Diccionari santapoler

m. Bes en lleguatge infantil (Dona-li un ba)

m. Caiguda forta i violenta

f. Caiguda involuntària (Quina bacada t’has pegat)

m. Bacallà. Nom de peix de diferents especies (Gadus poutassou, Gadus pollanchius, Micromesistius poutassou)

adj. 1. Persona ximple, curta d’enteniment. f. 2. Vulva (Ves i toca-te la bacora).

adj. Persona nècia, ximple.

f. 1. Peix de l’espècie Euthynnus alletteratus. També melva. 2. Tipus de petard.



bacoreta

 

adj. Persona acovardida.

v. Clevillar, obrir al llarg, fer una fissura.

loc. Eixir a pescar al voltant de la badia de Santa Pola, pesquera que dura un dia (Pesquen a la badia).

f. 1. Colp de calor. 2. Baferada, baf intens de mala olor.

f. ‘Espècie d’anella de fil, de corda o d’altra matèria flexible, que resulta de fermar doblegant un cap o tots dos sense acabar-los de passar dins el nus que es forma en la lligada, de manera que estirant un dels caps es desfà fàcilment el nus’.

f. ‘Teixit fluix, tot llana o també barrejat de llana i cotó, molt enfeltrat i cobert de pèl per una o per ambdues cares’.

adj. Persona molt ximple.

m. Superfície de roca sotaiguada a poca profunditat i que pot dificultar la navegació per la possibilitat d’embarrancar.

f. cast. Paratge amb desnivell per on baixa l’aigua.

adj. Persona de poca alçada.

adj. Persona de poc seny.

adv. Gran quantitat d’alguna cosa (N’ha arreplegat un balafí).

f. Veler d’un sol pal, aparellat amb veles tallants, que s’usa tant per a cabotatge com per a pesca.

balandra

adj. 1. Persona molt cansada i amb dolors aguts. 2. Persona mancada de mobilitat per efecte d’una malaltia normalment crònica.

m. cast. Poal per als mariners.

balde

f. Voravia, vorera.

adj. Persona sense reputació.

m. Dona que actua amb maneres d’home.

m. Ballestrinca. Mena de nus o volta que es fa amb un cap de corda a fi d’amarrar-lo.

m. Obertura incompleta d’una porta o una finestra.

f. Ball que dura molt temps.

loc. Jugar al futbol.

f. Vegeu bot auxiliar.

loc. Persona amb poc trellat.

f. Espècie de coca dolça de forma rodona.

adj. Cosa o persona agradable que s’aconsegueix fàcilment.

f. 1. Erupció de la pell. 2. Vegeu bombolla.

m. Extensió d’arena a flor d’aigua. Sec.

f. Cada un dels braços o prolongacions laterals de l’art de bou o de l’artet.

adj. Persona de condició moral baixa.

loc. Que fa moviments molt bruscos o que està molt desfet (Se fea a banderes).

adj. cast. Infant que fa moltes malifetes.

adj. Infant que fa dolenteries, malifetes.

v. Riure’s molt (Se baqueja de rissa).

m. Peix de l’espècie Barbus fluviatilis.

f. 1. Zona del fons marí plena de pedres que s’ha d’evitar en la correguda per a no fer malbé les xarxes. 2. Adorn de les cordes del catxirulo.

m. Tipus de caragol (Helix aspresa).


barbatxo

v. 1. Figuradament vorejar un lloc. 2. En el llenguatge dels mariners, evitar una barbada.

f. Trossos de paper en forma de serrell que es posen a la vorera de les canyes d’un catxirulo.

m. Tipus de maó de terrissa més gran i pla.

adj. Persona atontada, sense trellat.

v. Abarloar. Situar una embarcació al costat d’una altra o al costat d’un altre element per la part de babord.

loc. A favor de la part d’on prové el vent.

v. Remenar les cartes.

m. Parany de fusta per a pescar sípia.

f. 1. Closca de la sípia. 2. Barra de pa.

loc. Deixar el cos flotant dins de l’aigua.

f. 1. Insolència, poca vergonya (Quina barra que tens). 2. Banc d’arena que es forma a l’entrada d’un port i que dificulta el pas de la navegació. 3. Mandíbula. 4. Planta barrellera de l’espècie Thymelaea hirsuta.

f. cast. Disbarat, acció que produeix un dany (Quina barrabassada que has fet!).

loc. Deixar una cosa en mala posició, a punt de caure.

f. Part d’una quaderna.

pl. Part superior de la quaderna que queda per damunt de la coberta, on van els escalemots i que formen l’orla.

f. Sosa. Planta del gènere Salsola, d’on s’aconsegueix la cendra per a mesclar-la amb oli i obtenir-ne sabó.

m. cast. Cartutx explosiu.

m. cast. Recipient normalment metàl·lic més ample per la boca que la base i que té molta capacitat.

f. Ferramenta que utilitzen els calafats i fusters per a perforar la fusta. Està formada per una barra metàl·lica amb un mànec transversal. Hi ha barrina de caragol, quan la punta té forma espiral i barrina plana, quan acaba en punta pla.

v. Pegar voltes a una idea, pensar de manera intensa.

m. Pedra que marca el límit de la voravia.

m. Travesseres de fusta per a construir un vaixell.

f. Cabàs d’espart utilitzat pels mariners per a portar-hi el peix.

barseta

loc. De forma agradable, a gust (Està dormint a la bartola).

pl. cast. Atuells i utensilis dels quals ja no se’n fa ús.

f. 1. ‘Cartes que el jugador recull en guanyar una jugada’. 2. Torn en alguns jocs de cartes (No deixes passar basa).

f. Calor forta i humida (Quina basca que fa hui).

f. Calor intens i sufocant.

adj. Persona inquieta i molesta per la calor.

adj. Persona que actua fora de seny (S’ha posat fet un basilisco).

f. Tipus de núvols.

adv. Suficient.

f. Colp dur en sentit figurat (La vida li ha pegat una bona bastonada).

adj. Persona mancada de refinament.

f. Bac i colp fort d’una caiguda o topada violenta.

f. Embarcació més menuda que intervé en l’almadrava.

m. Palmada donada al cul.

m. ‘Corda que s’amarra a un objecte de dins una barca per aguantar-li el moviment horitzontal contrari’.

m. Disgust ben gran que fa ganes de plorar (No faces cas. No te prengues eixe batistot).

f. 1. Sensació de dolor, de fiblades. 2. Moviment del cor.

loc. En fusteria de ribera, superfície que va en disminució.

adj. Persona ximple, de poc seny.

m. ‘Arbre de barca col·locat en posició obliqua quasi horitzontal, que surt de la proa i serveix per allargar-hi les veles anomenades «flocs» i per fer-hi ferms els estais del triquet’.

m. Tipus de bigues lleugerament arquejades que van d’estribord a babord i que serveixen per a sostenir la coberta.

adj. Neci, d’actituds infantils.

f. Peix de l’espècie Gobius niger. També cabot i raboseta.

pl. Diversos tipus de gastròpodes, llimac.

adj. Persona amb actituds i costums molt religiosos.

f. Dormida que dura poc temps.

m. 1. Agafar amb un ham molts peixos. 2. De molta grandària (Quin belisco de carn que s’ha menjat!).

f. 1. Carrasca, planta de l’espècie Quercus ilex. 2. Paratge de carrasques.

bellotera

m. Mol·lusc de l’espècie Cerastoderma edule. També petxina.

m. cast. Filaberquí. Ferramenta que amb un mànec o pom giratori feia rodar una broca per a perforar la pedra, la fusta, el ferro, etc.

f. cast. Albergínia.

m. cast. Problema, complicació d’algun assumpte (S’ha clavat en un berengenal).

f. ‘Mànega que dona gairebé la volta a l’orla de les embarcacions de vela’.

v. cast. Plorar sorollosa­ment, amb crits.

m. cast. Infant que és molt gran en relació amb la seua edat.

m. cast. 1. Disgust molt gran. 2. Plor intens d’una criatura.

m. cast. Cabreig, disgust.

m. Clatell. Part posterior del coll.

f. Colp en el tos.

f. Planta de l’espècie Cyno­glossum pictum.

f. Peix de pell dura. També mestina.

m. Nom de diversos peixos del gènere Pagellus. Besuc blanc (Page­llus acarne). Besuc de la manxa (Pa­gellus bogaraveo, Pagellus centro­dontus). També patxà i breca.

besuc

v. Besar intensament i repe­tidament.

v. Besar-se.

adj. Persona que afalaga amb besos.

m. Botafió. Corda curta i pri­ma cosida a la ralinga i que serveix per lligar aquesta amb l’antena.

f. Cosa fàcil de fer o d’acon­seguir.

m. Caragol marí de l’espècie Littorina littorea.

m. Joc infantil de boles que es col·loquen en un triangle. Des d’una ratlla vas tirant amb la mà una bola i et quedes totes les boletes que acon­segueixes traure del triangle.

v. cast. Furtar (M’han birlat el bolso).

loc. cast. Expressió de màgia (Per art de birli-birloque).

f. Tartana vella i, per exten­sió, cosa sense valor.

f. 1. Sense qualitat, de poc va­lor (Esta pel·lícula és una bírria). 2. Persona malaltosa o d’aspecte lamen­table (Últimament està fet una bírria).

m. cast. Vent humit i gelat.

m. Peix paregut a la cavalla. També vísol.

f. Nom que rep qualsevol serp, especialment les colobres.

m. Ocell de l’espècie Saxiola torquata.

bitxac

m. cast. 1. Nom genèric de qual­sevol antròpode. 2. Infant entremaliat (Està fet un bitxo).

m. Quitrà.

m. Gelat de mantecado i granissat de cafè, amb doble propor­ció d’aquest últim.

adj. cast. 1. Cosa blana. 2. Persona sense vitalitat.

adj. ‘Es diu especialment del temps humit i boirós’.

m. ‘Embotit de carn magra de porc, mesclada amb greix, clavells, sal, ous, anís o altres espècies, dins un budell de porc o bou, i cuit dins la caldera’.

m. Planta del gènere Atripex.

adj. cast. Que fa el bovo, que no atén.

f. 1. Pinça dels crancs. 2. Ober­tura en els extrems de l’agulla de fer xarxa.

f. Entre els pescadors, zona de la mar endins més enllà de les 90 braces.

m. 1. Persona que no sap guardar un secret. 2. Tipus de caragol que encara es troba en procés de for­mació i per això la boca està molla.

f. ‘Peça de fusta que corre de proa a popa, entre la cinta i l’ambó, i forma part del forro d’una barca’.

v. 1. Vomitar. També aboçar. 2. Confessar (Boça tot el que t’ha dit).

f. 1. Brutícia al voltant de la boca. 2. m. Xarraire, que sol parlar molt.

m. Porció menuda d’un aliment que queda aturada en la gola (Se li ha parat el bocí).

m. Celebració d’un casament amb un gran àpat.

1. Peix de l’espècie Boops boops. 2. Equinoderm. Boga marina encar­nada (Paracentrotus lividus). També eriço. Boga marina negra (Arbacia lixula). 3. Bova, planta del gènere Typha latifolia L. amb les tiges de la qual es feien els seients de les cadires.

boga marina

m. Vegeu bogavant.

m. Mol·lusc de l’espècie Ho­marus gammarus. També sastre i bo­gamàntol.

m. Malnom que utilitzen els elxans per a referir-se als santapolers.

m. Acte de bolejar, d’encerclar el peix amb una xarxa.

v. ‘Vestir de bolquers un infant’.

v. En l’art de la teranyina, en­cerclar el peix amb una xarxa.

m. cast. Mentida, cosa falsa (Li han clavat un boleto).

loc. ‘Conjunt de moltes co­ses desordenades’.

m. ‘Art de pescar, de la mateixa forma que l’art de bou, però més petit i de malla més estreta’.

m. Pasta de les sardines picada al morter per a fer esquer.

m. Bola de cristall o de plàstic que es posa a la xarxa perquè sure.

bolo

loc. Nadons. Apareix en l’expressió Xiquets de bolquerets.

m. cast. 1. Persona tranquil·la, sense ímpetu. 2. Escrot, testicles (Ves i toca-te la bolsa).

m. Tipus de polp (Eledone cirrhosa, Rossia macrosoma). També polp blanc.

adj. Persona negligent, lenta, que no fa el que deu o necessita.

loc. cast. Fer al­guna cosa amb molta publicitat i so­lemnitat.

loc. Abundant, excel·lent, menjar molt condimentat (Este caldo està carregat de bombo).

f. ‘Glòbul ple d’aire que es forma en els líquids remoguts o en ebullició’.

m. Insecte del gènere Bom­bus. També bumeró i borinot.

f. Bon temps, bon oratge.

adj. cast. Persona bonda­dosa i sense ímpetu.

f. Cosa que se suposa inne­cessàriament bonica.

m. Vegeu bonítol

m. Nom de peix de diverses espècies (Katsuwonus pelamis, Sarda sarda). També listado i tasarte.

f. 1. Tipus de llaüt que els mariners utilitzaven per a anar a pes­car cavalla a Larraix. 2. ‘Art de xarxa per pescar bonítol’.

m. Protuberància de la pell feta a partir d’un colp. Apareix en l’ex­pressió Damunt de bony, torondo.

m. 1. Boleta que trobem en la platja feta a partir del pèl que deixen les algues. 2. Excrement d’animal.

bonyigo

m. Peix de l’espècie En­graulis encrasicolus. També aladroc i búcaro.

adj. Persona que realitza ma­lifetes.

f. ‘Barana d’una nau arran de coberta’ (Ho ha llançat tot per la bor­da).

m. Forma despectiva de bord.

loc. cast. Estar dins d’una embarcació, estar embarcat (Anar a bordo).

m. Es refereix a l’àcid bòric, aigua bòrica. Component químic que utilitzen els mariners per a conservar sobretot els cetacis.

m. 1. ‘Persona de poca for­malitat’. 2. Bumeró.

loc. cast. Pegar vol­tes una embarcació i, per extensió, fer un passeig, pegar un tomb.

f. Erupció en la pell de granets menuts, irritació cutània.

v. 1. Aparició de noves bran­ques a les plantes o arbres. 2. Esbor­rar. També desborrar.

m. 1. Criatura que plora molt. 2. Corder.

loc. A collibè, cametes al coll.

m. 1. Tipus de núvols. 2. Les marques blanques fetes per les ones enmig de la mar (La mar està plena de borreguets).

f. 1. ‘Cada una de les llenques de fusta primes i caragolades que treu el ribot o la garlopa plane­jant’. 2. Alga seca.

borumballa

adj. Persona ximple, baina.

adj. Persona impertinent, que parla de més.

m. 1. Salt (Pega un bot). 2. Peix de l’espècie Mola mola. 3. ‘Embarcació petita, de construcció igual que la dels gussis però amb la roda de proa més alta que l’orla, i amb molta quilla i molta amplària’. Hi ha el bot auxiliar, que a partir d’una data les barques havien de portar obligatòriament com a bots salvavides.


bot

m. Instrument de ferro que servia per a traure els claus.

m. ‘Persona busca-raons, que provoca o incita a barallar-se’.

m. ‘Perxa que va subjecta damunt el bauprès o a una verga i paral·lelament a aquests, i serveix per caçar certes veles’.

v. 1. Introduir una embarcació en la mar. 2. Encendre, irritar-se (Ja s’ha botat Elx).

m. cast. Persona de poc seny.

f. Botavala. ‘Perxa que va col·locada horitzontalment, subjecta per un cap a la part baixa d’un arbre de barca i amb l’altre cap girat cap a popa, i serveix per caçar una vela can­greja o matxete’.

m. cast. Persona que té o va en un bot.

loc. Persones que es dedi­caven a recollir plantes medicinals de la serra per a vendre-les a particulars.

m. Botifarra llarga i negra.

m. Cànter, botija.

botijons

adj. Que quequeja.

adj. Persona que s’ha unflat. També abotinflat.

f. 1. Mot referit a qualsevol mata, matoll. 2. Per extensió, qualsevol cosa sense valor, que no val res, de poca qualitat (Esta pel·lícula és una botja). 3. També persona malaltosa (Estic fet una botja!).

m. 1. Gemecs que queden des­prés d’un plor. 2. ‘Quadernal d’una sola corriola’. Hi ha botó d’un ull i botó de dos ulls. Si en té més, ja és un aparejo.

m. Ocell de l’espècie Lanius excubitor.

m. cast. 1. Soroll molest. 2. Habitacle que no reuneix les condici-ons mínimes d’habitabilitat.

m. cast. 1. Sufocament, ver­gonya. 2. Que fa molta calor.

f. 1. Tipus de caragol marí de diverses espècies (Charonia lampas, Triton variegatum). També botzineta i caragola. 2. Tub per on passa l’eix de l’hèlice.

botzina

m. 1. Art d’arrossegament. Tipus de bous: huelvano, minifalda, qua­drat (que pot ser per a gamba o per a peix), tangonero, francès, polivalent 205
i espartero (que és igual que el huel­vano, però aquest tenia la tressa feta d’espart). També el tol, utilitzat so­bretot quan es pescava als Calamars. 2. Ofici de pescador en l’expressió Anar al bou. 3. Mol·lusc de l’espècie Cancer pagurus.

bou

adj. 1. Persona relacionada amb la mar. 2. Despectivament per­sona que crida, que molesta en parlar.

m. Nom de peix de diverses espècies (Chelidonichthys lastoviza, Trigla lyra). També paula i rubio.

adj. Persona despistada.

m. Cadascuna de les parts del cep de l’àncora i que acaba en el mapa.

f. ‘Mida longitudinal equiva­lent a 1,67 m i que originàriament és la distància que hi ha des de l’extrem d’una mà a l’extrem de l’altra tenint els braços estesos en línia recta’.

m. Corda d’espart.

loc. Anar agarrats de l’avantbraç amb una altra persona.

f. En el palangre, fil prim de cànem que ix de la corda mare i que té l’ham.

m. Vegeu braó.

m. Lligam de la xarxa a la trensa.

f. Ampit de la porta o la fines­tra.

pl. Moviments d’una ban­da a l’altra com a conseqüència de les ones de la mar.

v. Balancejar-se dalt d’una embarcació.

m. Part del braç entre el muscle i el colze.

f. Peix de l’espècie Pagellus centrodontus. També patxà i besuc.

v. Treballar molt o donar molt treball.

f. Joc de cartes.

f. Betònica. Nom que reben en general les plantes de la família de les labiades. Possiblement es refereix a la consolda (Prunella vulgaris).

m. 1. Fil de safrà. adv. 2. Quantitat insignificant (Hui no has fet un bri).

m. Falda interior de les dones. Sinagües.

brial

m. cast. Salt.

m. Tros de pa amb oli i sal.

m. ‘Brisa fluixa i fresca’.

m. cast. Branca del pou.

f. Escuma, generalment for­mada en la mar.

f. Escuma que ix de la boca.

f. Brossa dins de l’ull.

adv. 1. Cap activitat o quantitat mínima (Hui no has fet ni un brot). 2. m. Borró en les plantes.

f. Nom de peixos del gène­re Phycis. Bròtola blanca (Phycis blennoides). Bròtola de fora (Phycis blennoides). Bròtola de roca (Phycis phycis). També furó. Apareix en l’ex­pressió Tenir ulls de bròtola.

f. Per als mariners, compàs, aparell que serveix per a marcar el rumb d’una embarcació.

brúixola

f. Buanya. Ferida en llenguatge infantil.

f. Ferida.

m. Peix de l’espècie Engraulis encrasicolus. També boqueró i ala­droc.

f. 1. Ventositat sense soroll. 2. Globus.

m. Lloc entre les roques per on se n’ix el vent quan pega la mar.

m. Peix de l’espècie Balae­noptera physalus. També òrguena, garfí i dofí.

adj. Ebri, borratxo.

adj. Nen graciós, agrada­ble, també de forma despectiva.

m. cast. 1. Part de l’estómac d’alguns animals i dels peixos. 2. Que té una consciència molt laxa (Quin butx que tens!).

m. Budell del peix.

loc. Fals, sense valor (Aques­ta partida és de bulla)

m. 1. Dinar a base de bullir peix, creïlla, nyora, alls i tomaca. 2. Conflicte, enrenou (Quin bullitori se va armar).

m. 1. Brumerol. Insecte del gènere Bombus. També borinot. 2. Persona que remuga (No parla, fa el bumeró).

f. Pasta dolça feta de fari­na, ous, oli i gasificant.

m. ‘Mena de boia’.

f. ‘Que expressa burla’ (Ha fet una burlesca de son pare).

m. Vegeu caló.

m. 1. Peix de l’espècie Atheri­na boyeri. 2. Nom de diversos peixos del gènere Gobius. També cabot i raboseta.

 loc. Joc. Vegeu xinximenetes.

f. ‘Bua o nafra produïda per infecció o impuresa de la sang’.

f. Petita embarcació a motor.

bussa