dansa, estar enloc. Estar actiu, prolongar una activitat.
dàtil de pedram. Mol·lusc de l’espècie Lithodomus lithophafus.
dàtil de rabosam. Fruit del margalló (
Chamaerops humilis).
dàtils de rabosa datilerom. Vent fred de ponent, procedent d’Elx.
debadesadv. ‘De franc, gratuïtament’.
defensespl. Rodes de cautxú o d’altre material que es col·loquen al costat d’una embarcació per a defensar-la dels frecs o colps d’una altra o del moll.
deforero -aadj. 1. Del camp d’Elx, de fora vila. 2. Persona de dubtós gust en el vestir.
demacrat -adaadj. Que té mal color de cara, pàl·lid.
demanarv. Iniciar, establir una relació de nuviatge.
demasiatadv. cast. 1. Suficient, prou. adj. 2. Que fa coses extraordinàries, apareix en l’expressió Este xiquet és demasiat.
denteraf. cast. Sensació desagradable que es produeix en menjar alguns aliments o en fer algunes accions com passar les ungles per una pissarra. També tirícia.
déntolm. Peix de l’espècie
Dentex dentex.
déntol deriva, anar a laloc. 1. ‘Anar sense direcció segura, emportat pel vent o per un corrent’. Per extensió, fer fallida qualsevol assumpte o negoci.
derringat -adaadj. Persona molt fatigada, que perd les forces (Después del treball estic derringat).
desangelat -adaadj. Lloc abandonat, buit.
desansiat -adaadj. Persona que ha perdut les ànsies.
desapareixtrev. En el llenguatge dels mariners, ofegar-se, paraula que no pronuncien mai perquè per a ells és tabú.
desapegat -adaadj. Persona que evita les relacions familiars.
desarbolarv. cast. Baixar els arbres d’una embarcació.
desarbolar desbaratar-sev. 1. Deixar de funcionar (Se li ha desbaratat la ràdio). 2. Fer malvé, deixar en mal estat (Ha caigut i s’ha desbaratat el peu).
desbellúsm. Ésser que no creix.
desblanquitadj. Descolorit, que presenta mal color.
desbravar-sev. 1. Perdre gas una beguda. 2. Perdre forces una persona.
descagarritar-sev. Tenir diarrea.
descapçar-sev. Perdre la pell d’una ferida, berruga o granet.
descapullarv. Regirar la bossa del polp.
descarat -adaadj. Persona que té poca vergonya.
descartarv. ‘Anar tirant les cartes que es consideren inútils o poc convenients per al joc que es té intenció de fer’.
descartem. Els peixos no comercials que els mariners tiren a la mar després de pescar-los.
descervellat -adaadj. Persona que actua sense massa consciència.
desconcòrdiaf. Relacions humanes conflictives, sense concòrdia.
descosit, com unloc. Acció d’actuar i parlar de manera exagerada (Cridava com un descosit).
desditxat -adaadj. Persona poc afortunada, sense sort.
desemboirar-sev. Desemboriar-se. Aclarir-se, relaxar-se.
desemmallarv. Traure el peix de la xarxa.
desemmallar desencaixat -adaadj. Persona que té el semblant de dolor (Té la cara desencaixada).
desficacim. Disbarat, cosa feta sense raó.
desficaciat -adaadj. Persona que pateix desficaci.
desficim. Persona intranquil·la, neguitosa.
desficiós -osaadj. Persona que té desfici.
desfilotxat -adaadj. Cosa que està plena de fils i construïda malament.
desfogar-sev. Alliberar-se de sentiments o de passions.
desfreixuratadj. Persona que no s’ha arreglat bé, que s’ha vestit de qualsevol manera.
desgalitxarv. Que alguna peça no està ben col·locada.
desgalitxat -adaadj. Persona que actua amb poca gràcia.
desgallinat -adaadj. Persona que s’ha quedat sense veu.
desganat -adaadj. Persona sense gana, inapetent.
desgarbat -ada.adj. Persona poc elegant o de moviments poc gràcils.
desgargamellar-sev. Cridar sense control.
desgaritat -adaadj. Que no funciona o que s’ha fet malbé una cosa (Se m’ha desgaritat la panxa).
desgavellat -adaadj. Persona o cosa desordenada que no ajusta bé.
desgraciat -adaadj. Persona sense sort, que viu amb moltes desgràcies.
desgrunarv. Llevar els grans de la baina als pèsols, faves, etc.
desguàsm. cas. Desballestament, desmuntatge de les peces d’una embarcació.
desinquietadj. Persona, normalment xiquet, nerviós, intranquil.
desllastrarv. Llevar llastre a una embarcació.
desllavassat -adaadj. Menjar sense sabor, dessubstanciat.
desllepissar-sev. ‘Desempallegar-se, desenllepissar-se, llevar-se de damunt algú o alguna cosa’.
desllumbrarv. cast. 1. Deixar confusa una persona. 2. Enlluernar, molestar la vista per excés de llum.
desmadeixat -adaadj. Persona que va mal vestida.
desmadrem. cast. Activitat festiva o social desenfrenada.
desmaiat -adaadj. 1. Persona famolenca. 2. Persona que perd el coneixement.
desmanotat -adaadj. Persona poc habilidosa i maldestra.
desmarranxar-sev. Perdre el seny, actuar violentament.
desmelenat -adaadj. Persona desinhibida, que perd la compostura.
desmemoriat -adaadj. Persona que perd la memòria o que en té poca.
desmenjat -adaadj. Persona que ha perdut les ganes de menjar.
desmigrem. Desesperació, cansament.
desmillorarv. Canviar d’aspecte per la manca de salut.
desouarv. Pondre ous els peixos.
despatxarv. Atendre els clients en una botiga.
despatxar-sev. Alliberar-se verbalment en una situació conflictiva. (Li ha dit de tot, s’ha despatxat a gust).
despavorit -idaadj. Persona desconcentrada, estranya.
despellufarv. Llevar la pell als fruits, les ametles, etc.
despellufar despentolat -adaadj. Despentinat, mal vestit.
despitralat -adaadj. Persona vestida amb la botadura oberta de tal manera que va ensenyant el pit.
despixorrar-sev. Riure’s d’una forma exagerada (S’ha despixorrat de rissa).
desportellarv. Esportellar. Perdre o fer malbé la vora d’un objecte.
desportellat -adaadj. Efecte d’esportellament d’un objecte que ha rebut un colp.

desportellat despotricarv. Criticar, parlar en públic malament d’altres (En la reunió va despotricar dels amics).
despuntadaf. Crítiques amagades, ironies (No para de tirar-li despuntades).
despús-ahir no l’altreadv. Tres dies abans de hui.
despús-demà no l’altreadv. Dia posterior al demà passat.
desquallm. Desil·lusió, decepció (Quin desquall, no l’han elegit).
desquallat -adaadj. Persona decebuda.
desquiciarv. Desesperar, irritar algú.
desquitar-sev. 1. Compensar una pèrdua. 2. Venjar-se.
dessaborit -idaadj. Persona sense inquietuds ni al·licients.
dessubstanciat -adaadj. Sense sabor, dessaborit.
dessucarv. 1. Deixar la roba a remulla i després llevar-li el suc, la brutícia. 2. Traure els diners a algú.
destartalat -adaadj. Persona deteriorada mentalment.
destemplat -adaadj. Persona que té calfreds, que no té una temperatura corporal adequada.
destornillarv. cast. Parlar o obrar sense trellat
destragat -adaadj. Persona molt famolenca.
destraviom. cast. Imprevist que provoca un canvi de plans.
desviurem. Sensació de vida neguitosa, tenir moltes preocupacions.
deuteadv. Metafòricament, molt, en gran quantitat (Això pesa un deute).
devanit -idaadj. Desvanit. Persona plena de goig.
diablem. Persona múrria, entremaliada (Està fet un diable).
dijú, enloc. ‘Que no ha menjat res des del començament del dia’.
dimonim. Xiquet entremaliat.
dinarotm. Dinar abundós i de qualitat.
dissipelarv. Estendre una taca, una infecció.
dit d’enmigm. El dit cor.
ditet coentm. ‘Vitet coent, generalment més menut i sec’.
ditet coent ditetspl. Vegeu ungla de gat.
ditxaf. cast. Sort, avantatge, satisfacció (Quina ditxa que té).
diverticióf. Divertiment, diversió (La nostra divertició era jugar a la pareteta).
dobladaf. Peix de l’espècie Oblada melanura.
dòciladj. Educat, tranquil,
dogalm. ‘Corda que donant una volta a la drissa ran de l’antena, volta també l’arbre de l’embarcació i amb l’altre cap agafa la trossa’.
donzellm. Planta de l’espècie Artemisia absynthium.
donzellaf. Peix de l’espècie Coris julis.
dormilon -aadj. cast. Persona a qui agrada molt dormir.
dormiscon -aadj. Persona que dedica molt temps a dormir.
dotm. Peix de l’espècie
Polyprion americanus.
dot dotor -aadj. Persona curiosa, que s’interessa per les coses que no són de la seua incumbència. Xafarder.
dotorango -aadj. Persona que dotoreja molt.
dotorejarv. Fer el dotor. Buscar, esbrinar fets que no són de la seua incumbència.
dotoreriaf. Fet contat per un dotor.
dragantm. ‘Peça col·locada damunt el codast i que serveix de base a tota la construcció de la popa d’un vaixell’.
dragonetm. Rèptil menut de l’espècie
Tarentola mauritanica.
dragonet dretm. Directe (Anem dret a cal metge).
duríciaf. ‘Porció dura de la pell, sobretot en els peus i en les mans, generalment produïda per contactes i fregaments aspres’.
durmientem. cast. Dorment. ‘Cartela de fusta damunt la qual s’asseu el bau que sosté la coberta’.