Diccionari santapoler

loc. Estar actiu, pro­longar una activitat.

m. Mol·lusc de l’espè­cie Lithodomus lithophafus.

m. Fruit del margalló (Chamaerops humilis).

dàtils de rabosa

m. Vent fred de ponent, pro­cedent d’Elx.

adv. ‘De franc, gratuïtament’.

pl. Rodes de cautxú o d’al­tre material que es col·loquen al cos­tat d’una embarcació per a defensar-la dels frecs o colps d’una altra o del moll.

adj. 1. Del camp d’Elx, de fora vila. 2. Persona de dubtós gust en el vestir.

adj. Que té mal color de cara, pàl·lid.

v. Iniciar, establir una rela­ció de nuviatge.

adv. cast. 1. Suficient, prou. adj. 2. Que fa coses extraordinàries, apareix en l’expressió Este xiquet és demasiat.

f. cast. Sensació desagrada­ble que es produeix en menjar alguns aliments o en fer algunes accions com passar les ungles per una pissarra. També tirícia.

m. Peix de l’espècie Dentex dentex.

déntol

f. Dent grossa.

v. Aprendre.

loc. 1. ‘Anar sense direcció segura, emportat pel vent o per un corrent’. Per extensió, fer falli­da qualsevol assumpte o negoci.

adj. Persona molt fa­tigada, que perd les forces (Después del treball estic derringat).

adj. Lloc abandonat, buit.

adj. Persona que ha perdut les ànsies.

v. En el llenguatge dels mariners, ofegar-se, paraula que no pronuncien mai perquè per a ells és tabú.

adj. Persona que evi­ta les relacions familiars.

v. cast. Baixar els arbres d’una embarcació.

desarbolar

v. 1. Deixar de funci­onar (Se li ha desbaratat la ràdio). 2. Fer malvé, deixar en mal estat (Ha caigut i s’ha desbaratat el peu).

m. Ésser que no creix.

adj. Descolorit, que pre­senta mal color.

v. 1. Perdre gas una be­guda. 2. Perdre forces una persona.

v. Tenir diarrea.

v. Perdre la pell d’una ferida, berruga o granet.

v. Regirar la bossa del polp.

adj. Persona que té poca vergonya.

v. ‘Anar tirant les cartes que es consideren inútils o poc convenients per al joc que es té intenció de fer’.

m. Els peixos no comercials que els mariners tiren a la mar des­prés de pescar-los.

adj. Persona que ac­tua sense massa consciència.

f. Relacions humanes conflictives, sense concòrdia.

loc. Acció d’actuar i parlar de manera exagerada (Crida­va com un descosit).

adj. Persona poc afor­tunada, sense sort.

v. Desemboriar-se. Aclarir-se, relaxar-se.

v. Traure el peix de la xarxa.

desemmallar

adj. Persona que té el semblant de dolor (Té la cara des­encaixada).

m. Disbarat, cosa feta sense raó.

adj. Persona que pa­teix desficaci.

m. Persona intranquil·la, ne­guitosa.

adj. Persona que té des­fici.

adj. Cosa que està plena de fils i construïda malament.

v. Alliberar-se de senti­ments o de passions.

adj. Persona que no s’ha arreglat bé, que s’ha vestit de qualse­vol manera.

v. Que alguna peça no està ben col·locada.

adj. Persona que ac­tua amb poca gràcia.

adj. Persona que s’ha quedat sense veu.

adj. Persona sense gana, inapetent.

adj. Persona poc ele­gant o de moviments poc gràcils.

v. Cridar sense control.

adj. Que no funcio­na o que s’ha fet malbé una cosa (Se m’ha desgaritat la panxa).

adj. Persona o cosa desordenada que no ajusta bé.

adj. Persona sense sort, que viu amb moltes desgràcies.

v. Llevar els grans de la baina als pèsols, faves, etc.

m. cas. Desballestament, desmuntatge de les peces d’una em­barcació.

adj. Persona, normalment xiquet, nerviós, intranquil.

v. Llevar llastre a una em­barcació.

adj. Menjar sense sabor, dessubstanciat.

v. ‘Desempallegar-se, desenllepissar-se, llevar-se de damunt algú o alguna cosa’.

v. cast. 1. Deixar confu­sa una persona. 2. Enlluernar, moles­tar la vista per excés de llum.

adj. Persona que va mal vestida.

m. cast. Activitat festiva o social desenfrenada.

adj. 1. Persona famo­lenca. 2. Persona que perd el conei­xement.

adj. Persona poc habilidosa i maldestra.

v. Perdre el seny, actuar violentament.

adj. Persona desin­hibida, que perd la compostura.

adj. Persona que perd la memòria o que en té poca.

adj. Persona que ha perdut les ganes de menjar.

m. Desesperació, cansament.

v. Canviar d’aspecte per la manca de salut.

v. Pondre ous els peixos.

v. Atendre els clients en una botiga.

v. Alliberar-se verbal­ment en una situació conflictiva. (Li ha dit de tot, s’ha despatxat a gust).

adj. Persona descon­centrada, estranya.

v. Llevar la pell als fruits, les ametles, etc.

despellufar

adj. Despentinat, mal vestit.

adj. Persona vestida amb la botadura oberta de tal manera que va ensenyant el pit.

v. Riure’s d’una for­ma exagerada (S’ha despixorrat de rissa).

v. Esportellar. Perdre o fer malbé la vora d’un objecte.

adj. Efecte d’es­portellament d’un objecte que ha re­but un colp.

desportellat

v. Criticar, parlar en pú­blic malament d’altres (En la reunió va despotricar dels amics).

f. Crítiques amagades, ironies (No para de tirar-li despun­tades).

adv. Tres dies abans de hui.

adv. Dia posterior al demà passat.

m. Desil·lusió, decepció (Quin desquall, no l’han elegit).

adj. Persona dece­buda.

v. Desesperar, irritar algú.

v. 1. Compensar una pèrdua. 2. Venjar-se.

adj. Persona sense inquietuds ni al·licients.

adj. Sense sabor, dessaborit.

v. 1. Deixar la roba a remu­lla i després llevar-li el suc, la brutí­cia. 2. Traure els diners a algú.

adj. Persona dete­riorada mentalment.

adj. Persona que té calfreds, que no té una temperatura corporal adequada.

v. cast. Parlar o obrar sen­se trellat

adj. Persona molt fa­molenca.

m. cast. Imprevist que pro­voca un canvi de plans.

m. Sensació de vida negui­tosa, tenir moltes preocupacions.

adv. Metafòricament, molt, en gran quantitat (Això pesa un deute).

adj. Desvanit. Persona plena de goig.

m. Persona múrria, entremali­ada (Està fet un diable).

loc. ‘Que no ha menjat res des del començament del dia’.

m. Xiquet entremaliat.

m. Dinar abundós i de qualitat.

v. Estendre una taca, una infecció.

m. El dit cor.

m. Menovell.

m. ‘Vitet coent, general­ment més menut i sec’.

ditet coent

pl. Vegeu ungla de gat.

f. cast. Sort, avantatge, satisfacció (Quina ditxa que té).

f. Divertiment, diversió (La nostra divertició era jugar a la pare­teta).

f. Peix de l’espècie Oblada melanura.

adj. Educat, tranquil,

m. Vegeu búfano.

m. ‘Corda que donant una volta a la drissa ran de l’antena, volta tam­bé l’arbre de l’embarcació i amb l’al­tre cap agafa la trossa’.

m. Planta de l’espècie Arte­misia absynthium.

f. Peix de l’espècie Coris julis.

adj. cast. Persona a qui agrada molt dormir.

adj. Persona que dedi­ca molt temps a dormir.

m. Peix de l’espècie Polyprion americanus.

dot

adj. Persona curiosa, que s’in­teressa per les coses que no són de la seua incumbència. Xafarder.

adj. Persona que doto­reja molt.

v. Fer el dotor. Buscar, es­brinar fets que no són de la seua in­cumbència.

f. Fet contat per un dotor.

m. ‘Peça col·locada damunt el codast i que serveix de base a tota la construcció de la popa d’un vaixell’.

m. Rèptil menut de l’espè­cie Tarentola mauritanica.

dragonet

m. Directe (Anem dret a cal met­ge).

v. Portar.

f. ‘Porció dura de la pell, so­bretot en els peus i en les mans, gene­ralment produïda per contactes i frega­ments aspres’.

m. cast. Dorment. ‘Carte­la de fusta damunt la qual s’asseu el bau que sosté la coberta’.