Diccionari santapoler

m. Dormida de poca durada (M’ha donat temps de fer una caba­da). També becada.

pl. cast. Aptitud de coneixe­ment o de consciència (Hui està en els seus cabals).

f. 1. Imprudència, dir co­ses fora de lloc. 2. Empastrada, cosa malfeta (Quina cabassada has fet!).

loc. En abundància (Te­nia polls a cabassos).

m. Bossa de tela oberta per un costat on s’introdueix el coixí.

cabeceró

m. Cabell llarg i solt.

m. Peix de l’espècie Lepidotri­gla cavillone.

m. Entre pescadors, màquina per a alçar les malletes.

adj. 1. Persona que té el cap gran. 2. Persona cabuda, obstinada.

m. Peix de l’espècie Gobius ni­ger. També bavosa i raboseta.

adj. Persona cabuda, obsti­nada.

m. 1. Gland. 2. ‘Larva de mos­card, que té forma llarguera amb un cap relativament voluminós i es cria per dins les aigües embassades’.

f. Tipus de camamil·la.

f. Crustaci de l’espècie Maja squinado. També cabreta.

m. 1. Irritació. 2. Rompent que formen les ones quan hi ha mar de leva.

v. 1. Irritar, enfadar. 2. For­mar a la mar onades que es trenquen i blanquegen a causa de la bromera.

f. Crustaci de l’espècie Paro­mola cuvieri. També cabreta de fora. Vegeu cabra.

m. Carreta de cavalls.

adj. Persona vil, desagra­dable.

m. Acte malintencionat i que té greus conseqüències.

f. 1. Capçot, tarugo. 2. adv. Gran quantitat (Ha llavat una cabua­na de roba).

v. Clavar el cap dins de l’ai­gua. També acabussar.

adj. Persona obstinada.

f. 1. Excrement. 2. Expressió en el llenguatge infantil per a evitar que l’infant es pose res en la boca.

m. Part del bou, entre la ban­da i els baixos.

m. Grill, insecte de l’espècie Gryllotalpa gryllotalpa.

f. 1. Clot on es rebalsa l’aigua de pluja. 2. Clotada submarina.

pl. Caduf. Recipient de fang o de plàstic amb una boca ampla que van amarrats a una corda i que ser­veixen per a agafar polps. També ca­lufos.

cadufos

v. 1. Decaure físicament, debilitar-se per vellesa. 2. Fer coses de gent major.

m. Careu. Tipus de llaüt que té la quilla quadrada.

loc. Anunciar el final d’un acte, d’una situació.

adj. Persona d’actituds violentes.

m. Persona que moles­ta, que dona molt quefer.

m. Persona sense treball, de poc enteniment.

f. 1. Diarrea (Hui està de cagaleres). 2. Por, temor.

m.1. Excrement. 2. Por (Tin­dre un cagalló al cos).

m. Equinoderm del gènere Holoturia. També espardenya i cuc.

cagalló de moro

m. 1. Infant, caganyiu. 2. Persona covard. 3. Persona que no sap fer res, que té poques habilitats.

m. L’infant més menut d’una família.

f. Cadernera. Ocell de l’espècie Carduelis carduelis.

cagarnera

adj. Persona poregosa.

adj. Persona covard, que té por.

v. Vegeu escagarritar.

pl. Descomposició del ven­tre.

adj. 1. Cagarrita, excrement bla. 2. Persona de comportaments co­vards.

loc. Patir la sífilis.

adj. 1. Infant (És menudet i va a l’escola dels cagons). 2. Covard (Con­testa-li i no sigues cagon).

f. Aparell electrònic que porten les embarcacions modernes en el pont i que serveix per a registrar si la barca està o no pescant.

m. ‘Qui té per ofici calafatar barques’. Hi havia calafat de primera i de segona.

calafat (eines)

v. Calafatar. ‘Ficar estopa i pega dins les juntures de les barques perquè no hi entre l’aigua’.

m. Mol·lusc cefalòpode de l’espècie Loligo vulgaris.

loc. Anar a pescar aquest cefalòpode a la zona del Sàha­ra espanyol durant els decennis 50, 60 i 70 del segle passat (Se n’ha anat als Calamars).

f. ‘Fet advers, desgràcia que ateny a cert nombre de persones’.

m. Persona amb defectes físics.

m. Ocell de l’espècie Me­lanocorypha calandra.

calàndria

m. Ocell. Vegeu calàndria. Trobem l’expressió Aquí me canta el calandriot amb el sentit de ‘cantar molt i amb entonació agradable’.

v. 1. Banyar (Està tot calat). 2. Advertir, que no li perdona res (Te tinc calat). 3. Llançar la xarxa a l’aigua.

m. Colp amb la mà al cap.

loc. De poca categoria (Allà viu gent de calbot). També en l’expressió Gent de tro i calbot.

f. Acció de colpejar el cap amb la mà.

loc. De forma indegu­da (Va entrar de calbotada).

m. Persona estrafolària.

adj. cast. Normalment home sense personalitat i dominat per la dona.

m. Basses de les salines on es deixa escalfar l’aigua per a extraure’n la sal.

adj. Infant de comporta­ment estrany per algun dolor desco­negut.

adj. Excitat sexualment.

m. Sensació de fred i calor, o moviment reflex involuntari carac­teritzat per una tremolor transitòria.

f. Calina, boira d’estiu.

m. ‘Joc de nois que es fa posant un canonet o una pedra dreta en ter­ra, damunt el qual es col·loquen mo­nedes petites; els jugadors tiren amb una altra moneda al calitx, i s’apodera de les monedes aquell que les fa cau­re amb el cop de la moneda llançada’.

calitx

m. Carreró.També carreonet.

f. ‘Tranquil·litat de la mar o de l’atmosfera; falta de vent o d’agita­ció’. Hi ha calma blanca i també cal­ma xitxa, calma atmosfèrica en la mar, manca absoluta de vent en la mar.

m. Entre pescadors, bastons late­rals que formen part de l’art del bou. On va el triangle per a amarrar les malletes.

f. Calor extrema.

loc. En temps de Qua­resma, fer el recorregut dels diferents passos per a pujar al Calvari.

calvari

loc. Posar-li un obstacle a algú perquè ensopegue i caiga. Fer-li la guitza.

f. Passa llarga (En dos ca­mellades arribes).

f. Habitació situada en la part superior d’una casa.

v. Caminar de forma ràpida.

v. Convèncer algú amb afa­lacs.

loc. Facilitar les coses, re­collir alguna cosa, normalment diners, prevenint el futur (Ha fet camenya).

pl. Els tentacles del polp.

f. Pal de les embarcacions si­tuat a popa en forma de Y que serveix per a aguantar l’antena. També forca.

loc. Al bé, a collibè (Puja cametes al coll).

m. Fer un recorregut llarg i dificultós.

f. 1. Camisa de dormir. 2. Camisa que duien els pescadors.

f. 1. Corretjola. Planta de l’espècie Convolvulus arvensis. 2. L’ úvula, el gargamelló.

campaneta

m. Barranquet menut.

m. cast. 1. Persona poc afavo­rida (Aquella xica és lletja, és un cànca­mo). 2. Persona de costums antics i que pateix de dolors (Estàs fet un càncamo).

f. cast. Porta i espai que hi ha en una casa entre la porta principal i el rebedor.

m. cast. Zona sotaiguada plena de coralls.

f. cast. Restes de pa que quedaven en els sacs i que els ma­riners afegien a algun menjar.

m. cast. Brisa freda.

m. Canaló. Conducte per on baixa l’aigua dels terrats.

m. cast. Cangueli, ‘por ex­cessiva o recel injustificat’.

f. Fatiga, cansament.

f. Pedra gran.

m. 1. Botijó. ‘Recipient de terrissa, de metall o de vidre, més ample de dalt que de baix, amb una ansa en la part superior central i dos brocs de diferent gruix, que serveix per tenir aigua o vi i per beure a galet’. 2. Nom dels cadufs quan són de fang.

cànter

m. Nom de l’antiga torre del castell de Santa Pola, segurament per la semblança amb el cànter.

pl. Pits grans.

pl. Llavoretes voladores de la planta del gènere Muscari. Tam­bé molinets.

loc. Joc infantil on es pen­java un cànter ple d’aigua i l’infant amb els ulls tapats i un garrot havia d’encertar a pegar-li i trencar-lo.

loc. cast. De manera torren­cial, a rèjols (Plovia a cànters).

m. cast. Penya-segat submarí.

m. cast. Penya-segat.

m. Persona nècia (Està fet un cantimplora).

m. cast. Zona sotaiguada de ma­jor profunditat, a més de 150 braces, on van a pescar les barques.

loc. cast. De mal anar, amb patiment (Me porta de canto).

f. Cantó d’una illa de cases.

m. Tomaní. Planta de l’es­pècie Thymus longiflorus.

cantueso

f. 1. En una àncora és la ‘barra de ferro que travessa el cep i que a la part inferior s’eixampla i forma la creu’. 2. canya del timó, ‘barra que surt horitzontalment del cap del timó d’una embarcació i serveix per a fer-lo girar’. 3. La part prima del rem.

f. Barranc menut i ample.

f. Mol·lusc de l’espècie Boli­nus brandaris. També caragol punxós.

m. cast. Tub per on ix l’aigua a l’exterior de les cases.

m. Pèl dur i fort.

m. Mol·lusc de l’espècie Te­redo navalis.

m. En llenguatge dels mariners, tros de corda que s’utilitza per als tre­balls de la mar. També el castellanis­me cabo.

f. Paparra, àcar de l’espècie Rhipicephalus sanguineus.

f. 1. Preocupació, idea insis­tent. adj. 2. Cabut.

loc. Estirar d’un aparell quan l’altre extrem està fix.

v. Resistir o evitar amb molt d’esforç les dificultats d’un temporal enmig de la mar.

m. Bacallar sec i que es pot torrar.

m. Caperó. ‘Cobertora de roda d’una embarcació’.

m. Recipient de paper de forma cònica utilitzat de barret.

m. 1. Ocell del gènere Lanius. Capsot comú de l’espècie Lanius meridionali, capsot real de l’espècie Lanius senator. 2. Cria de gripau

capsots

adj. 1. Persona obstinada, cabuda.

f. Planta de l’espècie He­lichrysum stoechas.

loc. Dit d’una peça de tela, més o menys rectangular, els angles de la qual no tenen ja 90 graus (Els llençols fan captor).

f. Període en què s’esdeve­nen fets desgraciats (Quina capuana que hem passat!).

m. Poncella, flor abans d’obrir-se.

m. Nom de diversos peixos del gènere Raja. També rajada.

f. 1. ‘La perxa inferior i més gruixa­da de les dues que formen l’antena de la vela llatina’. conj. 2. ‘que serveix per introduir una proposició en què es dona la causa d’allò que es diu en la proposi­ció anterior o en la següent’, apareix en l’expressió Car sis ous, mitja dotzena.

m. Persona ximple, despis­tada (Està fet un carabassa).

f. Persona que acompanya els nuvis per a controlar-los.

m. cast. Gamba del gène­re Pandalus i Plesionika. També pato i gambosí. 2. Carrabiner, guardià de la costa.

m. 1. Nom de diverses espè­cies de mol·lusc. Caragol de barrina (Cerithium vulgatum), caragol pun­xós (Bolinus brandaris), caragol de la perla (Murex trunculus), caragol de dentar (Ciprea luria), etc. 2. Ca­ragol barbatxo (vegeu moret). Cara­gol de vinya, caragol de l’espècie Spf helicoideus.

f. Mol·luscos de diverses espècies (Charonia lampas). També botzineta. En general es refereix a qualsevol caragol marí de grans di­mensions.

f. Planta de l’espècie As­phodelus fistulosus. També vareta de sant Josep.

f. Carícia, adulació. Apa­reix en la cançó A la mar tiren canyes i al riu graneres, no te fies de les do­nes carantonyeres.

f. ‘Dona o noia que fa carantoines, que procura agradar als homes’.

m. Cosa de molt valor (Eixe regal li costa un caraportal).

f. ‘Ganyota, gest que defor­ma la cara, el qual té com a finalitat fer gràcia o por’.

f. Màsquera.

adj. Persona molt vella, inú­til.

m. Possiblement es refereix al gargamellot.

m. cast. Card. ‘Nom de diverses espècies de plantes del gènere Car­duus i d’altres gèneres de la família de les compostes, que es caracteritzen per tenir espinosos els burcanys, les fulles i les bràctees de l’involucre’. Cardo borriquero, card de l’espècie Onopor­don acanthium.

m. Card de l’espècie Cardus pyc­nocephalus que s’usa per a enviscar.

m. Cara desfigurada, de malalt o de mal geni.

f. Pastanaga, safanòria.

f. Graella per a rostir.

f. Pasta feta de peix que ser­veix d’esquer per a pescar.

f. Caixa amb tela metàl·lica per a assecar-hi peix.

carnera

f. Barret que porten els na­dons.

caroteta

f. Peix de l’espècie Cyprinus carpio.

m. cast. 1. Fuster. 2. Entre els calafats, els qui es dediquen a fer les parts internes d’una embarcació.

m. Còccix, os d’alguns verte­brats que no tenen cua.

adj. Persona de costums antigues.

adj. Vegeu matraca.

adj. Persona desmillorada i vella.

m. 1. Vent gelat. 2. Cosa vella.

m. Infant viu, espa­vilat, graciós.

f. 1. Infant molt viu, actiu. 2. Personatge de conte per a fer por als xiquets.

f. Arbre de l’espècie Quer­cus rotundifolia.

f. cast. Aspror i dolor en la gola.

m. Quiosc.

m. Rodet que algunes em­barcacions tenen a popa per a pujar el bou o que està al costat de la màquina per a enrotllat el cable.

m. Carro menut. Mot que apareix en l’expressió Aguantar car­retes i carretons, i també en la cançó Que caiga un xaparró de mon tio el Carretó, o de mont tio Guitarró.

m. Planta de l’espècie Phrag­mites australis.

m. Vehicle vell i inservible.

f. Corriola. ‘Cilindre de poca altura, que pot girar al voltant d’un eix i té una canal buidada tot al llarg de la seua superfície lateral per on es fa passar una corda, a un extrem de la qual obra la potència i a l’altre la resistència’.

m. Embolcall de paper ple de llepolies que l’Ajuntament santapoler repartia, ja des de mitjan segle xix, als escolars el dia 21 de desembre, dia de sant Tomàs, per a les vacances de Na­dal. Tenim la cançó: ‘¡El día del car­tucho estamos muy contentos, con un cartucho grande lleno de caramelos!’.

cartutxo

f. cast. Per als mariners, el ruixim congelat de la nit. Per exten­sió, gelor intensa.

m. Colp de mà al bescoll.

f. 1. ‘La part inferior de la palma; el punt per on l’arranquen o tallen de la palmera’. 2. Calbot, colp suau en el cap, en la cançó ‘canta, can­ta, sarronet o te pegaré un cascabotet’.

cascabot

adj. Persona que casca, que incòrdia, que molesta.

m. Planta de l’espècie Papa­ver somnifera, amb la infusió de la qual les mares mullaven el xumet i el donaven als fills per a adormir-los.

v. 1. Pegar (Si no fas això, te cascaré). 2. Irritar, molestar, cabrejar.

f. Soroll del pit quan hi ha alguna infecció.

f. Tros compacte de sutja.

f. Vegeu coscolla.

f. Galliner.

f. 1. Coberta dura d’alguns fruits i de l’ou. 2. Closca de la tortuga.

m. ‘Cadascuna de les dues pe­ces de xarxa que en els arts d’arrosse­gament de fons delimiten l’entrada de l’art’.

m. cast. Recipient cilíndric i me­tàl·lic de la cuina que té un mànec llarg.

f. 1. Colp molt fort. 2. Em­briaguesa. 3. Cosa de poca qualitat (Eixa pel·lícula és una castanya).

pl. 1. Postisses. 2. Testi­cles.

loc. De mot valor (S’ha comprat un cotxe de castanyetes).

adj. Persona sense de­cisió, indiferent.

m. Núvol de tempesta, cumu­lonimbus.

m. cast. ‘Construcció que s’ele­va damunt la coberta alta d’un vaixell, a la part de proa, i a vegades també a la de popa’.

m. Normalment, element gran, artificial, aparatós. També catafalco.

f. 1. Recipient de vidre per a posar-hi vi o oli. També catalaneta. 2. Estri dels paletes.

catalana

adv. Caterva. Multitud, gran quantitat (En la platja havia una ca­talfa de gent).

m. ‘El lloc situat davall coberta d’una barca, que serveix de dormitori als mariners’.

m. Peix de l’espècie Physe­ter catodon.

m. 1. Objecte espatllat, sen­se valor (Este cotxe és un catxarro). 2. Estri de la cuina.

f. Celebració amb abun­dància de menjar.

f. ‘Bastó que té un cap molt més gruixat que la resta’.

m. cast. Artefacte fet de pa­per amb una estructura de canyes nor­malment de forma hexagonal i amb una cua i una corda per a fer-lo volar.

pl. cast. Conjunt de coses inservibles.

m. Recipient de forma cò­nica per a guardar-hi roba bruta.

f. Casa que no té les condi­cions d’habitabilitat mínimes.

m. cast. Cosa mal feta, ina­cabada.

m. Forat en la terra, amagatall.

m. Au marina de l’espècie Alca torda.

f. Nom de peix del gènere Scomber. També liri, viso, vísol i varat.

cavalla

m. Nom de peix de diversos gèneres d’Hippocampus.

loc. A collibè. Seure al coll d’algú amb les cames sobre el coll.

pl. Fira d’atraccions.

m. Dona amb actituds i ma­neres d’hòmens.

f. 1. Colp, punyada (Pega-li una ceba). adj. 2. Persona sense seny (Aquell tio és un ceba).

adj. Persona que té difi­cultats visuals.

adj. Cegallós, ximple.

f. ‘Claror dels estels en una nit sense lluna’.

m. cast. Persona sense seny (Està com un cencerro).

adj. Persona plena de ferides.

m. ‘Estar embullada una cosa, no poder-se resoldre les dificul­tats’, en l’expressió No tenir peus ni centener.

m. ‘Peça robusta de fusta o de ferro que forma el travesser de l’àncora i té una anella on es lliga la corda o cadena de sosteniment’.

adj. cast. Persona maldes­tra i ignorant.

f. ‘Au aquàtica de la família de les anàtides’.

cerceta al clot de Galvany

m. Taca en la roba normalment de forma rodona.

m. cast. Disgust, angoixa (Han discutit i ha pres un gran cerote).

loc. ‘Es diu del vogar o re­mar dret, mirant cap a proa de la bar­ca i movent els rems cap avant’.

v. ‘Remar cap arrera, tirant el puny del rem cap a popa’.

loc. Canviar de direcció una embarcació quan vas remant.

f. 1. Mol·lusc de l’espècie Ne-phrops norvegicus. També cigaleta i gramàntol. 2. Vegeu cigarra.

f. Vegeu cigala.

f. 1. Mol·lusc de l’espècie Scyllarides latus. També llangosta de terra i espardenya. cast. 2. Cigala, in­secte del gènere Cicadidae.

m. Apel·latiu afectiu per a un nadó.

v. ‘Passar el car d’una part a l’al­tra per la immediació de l’arbre i per la cara de proa, en virar de bord, perquè la vela romangui de la bona volta’.

f. 1. Pedra menuda per al joc de les cinquetes. 2. Ràpid, veloç (Corre com una cinqueta).

loc. Joc infantil amb pe­dretes que es llancen al vol una a una mentre vas agarrant les altres.

cinquetes

f. 1. Peix de l’espècie Cepola macrophthalma. També veta. 2. ‘Ca­dascuna de les andanes de taules de forro més gruixudes que les altres, que es col·loquen des de la línia de navegació cap amunt perquè el costat del vaixell resisteixi millor la pressió del mar i la força dels obencs’.

f. Andanes més primes per a construir les embarcacions.

m. Ferramenta del paleta.

v. Robar, furtar.

f. 1. Canasta. 2. Trobar-se ma­lament (Tinc el cap com una cistella del dolor que tinc).

cistella

m. Planta de l’espècie Diplotaxis erucoides que serveix de menjar per als canaris.

citró

m. cast. Despectivament, una passejada (Ves i pega-te un clareo).

f. 1. Claror que es produeix quan el sol passa entre els núvols. 2. Zona del cap on manca el pèl.

f. Aclarir o resoldre un as­sumpte.

m. Aliment, normalment lí­quid, que està aigualit.

m. Peca de fusta que enllaça to­tes les llates d’una embarcació.

m. 1. Nom general de les me­duses. 2. Flor de la clavellina


clavell

adj. Persona adolorida, plena de fiblades.

f. Clot en la mar.

loc. ‘Joc infantil que con­sisteix a fer un clot petit en terra i tirar monedes o altres peces de joc procu­rant que vagin a parar dins el clot’.

f. 1. Cua dels peixos. 2. Mirar per la coa de l’ull.

f. 1. Coberta d’una embarca­ció. 2. Cobertor.

f. Massa de farina pastada i cuita a la qual s’afigen diversos in­gredients. Hi ha coca bova ‘coca de llanda’, coca en sardina, coca de mo­lletes, coca de verdures, coca en fri­tada, etc.

m. 1. En llenguatge infantil, colp en el cap. 2. Monstre, persona que fa por.

m. Part fonamental de l’em­barcació situada a la popa, codast. ‘Gran peça de construcció escairada que arranca de l’extrem de popa de la carena i puja vertical o quasi vertical, formant la part extrema del buc per la part de popa i servint per a sostenir el timó’.

adj. 1. Adolorit (S’ha quedat més coent que una nyoreta). 2. Sense estètica ni gràcia.

f. Cuereta. Ocell de l’espècie Motacilla alba.

f. ‘Cistella del palangre’.

m. Mena de senalla planera d’es­part que serveix normalment per a contenir-hi peixos.

m. ‘Bagues de corda que per­meten penjar el bou per la corona i extraure’n el peix’.

m. Gelat amb forma cilíndrica meitat xocolate i meitat vainilla.


coiote

f. Bossa de tela.

f. Planta de l’espècie Brassica oleracea var. capitata

m. Aixopluc on cap una perso­na. També acol·loc.

f. ‘Peça de fusta, de me­tall o d’altra matèria sòlida, i que té forma de trapezi perquè, encaixada dins un buit de la mateixa forma, es­tigui subjecta molt fort i no es pugui treure sense gran violència’.

v. 1. Introduir-se en un lloc sense permís. 2. Passar en una filera davant d’una altra persona de forma indeguda.

v. Omplir, atapeir.

f. Part del timó en forma de boca per on ix l’eix de l’hè­lice.

loc. ‘Onada rompent’.

loc. Enrotllar l’estopa perquè càpia en les juntes de les taules.

m. 1. Testicle. 2. Cosa de gran valor (Això val un colló de mico).

f. Acció feta de manera irra­cional.

m. ‘Onada grossa que romp amb violència’.

loc. De sobte.

v. En llenguatge dels ma­riners, veure a distància.

f. Dona que assisteix les embarassades durant el part.

f. Padrina.

loc. cast. Jugar a la corda.

m. La processó del dia de Sant Vicent (Ja fa anys que no ix el combregat).

f. Peix semblant a l’empera­dor, però amb l’espasa més curta.

loc. Prendre de mal d’ull algú.

m. Embotits o altres ali­ments que es posen dins del pa.

m. Padrí.

m. Brúixola, agulla nàutica. Instrument per a marcar el rumb en la navegació.

v. Fer comptes, normalment setmanals, per a calcular la part del sou dels mariners.

v. cast. Fer que un treball siga més rendible i més productiu (Hui la faena t’ha condit).

m. Cadas­cun dels queixals situats als extrems laterals de la boca i que solen eixir ja en edat adulta. També queixal de l’enteniment.

v. ‘Avenir-se (dues o més persones) perquè tenen el mateix geni, les mateixes característiques i disposició moral’.

m. Peix de l’espècie Conger conger.

congre

f. Dona molt prolífica, que té molts fills (Ha tingut set fills, és una conilla).

m. Planta de l’espècie La­gurus ovatus.

loc. 1. Menjar amb ex­cés i sense miraments (S’ha fet un cono, s’ha posat les botes). 2. Excedir-se en el treball o en una altra activitat.

m. Dubte, intranquil·litat (M’he quedat en el conqué del que haurà passat).

adj. Persona molt fle­xible en el comportament dels altres.

f. Voltants, zona pròxima.

m. cast. Peça de fusta que reforça la part interior del dorment.

m. Mariner que s’en­carrega de dirigir les maniobres de la barca i de coordinar la faena dels mariners.

f. ‘Peça de fusta que va adherida a la roda (de proa o de popa), per dins el buc de la nau o barca, i li serveix de reforç’.

m. Entre mariners, tempesta ràpida i inesperada.

adj. cast. Persona que actua en relació a la seua conve­niència.

v. ‘Convenir-se, pactar-se algunes persones per a un fi, general­ment dolent o clandestí’ (Estaven tots conxabats).

m. Codony gran.

loc. Actuar de manera impertinent.

f. Codonyeta, fruita del co­donyer.

m. Part del bou o de l’art d’arros­segament amb una xarxa més grossa on queda concentrada la captura dels peixos. També corona.

v. ‘Capturar el peix amb el sa­labre’. Apareix en l’expressió Poalet de copejar-se.

m. ‘Espècie de lletuga de fulles molt atapides i un poc rissades (Elx)’.

f. Mol·lusc de l’ordre Telli­noidea.

coquina

m. cast. Corall. ‘Excrecència ca­lissa de l’espècie Corallium rubrum’. També grapissal.

m. Au de l’espècie Corvus corax.

f. Peix de l’espècie Corvina ni­gra, Sciaena umbra. També corvall i corvina de roca.

m. Peix de l’espècie Scaena cirrhosa.

f. Peix de l’espècie Argyro­somus regius. Corbina blanca (Um­brina ronchus). També corball.

m. cast. Corb marí. ‘Au pal­mípeda del gènere Phalacrocorax’. També cormoran.

adj. Persona que pateix moltes malalties.

adj. 1. Persona insistent i mo­lesta. m. 2. Corc, insecte de l’espècie Anobium punctatum.

loc. Nom de diversos jocs infantils, normalment de xiquetes, de saltar la corda mentre altres la menen.

f. Malaltia nerviosa.

f. Escorfa.

m. Corfa. Fulla o capa de la ceba.

loc. Coromull. Ple, com­plet, que fa muntanya (M’has posat el plat en cormull).

m. ‘Anella de corda que hi ha a cada extrem final del sac d’una peça de l’art de bou, vaca o artet, i que ser­veix per a lligar-hi un cap i poder his­sar l’art dalt del pal per secar-lo’.

f. ‘Peça de fusta o de fer­ro, de forma semblant al cap d’una crossa, que es posa a diferents llocs de la coberta i amurada d’un vaixell per amarrar-hi els caps de maniobra’.

f. 1. Part del bou feta amb una xarxa més grossa i forta, que replega el peix en la part final. Per a alguns, també el cop. 2. Mena de salabre per a rentar-hi el peix.

f. ‘Centre de la part superior del cap’ (Estic hasta la coroneta de tu).

m. Còccix, os que forma l’ex­tremitat inferior de l’espinada. També carpó.

m. Corral gran.

m. Ocell de l’espècie Cha­radrius alexandrinus.

f. Itinerari que recorre una embarcació des que cala la xarxa fins que la salpa.

f. Planta de l’espècie Con­volvulus arvenses.

adj. Flexible i elàstic, re­ferit sobretot al pa (El pa de hui està corretjós).

f. Planta de l’espècie Con­volvulus althaeoides.

loc. cast. Joc infantil on els infants agafats de la mà caminen fent un rogle mentre van cantant.

f. Presses, sobretot referit a fer de ventre i, per extensió, sempre que hi ha ganes de defecar (Me’n vaig que tinc corruixes).

f. Corriola.

m. cast. Vegeu xambi.

f. Peix de l’espècie Sciaena um­bra. També corba i corvina de roca.

m. Vegeu corball.

f. Peix de l’espècie Sciaena umbra. També corvall i corba.

f. cast. Xarxa per a pescar corvines.

f. Planta de l’espècie Quer­cus ilex.

f. Vegeu coscolla.

m. cast. Colp en el cap.

m. Entre els mariners, conegut que té, més o menys, la mateixa edat.

m. Cosí en segon nivell.

m. Cossi. ‘Gran recipient de terrissa, de fusta o de metall, de for­ma troncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per a col·locar-hi la roba i fer la bugada’.

còssil

loc. Portar un infant als muscles. També cametes al coll.

v. 1. ‘Navegar prop de la cos­ta, seguint la costa’. 2. ‘Sufragar, pa­gar una cosa per altri (generalment per a la comunitat)’.

m. cast. Compra, normalment setmanal, de l’avituallament per al vaixell.

f. Crosta. ‘Arròs cuinat damunt el qual es posa una capa d’ous batuts i es fica al forn per tal d’endurir-la’

costra

v. Fer-se crosta, tallar-se la pell pel fred o la calor.

m. Situació de descontrol i complicada (Han vingut a moure el cotarro).

m. Cotó-en-pèl. Cotó abans de passar per la filatura.

f. Garatge.

f. cast. Acció materialment o moralment indecent (No digues més cotxinades).

m. cast. Persona que fa brutícia o que sempre es refereix a as­sumptes de sexe.

adj. cast. 1. Persona que descuida la higiene. 2. Insult.

v. Procés d’incubació d’una ma­laltia (Està covant un refredat).

f. De manera despectiva, un habitacle indecent.

m. 1. Recipient redó fet d’espart o de vímet que servia per a portar-hi el peix. 2. Gran, en l’expressió La té com un cove.

cove

m. Mol·lusc de diverses espècies (Portumus corrugatus). Cranca peluda (Cancer pagurus). Cranc de roca (Carcinus aestuaris). Cranc blanc (Carcinus maenas, Liocarcinus depurator). Cranc roig (Chaceon maritae, Geryon longipes). Cranc de fora (Chaceon maritae, Geryon longipes). Cranca encarnada (Chaceon maritae). Cranc de fondo (Chaceon maritae). Cranc de terra (Liocarcinus depurator).

loc. Persona petulant, presumida.

m. Cremallot. ‘Part carbo­nitzada del ble d’un llum d’oli, d’una candela, d’un cigar, etc.’.

f. Líquid incolor, que s’extreu de la brea de faig i que servia per a impregnar les barques per al seu manteniment.

loc. En fusteria de ribera, que va en augment.

m. ‘Roba de lli o de cotó, grui­xuda, amb dibuixos que imiten l’efec­te del veritable crespó, i que s’usa per a roba de taula i per a vestits de dona’.

f. ‘Roba de cotó, gruixuda i de baixa qualitat, que sol esser estam­pada i destinar-se a cortines, tapis­seria de mobles’.

f. Cap, en l’expressió Casi se trenca la crisma.

m. Persona graciosa (Està fet un cromo).

cromos

f. ‘Part mitgera d’una nau de popa a proa, l’espai comprès entre babord i estribord’.

f. ‘Quadrilong format de qua­tre trossos de fusta quadrats, que té l’aspecte d’una cofa i serveix de sos­teniment al masteler’.

m. No tenir mesura ni escrú­pols (No té mai cuallaré).

v. Calcular la capacitat d’un recipient (Volen cubicar este pou).

m. 1. Equinoderm del gènere Ho­loturia. També espardenya i cagalló de moro. 2. Formigó, en general qual­sevol animal molt menut, llombrígol.

v. Omplir-se de cucs un ali­ment.

f. Marieta, mariquita.

m. Moc en llenguatge infantil.

m. Cartutx de neula per a posar-hi gelat.

m. Ocell de l’espècie Phoe­nicus phoenicus.

f. Caiguda de cul.

m. ‘Cosa mal cosida, que fa bonys i rues’.

f. cast. En general, qualsevol serp.

Culebra

m. Cogullada. Ocell de l’espè­cie Galerida cristata.

m. Cogulló. ‘Cornaló que forma cavitat, com el d’un matalàs, d’una coixinera, d’una manta, etc.’.

m. Insecte de l’es­pècie Lampyris noticula.

cuquet de la llum

pl. Vegeu ungla de gat.

loc. Nu, despullat.

m. Tipus d’ormeig de pesca amb plomes d’ocell.

m. cast. Persona sense pres­tigi.

pl. Pessigolles.

loc. Joc d’amagar-se.

adj. cast. Persona que conta fets de la vida privada d’altres. Manifasser.

m. cast. Lloc menut i fosc i amb poques condicions d’habitabilitat.