Diccionari santapoler

adj. Persona a qui agrada estar pel carrer, fora de casa (Ma mare és poc eixidora, sempre està en casa).

v. Festejar (Mon fill ix amb la dependenta).

adj. Persona que canvia fà­cilment d’opinió (No li faces cas, és molt elàstic).

m. Samarreta interior de ti­rantets.

Elastiquet

adj. Sensació de ple, d’haver menjat molt.

adj. 1. Aliment excessiva­ment dolç i pesat. 2. Perfum pesat, d’olor molt forta. 3. Persona de ca­ràcter pesat.

adj. Persona que actua amb ritmes accelerats.

v. 1. Enrolar-se. 2. Pujar o entrar en algun lloc (Embarca-te en el cotxe).

v. ‘Encallar una nau per­què ha tocat en el fons’.


embarrancar

adj. cast. Persona que es queda encisada, captivada.

adj. Persona absorta, en­dormiscada.

v. Encongir-se un teixit des­prés de llavar-lo.

f. Acció que fan les per­sones orgulloses, cregudes, altives.

m. Tipus de vi.

m. Enrenou, conflicte.

adj. Persona moles­ta, que fa difícil les coses fàcils.

v. Molestar, causar mo­lèstia.

adj. Persona que té els sentiments alterats, confusos.

m. Entre pescadors, suro del sardinal.

adj. Cel ple de núvols.


emborregat

adj. Persona agreu­jada, desplaguda.

m. Metafòricament, solució a un problema en l’expressió Aquí està l’embós.

v. ‘Obstruir un conducte, impedir el pas’.

v. Clavar a pressió una cosa en un lloc estret.

v. ‘Posar en situació con­fusa, difícil de resoldre’.

v. Sullar-se, tacar-se.

v. Pavimentar, posar ra­joles o manises en la paret.

adj. Infant que depèn molt de sa mare.

v. ‘Impregnar de midó desfet en aigua’.

adj. Persona enut­jada, enfadada.

m. Inconvenient (No ha tingut empac de fer això).

adj. 1. Embafós, ali­ment excessivament dolç. 2. Persona pesada, insistent.

f. Cregut, orgullós, altiu (Xe, quina empanada que té).

v. Desordre.

adj. Lloc on hi ha un desordre, una rebolica de coses.

v. 1. Mullar-se. 2 Assa­bentar-se d’algun fet, d’alguna notícia.

v. Perdre la gana per­què ha menjat molt de pa.

v. Ordenar (S’ha empare­llat l’habitació).

v. Caducar, passar el temps (Que no se m’empasse l’arròs).

f. Malifeta que provoca una complicació (Quina empastrada has fet?).

m. Cataplasma, micapà.

m. ‘Obstacle, impediment’ (No ha tingut empatx en dir-li la vitat).

adj. Persona que ha menjat molt i es troba totalment plena (Estic empatxat).

adj. Persona insistent, pesada.

adj. Persona plena de pecats.

adj. Persona que actua i copia les maneres i formes d’una altra.

m. Peix de l’espècie Xiphias gladius. També peix d’agulla i peix espasa.

emperador

v. Persona que s’ar­regla molt, que es vesteix amb la mi­llor roba i que es pinta i pentina.

v. 1. Pujar. 2. Assolir una erecció.

v. Empollastrir. ‘Endiu­menjar; vestir o adornar bé, mestost excessivament’.

v. ‘Cobrir de pólvores; es­pecialment, posar pólvora a la cara o altres parts del cos, per perfumar-les o aclarir-les de color o per efectes medicinals’.

v. Agafar al vol una cosa.

v. ‘Dur excés de càrrega a popa; anar una embarcació més en­fonsada de la popa que de la proa, per l’excés de càrrega que hi duu’.

v. Agafar prestat.

v. ‘Carregar un vaixell de la part de proa’.

adv. Fa tres dies. També despús-d’ahir no l’altre.

adv. D’aquí a de tres dies. També despús-demà no l’altre.

loc. En ser que siga, quan (En se que pugues, vine). També en si que.

v. ‘Entossudir-se, cap­ficar-se’.

v. Pintar amb calç.

v. cast. Segellar amb ce­ment i seu les juntes de les quadernes dels vaixells o de l’eix de l’hèlice.

v. Deixar una embarcació sense possibilitat d’anar endavant perquè un obstacle en la mar li ho im­pedeix.

v. 1. Gangrenar. 2. Mou­re la ira (M’ encangrena la sang).

v. 1. Pujar a un lloc de difícil accés. 2. Posar-se roba (Hui s’ha encaramitat la jaqueta nova).

f. Nafra sense unir en­cara.

f. Carxofa, fruit de la plan­ta Cynara scolymus.

encarnelles

v. 1. Tenir una idea en el cap de manera obstinada. 2. Prendre un treball, una obligació, etc., sense massa interès.

v. Encastar. Entre els cala­fats, ‘fixar una cosa a una altra fent-la entrar en part dins un buit o cavitat que aquesta té’.

f. ‘Pescar en la nit, amb fanals o falles enceses amb què s’enlluernen els aucells o els peixos i són agafats fàcilment’.


encesa

v. ‘Posar les cintes a un vai­xell en construcció’.

v. 1. Demanar un encàrrec (M’ha encomanat que li compre un lli­bre). 2. Contagiar (M’ha encomanat el refredat). 3. Buscar la protecció o l’em­para d’algun sant o de la Mare de Déu.

adj. Persona molt capfi­cada i insistent amb l’objectiu d’acon­seguir un benefici.

loc. ‘Fer la con­tra, contradir’.

v. 1. Infectar-se una ferida. 2. Donar un treball, una responsabilitat.

adv. Després (Ara endes­pués, comprovem això).

f. Escarola. Planta de l’espè­cie Cichorium intybus.

v. Quedar-se mig a-dormit.

v. Assignar a algú una fae­na, un compromís, etc., generalment desagradable.

adj. Persona enutjada, disgustada.

adj. Persona més aïna gruixuda.

v. Roba que per l’ús o la brutícia perd els colors. Per extensió, tot tipus de roba bruta.

adj. Teixit o persona molt bruta.

f. Malaltia.

v. Pujar a un lloc amb fa­cilitat.

adj. Enfit, fart, indigestió, empatx per haver menjat molt.

v. Afonar-se, caure cap al fons.

adj. 1. Vestit amb molta roba, de manera incòmoda, fet que impossibilita els moviments. 2. Lloc ple d’utensilis que dificulta el pas a un lloc.

adj. Persona enfa­dada.

adj. Enfurruscat. Capficat amb una idea fixa.

adj. Persona que manté el semblant d’enfadat.

adj. Persona que s’irrita fàcilment.

m. Zona de pedres i ro­ques sotaiguades amb les quals es po­den enganxar les xarxes.

m. 1. Forat i esquinç en el teixit. 2. Enfrontament, conflicte en­tre dues persones (Ha tingut un en­ganxó en son germà).

f. Situació que es pro­dueix en un enfrontament.

adj. Parany. Proposta o argument inviable que pretén enganyar.

m. Ocell de l’espè­cie Caprimulgus europaeus.

adj. Adormissat, ensopit.

v. ‘Enganyar amb bones paraules’.

v. 1. Menjar àvidament, sense mastegar. 2. Embolicar-se una xarxa.

adj. cast. Persona il·lusionada per a aconseguir un ob­jectiu.

m. ‘Part del cos en què s’uneix cada cuixa amb el ventre’.

adj. Persona que té poca flexibilitat, que té el cos rígid.

m. Mariner encarregat de posar greix al motor de la barca.

f. Tipus de cadira o bu­taca amb un seient on et pots agrunsar. També agrunsadora.

engrunsadora

v. Engronsar-se, gron­xar-se.

adj. Persona que fo­menta la polèmica, el conflicte, etc.

v. Incitar, enrabiar.

adv. Prompte.

loc. Que és molt prompte per a realitzar una cosa.

adj. Persona pro­pensa al joc, enjogassada.

v. Vegeu ajuntar.

v. Aviar, preparar.

v. Deixar una persona en el llit per una malaltia.

v. Emblanquinar una paret de calç o d’algeps.

m. ‘Multitud de coses en desorde o sense resoldre’. Apareix en l’expressió Tot té el seu enquen­tendre.

v. ‘Arborar i muntar les qua­dernes d’un vaixell en construcció’.

m. Persona que manipula la in­formació, que diu falsedats i mentides.

adj. Persona propensa a dir mentides, que enreda.

m. Mentider

v. Mentir.

loc. Abans, de fa poc temps.

v. ‘Enganxar un ham o altre ormeig de pescar amb les roques del fons o de la vorera’.

v. 1. Fer gestions adminis­tratives per a embarcar-se. 2. Afegir-se, pujar a un lloc.

v. Metafòricament, adu­lar.

adj. Persona seca, molt prima (Està ensequietat, no menja gens).

m. Somni.

v. Somiar.

adj. Malalt, no clar, que té el cap emboirat (Tinc el cap en­taboixat).

m. Cel mig tapat, amb núvols alts.

m. Vegeu queixal del coneixement.

adj. Ple de terra, brut.

m. cast. Soterrar, enterrament.

adj. Cel ple de núvols, en­nuvolat.

f. ‘Teixit que resulta de l’entollament de dos caps de corda’.

v. ‘Entre mariners, lligar amb una corda’.

v. Deixar la porta o la fines­tra mig tancada.

loc. Quan, després d’una marea, l’embarcació torna a port.

f. Entrecuix, lloc on s’unei­xen les cuixes.

adv. Sencer, complet

adv. Durant, mentrestant (En eixes entremitges, va arribar ell).

adj. Persona mig sua­da, que té la sensació de suada.

adj. Fruita o verdura que no està ni verda ni madura.

entreverat

v. Ensopegar. També tro­pessar.

m. ‘Entropessada’.

v. Amarrar, fermar les veles a les vergues, a l’antena.

m. Persona que fa versos, que sap improvisar, que es dedica a fer trobos.

v. ‘Posar-se en moviment rà­pid un animal contra un altre o contra una persona o cosa’.

f. Tipus de catxerulo.

m. Espenta.

f. Que fa moviments brus­cos.

m. Pegament que es feia per a enviscar.

v. Envescar. Agafar ocells amb un tipus de xarxa, anomenades teles.

f. Acció d’envescar.

adj. Persona que té obsessió per les dones.

v. Quedar-se endormis­cat.

adj. Persona endormis­cada, mig adormida.

f. Ocell que s’utilitza com a re­clam en l’envisquera.

loc. 1. Engany. 2. Desper­tar-li a una persona l’interés per algu­na cosa (Li han fet l’enza).

m. cast. D’acord, que és correcte.

adj. cast. ‘Sèrie de cala­mitats o tribulacions molt aflictives’ en l’expressió Astò és l’enquinòccio.

m. Equinoderm de l’espècie Paracentrotus lividus. També boga marina i eriçó.

m. Caragol marí del gène­re Pagurus.

f. Petit port, rada.

f. cast. Fer un estrall.

adj. Persona que s’ha fet una ferida greu en el cap.

adj. Persona caòtica en les actuacions.

m. Escalemot. ‘Cadascun dels caps d’estamenera d’una embar­cació, que surten per damunt coberta i van clavats a l’orla, a la qual servei­xen de reforç’.

v. Obrir el peix i traure-li l’es­pina i els budells per a salar-lo.

adj. Persona previngu­da, de costums molt delicats.

adj. Persona molt delicada, que ha eixit d’una situació conflictiva i ara n’està previnguda i escarmentada.

m. Petit bastó on s’enganxa el rem per a vogar.

escàlem

v. Agafar recel o desconfi­ança per l’experiència passada (No ho farà més perquè ja està escamat).

v. 1. ‘Aclarir-se els núvols, el temps plujós, la temperatura carre­gada, etc.’. 2. Llançar, desordenar (Has escampat tot els joguets). 3. Expulsar algú en l’expressió Escampa el poll! i Escampa la pioja!

loc. Joc infantil que uti­litza una pala per a pegar-li a un palet més menut que està en terra i tornar-li a pegar quan s’alça. El qui llança de­mana un nombre de punts en relació amb la llargària de la pala i la distàn­cia aconseguida pel llançament.

f. Cridadissa molt forta i estrident de la gent. Algaravia.

m. Tall que se li fa a la vora de les taules de fusta perquè ajusten una damunt de l’altra. Es feia a partir d’una falsa regla. Podia ser a abatut o a crescut.

v. cast. Eludir una fae­na o un compromís.

v. Posar esca, menjar, en l’ham per a pescar.

v. Buscar, escodrinyar, inves­tigar algun fet secret.

v. ‘Fer agafar recel, desconfiança o por d’alguna cosa per l’experiència del càstig o del mal re­sultat obtingut’ (No ho farà més, ja l’han escarmentat).

adj. Persona rece­losa d’un fet a partir d’una experièn­cia negativa.

v. ‘Esporgar els arbres’.

v. Obrir-se de cames.

m. Peix de l’espècie Squatina squatina. També angelote.

m. Ocell de l’espècie Hi­drobates pelagicus.

escateret

adj. Objecte que ja no funciona, que s’ha espatlat.

adj. Melindrós, que es queixa molt, que tot li sap mal.

adj. Desfet, fet malbé (S’ha pegat un bac i s’ha quedat es­clafat).

m. ‘Acte i efecte d’esclafir; so­roll sec i sobtat produït per un cos que es trenca, que es dispara amb força’.

v. 1. Rebentar alguna cosa pro­duint un fort soroll. 2. Iniciar un plor (En eixe moment va esclatar a plorar).

m. Anella d’una cadena.

v. Tossir, tenir carraspera.

v. Començar.

f. Nom de diversos peixos del gènere Balistes.

loc. Acompanyar els nuvis per mantenir el comporta­ment en la parella.

adj. Que va molt rà­pid, que té pressa (Se n’ha anat es­copetat).

f. Escopinada.

f. Planta de l’espècie Lobularia maritima.

escopinyadetes del Senyor

v. ‘Inclinar-se un vaixell da­munt un dels seus costats, sia per la força del vent, sia per haver-se corre­gut l’estiba o per altra causa’.

f. Closca, sobretot d’alguns fruits.

m. Les diferents capes de la ceba.

f. Nom de peix del gènere Scorpaena. També gallineta i rascassa.

m. 1. Utensili de la cui­na on es deixa la vaixella per a eixu­gar-se. 2. Séquia.

escorredor

f. Corda que ferma la punta de l’antena amb l’extrem inferior d’una vela.

loc. cast. Cadascú es paga la part corresponent (Hem pagat a esco­te).

f. ‘Cadascuna de les obertu­res quadrangulars que hi ha a la co­berta d’una nau o altra embarcació per a posar en comunicació la coberta amb la bodega’.

loc. En major quantitat a la convinguda (Ho he pagat en es­creixos).

v. ‘Distribuir la minestra o altre aliment passant-lo de l’olla o recipient gran als plats, escudelles o altres recipients individuals’.

f. Acció d’escurar.

v. Rentar la vaixella.

v. Escorcollar. ‘Examinar minuciosament una cosa cercant-hi quelcom o tractant de veure què hi ha’.

m. Forat fet per un esfon­drament.

v. 1. Esquinçar, trencar el pa­per. 2. Plor molt intens d’un infant .

m. Esquinç de la carn.

m. ‘Lloc pendís per on és fàcil esgolar’.

esgolador de Crist

v. Esvarar-se. Caure per una zona inclinada per on pot redolar el cos.

v. ‘Esquellar, esquinçar, es­pecialment un teixit’.

m. ‘Esquinç, esgarrall’.

m. Esquitx. ‘Petita porció d’ai­gua, pasta, fang, etc., que es desprèn d’alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la, colpejar-la, etc.’.

v. Esquitxar.

v. Polir un metall.

v. Escapar-se, anar-se’n d’un lloc amagat.

m. Primera menjada del dia i també de mig matí.

loc. Lentament. També a es­pau, a espauet.

v. Estendre.

f. 1. Equinoderm del gè­nere Holoturia. També cuc i cagalló de moro. 2. Mol·lusc de l’espècie Scyllarides latus. També llangosta de terra i cigarra. 3. Sabata de poca qualitat.

f. Interferència lingüís­tica.

m. Turió comestible de l’es­parreguera (Asparagus officinalis).

f. ‘Planta liliàcia de dife­rents espècies del gènere Asparagus’.

m. Planta de l’espècie Stipa tenacissima.

espart

v. 1. Obrir-se de cames. 2. Caure en terra de mala manera.

loc. Darrere d’algun lloc o cosa (Viu a les espatles del cas­tell).

m. Esquena. Meitat superior de l’esquena.

v. Despertar, prendre consciència d’un assumpte (Espavila o no aprovaràs el curs).

adj. Persona desperta, reflexiva.

f. Ciri, candela.

m. Esperit, vitalitat (És una persona de poca espenta).

m. cast. Pal de fusta que uti­litzen els mariners.

pl. Esparver. Tipus d’art de pesca.

m. Impuls, ànim.

adj. Persona molt pri­ma, sense carn.

m. 1. Convulsió, sobresalt mentre dorms. 2. Peix de l’espècie Sphyraena sphyraena. També espet.

m. Peix de l’espècie Sphyraena sphyraena.

espet

m. ‘Planta espinosa de diferents espècies, i principalment la ramnà­cia Rhamnus lycioides L’.

m. ‘Planta de la família de les labiades, de diferents espècies del gè­nere Lavandula,’.

m. ‘Superfície llisa de la popa de les embarcacions grans, en la part exterior de llur buc, damunt la qual es sol escriure el nom de l’embarcació i la localitat on està matriculada’.

f. ‘Obertura molt estreta feta a un mur, porta, etc., per la qual es pot mirar cap a fora i llançar pro­jectils sense gaire perill d’esser ferit pels de fora’ (M’agradaria vore-lo per una espillera).

espillera

f. Columna vertebral.

f. Persona prima, alta i de poc pes (Més alta que una espindarga).

f. cast. Canella. Part frontal de la cama entre el turmell i el genoll.

adj. Hiperactiu, excitat.

v. Morir-se.

m. cast. Esperó. ‘Eminència ossosa que es forma a la part poste­rior dels tarsos de certes aus, espe­cialment dels galls, i que els serveix d’arma defensiva’.

v. 1. Pegar (T’espolse una galtà). 2. Alliberar-se (Se l’ha espol­sat de damunt).

adj. Persona creguda, vanitosa.

m. Reacció violenta.

f. Esponja del gène­re Euspongia.

v. 1. Llevar les puces i polls a les persones. 2. ‘Tallar als arbres i arbusts les branques sobreres’.

loc. Caure de tos, cap arrere.

m. 1. Esquerre (Escriu en eixa mà perquè és esquer). 2. Menjar per a atraure els peixos.

m. Banc de peix poc dens.

f. ‘Excusa, pretext, subterfugi’.

adj. Esquifet. Persona molt activa, bellugadissa (Està fet un esquifit).

m. Gelat de granissat de café i mantecado, amb doble propor­ció d’aquest últim.

f. Desil·lusió, fracàs (L’ha deixat en l’estacada).

adj. Persona o cosa mo­lesta.

loc. Treballar a escarada, a preu fet.

f. ‘Cadascuna de les pe­ces de fusta que van empernades als medissos i pugen pel costat de la bar­ca fins a la coberta, per a formar la cavalcada del buc d’una embarcació’.

loc. De sobte, corrent. (Ha eixit d’estampida).

loc. Quedar-se en un lloc molt de temps (No te’n vages, esta-te aquí d’estaqueta).

adj. ‘Persona aturada que fa nosa o que no fa el que hauria de fer’.

f. Estri que servia per a netejar els sostres i parets i lle­var les teranyines.

loc. Estada, temps que hom està en un lloc.

f. ‘Calabrot; corda gruixada que serveix per a halar un vaixell’.

m. Primeres estreles. En moltes ocasions és el planeta Venus, l’últim que veiem en trencar el dia.

f. Ascla, fragment d’alguna cosa.

v. Fer estelles.

m. Badall, avorriment.

v. Espentar. Mot pres del llen­guatge mariner (No l’estibes que cau­rà).

m. pl. Fer espentes (No pe­gues estibons).

m. 1. Acció d’estirar. 2. Canvi físic de grandària durant el creixement dels infants (Ha pegat un estiró).

f. pl. ‘Insecte de l’espècie Forficula auricularis’.

adj. Persona insu­portable, que se li té aversió (No el puc vore, el tinc estomagat).

f . Filaments de cànem o de cotó amb què es fa un cordell per a calafatar les embarcacions. L’estopa de cotó era per a les embarcacions de luxe, mentre que el de cànem era per a la resta. Els calafats distingien l’es­topa plana, l’estopa oberta, l’estopa bruta, etc.

f. ‘Peça de teixit de llata de pal­ma, d’espart, de jonc o d’altra matèria semblant, destinada principalment a cobrir paviments, parets, baranes de carro’.

estora

v. Esternudar, fer esternuts.

v. Arreglar, netejar, deixar un lloc en condicions òptimes.

adj. Persona o cosa ben vestida, arreglada, pomposa.

adj. Rídicul. ‘Extra­vagant, estrany fins la ridiculesa’.

f. Colp fort i dolorós.

f. Destral menuda.

loc. D’amagatotis (Ho ha fet d’estrangulis).

pl. Regal en diners que els majors donen als infants el dia de Na­dal. També aguinaldo.

m. ‘Abraçadora d’espart que se situa al voltant del muscle de l’home i que serveix per a poder traure l’art de la platja’.

m. Fregall per a netejar la vaixella.

estropall

adj. Persona que no tracta bé les coses i les fa malbé.

v. Fer malbé, desbaratar una cosa.

adj. 1. Persona des­millorada per la salut. 2. Aparell que no funciona.

f. Planta que no hem sa­but identificar.

adj. 1. Disgustat, en l’expres­sió Tindre el morro estufat. 2. Vestit amb molta pompositat.

m. Respondre de mala manera (Li ha pegat un estufit).

m. Reacció violenta, que actua amb males formes.

f. Acte on es mostra menyspreu (Li ha pegat una estufo­nada i se n’ha anat disgustat).

m. Peix de l’espècie Acipen­ser sturio.

esturió

m. Varador.

v. Relliscar, llenegar, esmu­nyir-se.

pl. Partidaris en el segle xix de la ideologia conservadora, representats per l’apotecari local J. Salinas. Tenien com a contraris els poteros.

m. Antigament, cambreta en el corral de la casa on es podia eva­cuar.

v. ‘Expel·lir l’esperit, morir’.