Diccionari santapoler

D
dansa, estar en
loc. Estar actiu, pro­longar una activitat.
dàtil de pedra
m. Mol·lusc de l’espè­cie Lithodomus lithophafus.
dàtil de rabosa
m. Fruit del margalló (Chamaerops humilis).

dàtils de rabosa
datilero
m. Vent fred de ponent, pro­cedent d’Elx.
debades
adv. ‘De franc, gratuïtament’.
defenses
pl. Rodes de cautxú o d’al­tre material que es col·loquen al cos­tat d’una embarcació per a defensar-la dels frecs o colps d’una altra o del moll.
deforero -a
adj. 1. Del camp d’Elx, de fora vila. 2. Persona de dubtós gust en el vestir.
demacrat -ada
adj. Que té mal color de cara, pàl·lid.
demanar
v. Iniciar, establir una rela­ció de nuviatge.
demasiat
adv. cast. 1. Suficient, prou. adj. 2. Que fa coses extraordinàries, apareix en l’expressió Este xiquet és demasiat.
dentera
f. cast. Sensació desagrada­ble que es produeix en menjar alguns aliments o en fer algunes accions com passar les ungles per una pissarra. També tirícia.
déntol
m. Peix de l’espècie Dentex dentex.

déntol
dentola
f. Dent grossa.
deprendre
v. Aprendre.
deriva, anar a la
loc. 1. ‘Anar sense direcció segura, emportat pel vent o per un corrent’. Per extensió, fer falli­da qualsevol assumpte o negoci.
derringat -ada
adj. Persona molt fa­tigada, que perd les forces (Después del treball estic derringat).
desangelat -ada
adj. Lloc abandonat, buit.
desansiat -ada
adj. Persona que ha perdut les ànsies.
desapareixtre
v. En el llenguatge dels mariners, ofegar-se, paraula que no pronuncien mai perquè per a ells és tabú.
desapegat -ada
adj. Persona que evi­ta les relacions familiars.
desarbolar
v. cast. Baixar els arbres d’una embarcació.

desarbolar
desbaratar-se
v. 1. Deixar de funci­onar (Se li ha desbaratat la ràdio). 2. Fer malvé, deixar en mal estat (Ha caigut i s’ha desbaratat el peu).
desbellús
m. Ésser que no creix.
desblanquit
adj. Descolorit, que pre­senta mal color.
desbravar-se
v. 1. Perdre gas una be­guda. 2. Perdre forces una persona.
descagarritar-se
v. Tenir diarrea.
descapçar-se
v. Perdre la pell d’una ferida, berruga o granet.
descapullar
v. Regirar la bossa del polp.
descarat -ada
adj. Persona que té poca vergonya.
descartar
v. ‘Anar tirant les cartes que es consideren inútils o poc convenients per al joc que es té intenció de fer’.
descarte
m. Els peixos no comercials que els mariners tiren a la mar des­prés de pescar-los.
descervellat -ada
adj. Persona que ac­tua sense massa consciència.
desconcòrdia
f. Relacions humanes conflictives, sense concòrdia.
descosit, com un
loc. Acció d’actuar i parlar de manera exagerada (Crida­va com un descosit).
desditxat -ada
adj. Persona poc afor­tunada, sense sort.
desemboirar-se
v. Desemboriar-se. Aclarir-se, relaxar-se.
desemmallar
v. Traure el peix de la xarxa.

desemmallar
desencaixat -ada
adj. Persona que té el semblant de dolor (Té la cara des­encaixada).
desficaci
m. Disbarat, cosa feta sense raó.
desficaciat -ada
adj. Persona que pa­teix desficaci.
desfici
m. Persona intranquil·la, ne­guitosa.
desficiós -osa
adj. Persona que té des­fici.
desfilotxat -ada
adj. Cosa que està plena de fils i construïda malament.
desfogar-se
v. Alliberar-se de senti­ments o de passions.
desfreixurat
adj. Persona que no s’ha arreglat bé, que s’ha vestit de qualse­vol manera.
desgalitxar
v. Que alguna peça no està ben col·locada.
desgalitxat -ada
adj. Persona que ac­tua amb poca gràcia.
desgallinat -ada
adj. Persona que s’ha quedat sense veu.
desganat -ada
adj. Persona sense gana, inapetent.
desgarbat -ada.
adj. Persona poc ele­gant o de moviments poc gràcils.
desgargamellar-se
v. Cridar sense control.
desgaritat -ada
adj. Que no funcio­na o que s’ha fet malbé una cosa (Se m’ha desgaritat la panxa).
desgavellat -ada
adj. Persona o cosa desordenada que no ajusta bé.
desgraciat -ada
adj. Persona sense sort, que viu amb moltes desgràcies.
desgrunar
v. Llevar els grans de la baina als pèsols, faves, etc.
desguàs
m. cas. Desballestament, desmuntatge de les peces d’una em­barcació.
desinquiet
adj. Persona, normalment xiquet, nerviós, intranquil.
desllastrar
v. Llevar llastre a una em­barcació.
desllavassat -ada
adj. Menjar sense sabor, dessubstanciat.
desllepissar-se
v. ‘Desempallegar-se, desenllepissar-se, llevar-se de damunt algú o alguna cosa’.
desllumbrar
v. cast. 1. Deixar confu­sa una persona. 2. Enlluernar, moles­tar la vista per excés de llum.
desmadeixat -ada
adj. Persona que va mal vestida.
desmadre
m. cast. Activitat festiva o social desenfrenada.
desmaiat -ada
adj. 1. Persona famo­lenca. 2. Persona que perd el conei­xement.
desmanotat -ada
adj. Persona poc habilidosa i maldestra.
desmarranxar-se
v. Perdre el seny, actuar violentament.
desmelenat -ada
adj. Persona desin­hibida, que perd la compostura.
desmemoriat -ada
adj. Persona que perd la memòria o que en té poca.
desmenjat -ada
adj. Persona que ha perdut les ganes de menjar.
desmigre
m. Desesperació, cansament.
desmillorar
v. Canviar d’aspecte per la manca de salut.
desouar
v. Pondre ous els peixos.
despatxar
v. Atendre els clients en una botiga.
despatxar-se
v. Alliberar-se verbal­ment en una situació conflictiva. (Li ha dit de tot, s’ha despatxat a gust).
despavorit -ida
adj. Persona descon­centrada, estranya.
despellufar
v. Llevar la pell als fruits, les ametles, etc.

despellufar
despentolat -ada
adj. Despentinat, mal vestit.
despitralat -ada
adj. Persona vestida amb la botadura oberta de tal manera que va ensenyant el pit.
despixorrar-se
v. Riure’s d’una for­ma exagerada (S’ha despixorrat de rissa).
desportellar
v. Esportellar. Perdre o fer malbé la vora d’un objecte.
desportellat -ada
adj. Efecte d’es­portellament d’un objecte que ha re­but un colp.

desportellat
despotricar
v. Criticar, parlar en pú­blic malament d’altres (En la reunió va despotricar dels amics).
despuntada
f. Crítiques amagades, ironies (No para de tirar-li despun­tades).
despús-ahir no l’altre
adv. Tres dies abans de hui.
despús-demà no l’altre
adv. Dia posterior al demà passat.
desquall
m. Desil·lusió, decepció (Quin desquall, no l’han elegit).
desquallat -ada
adj. Persona dece­buda.
desquiciar
v. Desesperar, irritar algú.
desquitar-se
v. 1. Compensar una pèrdua. 2. Venjar-se.
dessaborit -ida
adj. Persona sense inquietuds ni al·licients.
dessubstanciat -ada
adj. Sense sabor, dessaborit.
dessucar
v. 1. Deixar la roba a remu­lla i després llevar-li el suc, la brutí­cia. 2. Traure els diners a algú.
destartalat -ada
adj. Persona dete­riorada mentalment.
destemplat -ada
adj. Persona que té calfreds, que no té una temperatura corporal adequada.
destornillar
v. cast. Parlar o obrar sen­se trellat
destragat -ada
adj. Persona molt fa­molenca.
destravio
m. cast. Imprevist que pro­voca un canvi de plans.
desviure
m. Sensació de vida negui­tosa, tenir moltes preocupacions.
deute
adv. Metafòricament, molt, en gran quantitat (Això pesa un deute).
devanit -ida
adj. Desvanit. Persona plena de goig.
diable
m. Persona múrria, entremali­ada (Està fet un diable).
dijú, en
loc. ‘Que no ha menjat res des del començament del dia’.
dimoni
m. Xiquet entremaliat.
dinarot
m. Dinar abundós i de qualitat.
dissipelar
v. Estendre una taca, una infecció.
dit d’enmig
m. El dit cor.
dit xiquico
m. Menovell.
ditet coent
m. ‘Vitet coent, general­ment més menut i sec’.

ditet coent
ditets
pl. Vegeu ungla de gat.
ditxa
f. cast. Sort, avantatge, satisfacció (Quina ditxa que té).
divertició
f. Divertiment, diversió (La nostra divertició era jugar a la pare­teta).
doblada
f. Peix de l’espècie Oblada melanura.
dòcil
adj. Educat, tranquil,
dofí
m. Vegeu búfano.
dogal
m. ‘Corda que donant una volta a la drissa ran de l’antena, volta tam­bé l’arbre de l’embarcació i amb l’al­tre cap agafa la trossa’.
donzell
m. Planta de l’espècie Arte­misia absynthium.
donzella
f. Peix de l’espècie Coris julis.
dormilon -a
adj. cast. Persona a qui agrada molt dormir.
dormiscon -a
adj. Persona que dedi­ca molt temps a dormir.
dot
m. Peix de l’espècie Polyprion americanus.

dot
dotor -a
adj. Persona curiosa, que s’in­teressa per les coses que no són de la seua incumbència. Xafarder.
dotorango -a
adj. Persona que doto­reja molt.
dotorejar
v. Fer el dotor. Buscar, es­brinar fets que no són de la seua in­cumbència.
dotoreria
f. Fet contat per un dotor.
dragant
m. ‘Peça col·locada damunt el codast i que serveix de base a tota la construcció de la popa d’un vaixell’.
dragonet
m. Rèptil menut de l’espè­cie Tarentola mauritanica.

dragonet
dret
m. Directe (Anem dret a cal met­ge).
dur
v. Portar.
durícia
f. ‘Porció dura de la pell, so­bretot en els peus i en les mans, gene­ralment produïda per contactes i frega­ments aspres’.
durmiente
m. cast. Dorment. ‘Carte­la de fusta damunt la qual s’asseu el bau que sosté la coberta’.

Làmines

Contacta’ns

Nom i cognoms
Email
Missatge
El missatge ha sigut enviat amb èxit
Hi ha hagut algun error amb l’enviament del formulari. Per favor, revise els camps obligatoris