Tornar al “Diccionari Santapoler”
En aquest annex proposem la presentació dels mots recollits en el diccionari d’ús però en aquesta ocasió en una mena de diccionari ideològic. Així, a diferència del que hem vist fins ara, els ítems lèxics no apareixen en ordre alfabètic sinó compilats en temes de significat semblant, és a dir, agrupats per camps semàntics. D’aquesta manera obtenim també una radiografia social de la comunitat de parla santapolera, ja que deixem constància dels temes que predominen en la varietat lingüística local. Cal advertir, a més, que no és ben bé un diccionari ideològic a l’ús, perquè no partim de la totalitat de la producció lèxica d’aquesta comunitat, sinó que només hem classificat en camps semàntics el reduït inventari lèxic d’aquest diccionari. A partir de la proposta plantejada pel Tresor del valencià meridional (Carbonell et. al. 2012) nosaltres ens hem dedicat a adaptar-la a les característiques del nostre recull. Així l’índex temàtic general que oferim és el següent:
1. En un primer punt, que hem titulat Geografia, hi incloem el lèxic referit a l’onomàstica dins dels subapartats de la toponímia i la talassonímia, per a fer referència als genèrics utilitzats per aquesta comunitat. A continuació recollim el lèxic que hem aglutinat al voltant de la meteorologia, i que podia comprendre tant els mots sobre les sensacions, la pluja i les tempestes i els noms dels vent. A més d’un altre subapartat referit a les parts del dia.
2. En el punt segon, hem inclòs tots els noms referits a la fauna, tant la marina, on integrem els noms dels peixos, crustacis, mol·luscos i altres espècies marines, com la fauna de terra, amb els subapartats dels ocells, insectes i altres espècies d’animals. Cal advertir en aquest punt que, tal com hem fet també en el diccionari, sempre que ha estat possible presentem tots els noms dels animals en companyia del nom científic del gènere o de l’espècie.
3. El tercer punt el dediquem al recull dels vegetals, a partir de dos subgrups, les plantes silvestres i els arbres i fruites. Tal com hem assenyalat en el punt anterior de la fauna, en aquest apartat també exposem els ítems recollits en companyia del nom científic del gènere o de l’espècie quan ha estat possible.
4. El quart punt l’hem reservat per a tot el camp semàntic referit a les persones, un punt ben ample semànticament parlant per a donar cabuda a subtemes tan diversos com els noms despectius utilitzats per aquesta comunitat, el lèxic per a designar les característiques humanes, un altre subtema per a les parts del cos humà, i quatre subtemes més que fan referència a l’alimentació, la salut, l’habitatge i els jocs.
5. Finalment, deixem un últim punt dedicat al món mariner, com a camp semàntic específic d’aquesta població, ateses les característiques històriques, geogràfiques i econòmiques en què ha viscut aquesta comunitat al llarg dels segles. Així en aquest punt incloem els subtemes per a classificar les parts d’una barca, o d’un llaüt, el tipus d’embarcació, els aparells, tot el que fa referència al velamen, les parts d’una àncora i d’un rem, també les ferramentes que utilitzen els calafats, les parts d’un bou i els tipus de bous, un altre on recollim les modalitats de pesca i els ormejos utilitzats pels mariners, mentre que en els següent trobem el vocabulari de les xarxes de pesca, a continuació els mots sobre les cordes i tipus de nusos i de xarxes, a més de la situació de la mar, també afegim els càrrecs de mariners i de calafats i, finalment, les activitats exercides en el món mariner.
Per això, l’estructura que plantegem per aquest diccionari ideològic és la següent: