar.

m. ‘Fibló de l’abella o d’altres insectes’.

f. Picada d’un insecte.

f. 1. Fruit de la figuera. 2. Òrgan sexual femení. 3. Anemone de l’espè­cie Calliacis parasitica.

adj. Persona dèbil, amb poca espenta.

f. 1. Fruit de la figuera de pala. 2. Palera.

figues de pala

f. ‘Planta de l’es­pècie Ricinus communis’.

figuereta infernal

loc. Pegar una volta amb el cos.

f. cast. Obsessió per algú o alguna cosa (No poses en fijància el tema).

 v. Deixar anar una persona (Home, ves i fila!).

loc. Disposar persones o coses en una sèrie contínua, posar en filera índia.

m. Lloc on s’ajunten o xoquen els corrents marins.

m. Branca nova que ix d’una planta o d’un arbre.

m. i f. Persona batejada i que té padrins.

m. Fil que sobreïx d’un teixit.

adj. Persona espavilada (Ser un filú).

adj. Persona fina i delicada.

f. ‘Porció de l’art de bou, de ma­lla més ampla i fil més gruixut que el fiscot, que va unida per una part a aquest i per l’altra a les goles’.

f. cast. Arpó de tres dents per a pescar peixos grans.

v. Pescar amb la fisga.

v. cast. Buscar i dotorejar en els costums dels altres.

f. ‘Pedra o altre senyal ficat en terra per a indicar el límit d’una here­tat, d’una contrada, d’una distància a recórrer, etc.’.

loc. Mirar fixament (L’estava mirant fito-fito).

f. Forca de ferro per agafar pei­xos, trident.

f. Colp de punxa de qualse­vol peix.

adj. Persona de mala reputació (D’a xavo la fitxa).

adj. Persona perillosa.

f. Ardor o sufoco en la cara o en el cos.

m. Insecte que apareix en els ce­reals o en la pasta.

f. 1. Mucositat anormal d’un cos. 2. Quefer (Este xiquet dona mol­ta flema).

v. Fregar una part del cos amb una finalitat teraupèutica (Vols fle­ta-me l’esquena en alcohol de rome­ro?).

m. Insecticida per a les mosques.

v. Polvoritzar amb un insectici­da.

m. 1. ‘Vela triangular que va sub­jectada a l’arbre de proa i per l’altre cap al botaló de floc, per damunt el bauprès’. 2. Senyal d’excrement que queda en la roba interior.

f. Lliri blau. Planta de l’espècie Moraea sisyrinchium.

floreta de Pasqua

f. Coliflor de la varietat Bras­sica oleracea botrytis.

m. 1. Anus, ses. 2. Insult, perso­na de poc seny.

m. 1. Lloc negre i obscur. 2. En la cuina, el forat on es posava el carbó o el petroli per a cuinar. 3. Cadascun dels narius. 4. Lloc de festa poc reco­manable.

fogaril

f. Tonya, mona, pa socarrat, etc., dolç típic de les festes de Pasqua.

fogasseta

loc. Persona que actua de manera malintencionada.

m. cast. Enrenou, conflicte.

adj. cast. Persona de ca­ràcter conflictiu que participa en els enrenous.

f. ‘Instrument format d’una bos­sa de tela o de pell amb un cordill a cada extrem, dins la qual es posa una pedra o altre projectil, i fent-la vol­tar ràpidament se li dona impuls per a llançar aquell contra un enemic o contra un objecte’. Tenim l’expressió Tirar en fona.

f. ‘Casa on es serveixen men­jars i es dona allotjament’.

f. En el llenguatge dels ma­riners, zona de la mar on hi ha una profunditat que supera les 150 braces.

v. Aturar un vaixell en un lloc de la mar.

m. cast. Acció de fondejar.

f. Zona d’alta mar.

f. ‘Lloc on s’uneixen les branques mestres d’un arbre amb el tronc, les cuixes amb el ventre i en general qualsevol objecte doble con­vergent en un punt’.

f. Olor forta, molt intensa.

m. 1. Cereals per als animals. 2. Blat.

m. Formiga menuda. nor­malment del gènere Formicidae.

f. Tipus de formigó.

adj. Persona callada i molt treballadora.

adj. Persona que té molts diners.

m. Farratge. Diferents herbes que serveixen de menjar per als ani­mals.

m. 1. Conjunt de taules clavades en la part interior de les quadernes i que formen el folre de l’embarcació. 2. La part del bou que folra la visera.

interj. Interjecció de sorpresa o d’enuig.

f. Fets que importunen i mo­lesten.

f. Ànec de l’espècie Fulica atra.

fotja

adv. Gran quantitat (D’a xavo la fotracada d’estampetes que té!).

f. Regle o esquadra normal­ment de fusta que servia per a traçar i dibuixar les línies en les taules del forro.

v. Senyalar i marcar les lí­nies per on han de tallar els calafats les taules perquè encaixen perfectament.

adj. Persona molt sensi­ble al fred.

adj. Persona que té fred, fre­dolenca.

pl. cast. Embolics, compro­misos (Se clava en tots els fregados).

v. Rentar, escurar la vaixella.

f. Conjunt de vaixella.

fregassa

v. Irritar en l’expressió Me té fregit.

m. Conjunt d’aliments mal fregits.

f. Fritura feta de fetge i vís­ceres dels animals.

loc. Tipus de pesca d’algu­nes barques que no tenen congelador i mantenen el peix en fresc.

m. cast. Vent fresc de la mar.

loc. cast. Persona desimbolta, sense complexos.

m. Fred intens.

m. Estret entre el cap de Santa Pola i Tabarca.

adj. cast. Persona que sem­pre té fred.

f. Fritura de molts aliments de poca qualitat.

loc. Anar-se’n, escapar­se’n, no anar al treball o a l’escola.

adj. cast. Persona de tracta­ment difícil.

f. Foia, en el topònim la fulla Roja.

fulla Roja

f. Abundància de fum.

m. Tipus de falutxo més me­nut.

m. 1. Persona de mal caràcter. 2. Nom de diversos peixos del gènere Molva i Phycis. També maruca i mò­llera roquera.

f. Peix de l’espècie Para­blennius gattorugine.